Gerard Escaich Folch/Brussel·les – El Fons Monetari Internacional (FMI) preveu més pujades dels tipus d’interès a l’eurozona per controlar el repunt d’inflació derivat de la guerra a l’Orient Mitjà. L’organisme presidit per Kristalina Georgieva assegura que amb un preu del diner més elevat, s’evitaria que l’augment del preu de l’energia es traslladi als altres productes i, per tant, es pugui retornar a l’objectiu d’inflació del 2% del BCE. L’entitat ha presentat el seu informe anual de recomanacions de política monetària per als països de la zona euro aquest dijous davant dels ministres d’Economia i Finances de l’Eurogrup. En l’estudi, ha desaconsellat implementar un impost sobre els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques perquè “desincentiva la inversió”.
Els ministres de l’Eurogrup s’han reunit aquest dijous després que el BCE apugés els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals, fins al 2,25%. Aquesta ha estat la primera pujada del preu del diner des del setembre del 2023 i, a més, trenca la tendència establerta de congelar els tipus des del juny de l’any passat.
L’FMI assumeix en el seu escenari base que els tipus d’interès haurien d’apujar-se mig punt durant el 2026 i que, per tant, encara caldria pujar en un quart de punt més el preu del diner, fins al 2,5%. Però segons els càlculs de l’entitat, amb aquests nivells la inflació encara estaria per sobre del 2% el 2028.
Per això, l’FMI diu que pot caldre “una política lleugerament més restrictiva” que l’assumida en l’escenari base -és a dir, augments per sobre dels 0,5 punts-, per poder mantenir la inflació sota control i “prevenir que el xoc energètic provoqui un augment generalitzat de preus”.
En tot cas, Georgieva i el seu equip defensen que caldrà continuar fent servir diversos escenaris hipotètics per analitzar la situació. També diu que serà necessari estar atent a les decisions fiscals, tenir en compte “la incertesa”, contenint “la volatilitat financera” i preservant l’estabilitat de preus.
L’informe avisa que l’economia de la zona euro s’enfronta a nous reptes pel conflicte a l’Iran, a banda dels estructurals, com l’envelliment de la població i un creixement de l’activitat “persistentment baix”.
Per aquest motiu, l’FMI redueix la previsió del creixement de l’economia de l’euro fins al 0,9% per aquest any, uns 0,5 punts percentuals menys que les estimacions publicades a l’abril. De cara al 2027, la rebaixa és de 0,2 punts bàsics, fins a l’1,2%. La inflació acabarà l’any al 2,8%, uns 0,8 punts més en comparació a les estimacions d’abans de la guerra. El 2027, serà del 2,3%, uns 0,4 punts més.
Per fer front a les conseqüències del conflicte, molts dels estats membres han activat una sèrie de mesures temporals, entre ells, Espanya. L’FMI, però, qüestiona l’eficàcia de les ajudes perquè considera que són generals i no “específiques”. A més, dubte que ajudin a incentivar un consum responsable d’energia i creu que deriven en un ús més gran dels combustibles fòssils.
L’organisme reclama una política fiscal dissenyada per ajudar a la transformació energètica “necessària”. En aquest sentit, avisa que la flexibilització de les ajudes estatals per fer front a l’increment del preu de l’energia s’ha de “supervisar de prop” per evitar que alenteixi la transició energètica.
L’entitat aconsella als països de l’eurozona centralitzar les ajudes en empreses amb un alt consum energètic amb la condició que hi hagi una millora de l’eficiència energètica. També assegura que unes mesures específiques ajudarien a tenir prou liquiditat per invertir en renovables i en seguretat i eficiència energètica.
Un dels altres avisos que ha realitzat l’FMI és en les friccions dins del mateix mercat comunitari. L’FMI ressalta que entre els principals reptes als quals s’han d’enfrontar les empreses ja consolidades (scale-ups) hi ha la fragmentació legislativa vigent i no tant les lleis de competència.
A més, alerta que “reduint” la normativa de fusió per crear ‘gegants europeus’ posa en risc la consolidació de poder d’algunes empreses en detriment de la innovació. L’FMI recomana una revisió de la legislació “equilibrada” entre els potencials beneficis en una major innovació i inversió amb la reducció de la competència.
Amb relació a la productivitat de les empreses, l’organisme internacional avisa que les firmes que requereixen importacions difícils de substituir poden afectar negativament l’economia en general si s’atura la distribució global. En aquest sentit, anima a legislar per tenir una “resiliència” de la cadena de subministrament per evitar “aquestes fallades del mercat”.
L’FMI critica, segons la seva postura, la proposta de la Llei Europea de l’Acceleració Industrial pels “dubtes que genera”. Concretament, destaca la voluntat d’ampliar la base manufacturera de manera general i no específica i impulsa a adquirir productes fets a la UE.
A més, l’entitat avisa que limita la inversió directa estrangera i pot fer canviar a les empreses i als particulars les seves intencions a l’hora d’invertir en empreses europees.
En un context geopolític incert, l’FMI encoratja a la UE a continuar buscant acords comercials “amplis i mutualment avantatjosos” per ajudar a la diversificació. L’entitat posa d’exemples els pactes del Mercosur i amb l’Índia i defensa els pactes regionals, amb països de manera independent i dins de marcs globals.
