C.M./Ciutadella – El varador del port antic de Ciutadella travessa el moment més delicat des que Ports de les Illes Balears va adjudicar-ne la gestió, l’any 2020, a Marina Seca Port de Ciutadella, actualment denominada Grupo MSC Baleares SL. Sis anys després de l’inici del procés que va desembocar en aquella concessió, la infraestructura es troba atrapada en una complexa xarxa de conflictes empresarials, administratius i judicials que mantenen en suspens el seu futur.
La situació actual és el resultat de diversos factors que han anat convergint amb el pas del temps. D’una banda, la societat concessionària ha estat declarada en concurs necessari de creditors per una situació d’insolvència acreditada judicialment. De l’altra, continua oberta la polèmica sobre el grau de compliment de les inversions compromeses en el concurs públic que va permetre obtenir la concessió. A tot això s’hi afegeixen discrepàncies sobre els usos que s’estan desenvolupant dins l’espai concessionat i un llarg litigi mantingut amb l’antic gestor de les instal·lacions.
L’origen del conflicte es remunta al concurs convocat per Ports IB per adjudicar l’explotació del varador de Ciutadella. La proposta guanyadora contemplava una inversió superior als 600.000 euros destinada a modernitzar les instal·lacions i incrementar-ne la capacitat operativa.
Entre les actuacions previstes destacava especialment la incorporació d’un nou carro de varada amb capacitat per manipular embarcacions de fins a 250 tones. Aquesta infraestructura era considerada una peça clau per garantir la competitivitat del varador i permetre el manteniment de vaixells de major dimensió. El projecte també incloïa la reforma de les zones de treball, la construcció d’un edifici administratiu, la renovació de paviments, millores ambientals, nous sistemes de serveis i diverses actuacions destinades a modernitzar la instal·lació.
El plec de condicions fixava un termini de set mesos per executar aquestes inversions una vegada iniciada l’activitat. Tanmateix, una part significativa de les actuacions no s’ha materialitzat o ho ha fet de manera parcial.
La principal controvèrsia gira al voltant del carro de varada. L’equipament existent va desaparèixer el febrer de 2023 coincidint amb la sortida de l’anterior concessionari i, des d’aleshores, no ha estat substituït pel sistema previst en l’oferta adjudicatària.
La manca d’aquest element limita notablement les possibilitats operatives del varador. Sense aquesta infraestructura resulta impossible realitzar determinades maniobres amb embarcacions de gran tonatge, fet que redueix el ventall de serveis que la instal·lació pot oferir als seus clients.
Aquesta situació ha alimentat les crítiques de diferents sectors vinculats a l’activitat nàutica i s’ha convertit en un dels principals arguments dels qui consideren que la concessionària no ha complert les obligacions assumides quan va obtenir l’adjudicació.
Les inversions pendents no es limiten al carro de varada. Les oficines previstes en el projecte també han estat objecte de polèmica. Les obres es van iniciar recentment, però han quedat interrompudes en plena execució coincidint amb l’obertura del procediment concursal.
Altres actuacions compromeses, com la instal·lació de pèrgoles, la renovació integral dels paviments, la implantació de sistemes energètics sostenibles, la millora dels serveis d’aigua i electricitat o la modernització de les mesures de seguretat, tampoc no presenten un grau d’execució complet.
Però si les inversions pendents ja generaven interrogants, la situació econòmica de la societat concessionària ha acabat situant el futur del varador en una posició encara més incerta.
L’Audiència Provincial de Palma va declarar Grupo MSC Baleares en concurs necessari de creditors després de considerar acreditada la seva insolvència. La decisió ha quedat consolidada després que el Tribunal Suprem inadmetés el recurs plantejat per la societat.
L’origen del procediment judicial es troba en una reclamació econòmica superior als 300.000 euros derivada d’un préstec formalitzat anys enrere. La resolució judicial ha comportat el nomenament d’un administrador concursal i la suspensió de les facultats ordinàries de gestió dels responsables de l’empresa.
Aquest escenari obre nombrosos interrogants sobre la viabilitat futura de la concessionària. Si la societat aconsegueix arribar a un acord amb els creditors podria continuar desenvolupant l’activitat. En canvi, una eventual liquidació obligaria a replantejar completament el futur de la concessió.
Precisament aquí entra en joc Ports de les Illes Balears. L’organisme públic haurà de valorar fins a quin punt la situació econòmica de l’empresa afecta la seva capacitat per garantir el servei i complir les obligacions contractuals assumides.
La legislació en matèria de contractació pública contempla diferents mecanismes per actuar davant situacions d’insolvència o d’incompliment contractual. Això podria derivar, en funció de l’evolució dels esdeveniments, en una revisió de la concessió o fins i tot en la seva resolució anticipada.
Paral·lelament, el conflicte amb Astilleros Llompart continua ben viu. L’empresa, que va gestionar el varador durant gairebé quatre dècades, sosté des de l’inici que l’oferta guanyadora era difícilment executable en els termes plantejats. Amb el pas dels anys, considera que els fets li han acabat donant la raó.
Llompart manté oberts diversos fronts administratius i judicials i insisteix que les inversions compromeses no s’han executat en els terminis establerts. També reclama que Ports IB adopti mesures davant el que considera un incompliment de les condicions de la concessió.
En els darrers mesos, a més, ha aparegut un nou element de controvèrsia: la instal·lació d’un pantalà utilitzat per embarcacions de lloguer i altres operacions complementàries.
Els crítics amb aquesta situació consideren que aquests usos excedeixen les activitats estrictament vinculades a la varada, reparació i manteniment d’embarcacions previstes en el plec de condicions. Per contra, Ports IB defensa que es tracta d’un element auxiliar de suport operatiu i que el seu ús actual no vulnera les condicions de la concessió.
Aquest desacord posa de manifest una qüestió de fons: fins on arriba la flexibilitat interpretativa d’un contracte públic i quins límits han de tenir les activitats complementàries dins una infraestructura concessionada.
Mentre els procediments judicials continuen el seu curs i els organismes competents analitzen la situació, el varador de Ciutadella segueix funcionant. Ho fa, però, sota una pressió creixent i amb nombroses incògnites obertes.
Sis anys després de l’inici d’aquesta història, el futur de la principal infraestructura de manteniment nàutic del port antic continua pendent de decisions judicials, econòmiques i administratives que marcaran el seu destí durant els pròxims anys.
