ACN/Brussel·les – La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha defensat la decisió d’apujar els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals, fins al 2,25%, per la “pressió inflacionista” provocada pel conflicte a l’Orient Mitjà. En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern de l’entitat, la presidenta de l’organisme ha dit que la decisió s’ha pres de manera “unànime” i ha descartat qualsevol alternativa a l’augment del preu del diner. Lagarde ha indicat que l’encariment de l’energia pel bloqueig de l’estret d’Ormuz “impulsarà encara més la inflació” durant l’estiu i la mantindrà “molt per sobre” de l’objectiu del 2% fins al primer semestre del 2027, alhora que repercutirà en el preu dels aliments, béns i serveis.
La presidenta del BCE ha exposat que s’espera que la inflació general se situï de mitjana en el 3,0 % el 2026, el 2,3 % el 2027 i el 2,0 % el 2028. En comparació amb el març, els experts de l’eurosistema han revisat a l’alça les previsions per al 2026 i el 2027, a causa d’una trajectòria més elevada dels preus de l’energia que, segons Lagarde, es traslladarà parcialment als preus dels aliments, els béns i els serveis.
En aquest sentit, la responsable del BCE ha admès que la guerra a l’Orient Mitjà “continua sent una font important d’incertesa”. “Com més temps es mantinguin elevats els preus de l’energia, més probable serà que facin augmentar la inflació general”. Per això, ha recalcat que seguiran de prop “la magnitud i la persistència” de l’increment del cost dels combustibles i com es trasllada a la fixació de preus i salaris, a les expectatives d’inflació i a la dinàmica econòmica en general.
Pel que fa al creixement econòmic, les projeccions també s’han revisat a la baixa: el BCE preveu ara un creixement mitjà del 0,8% per al 2026 i de l’1,2% per al 2027, per sota de les estimacions anteriors. Lagarde ha atribuït aquesta revisió a “un impacte més pronunciat de la guerra en els mercats de matèries primeres, els ingressos reals i la confiança”.
De fet, el Banc Central Europeu veu més riscos que oportunitats per al creixement econòmic. El principal perill és que el conflicte a l’Orient Mitjà s’allargui i encareixi encara més l’energia, cosa que faria que famílies i empreses gastessin i invertissin menys. A més, si es tanquen rutes marítimes clau, les fàbriques europees podrien quedar-se sense materials i podrien haver de reduir la producció. Així mateix, la guerra d’Ucraïna afegeix més incertesa al panorama geopolític mundial.
Ara bé, el BCE també apunta escenaris més optimistes: si el conflicte es resol aviat, si l’economia s’adapta més de pressa del previst, o si la inversió en defensa, infraestructures i noves tecnologies tira endavant; el creixement podria ser millor del que s’espera ara.
Per tot plegat, Lagarde ha subratllat que el BCE no es compromet prèviament a cap trajectòria concreta de tipus i ha indicat que les decisions futures es prendran “reunió a reunió” en funció de les dades econòmiques disponibles, la dinàmica de la inflació subjacent i la força de la transmissió de la política monetària.
