Record que la paraula desestacionalització turística fou pronunciada durant anys pels polítics, fossin del color que fossin, a Mallorca. Una paraula miraculosa que semblava significar l’acabament de la massificació estival i dels problemes associats a la temporalitat, distribuint l’activitat, l’ocupació i la despesa de manera més equilibrada al llarg de tot l’any.
Idò ja tenim “l’almud pel cap”, com diuen aquí, perquè ara patim una massificació preocupant durant tot l’any: a la mar, a la terra i al cel. Jo enyor el temps en què almenys podíem gaudir d’una confortable tranquil·litat durant l’anomenada temporada baixa, que ens permetia passejar pels carrers de Ciutat sense presses, recórrer els eterns camins plens de silenci de la Serra de Tramuntana i contemplar la immensitat d’una mar blava només esqueixada per la vela blanca d’algun llaüt mallorquí.
Ara hem de conviure tot l’any amb una massificació incòmoda a Ciutat, als pobles, a foravila, a les muntanyes, a les carreteres i als aeroports. Tot l’any tenim milers de ciclistes estrangers que omplen les carreteres, -un temps només venien el mes de febrer-, carreres de tot tipus, de motos, de cotxes, maratons i curses amb milers de participants vinguts de tot el món i més esdeveniments internacionals que ara no em venen al cap. Els nostres polítics consideren que això significa progrés quan no és sinó un creixement il·limitat de negocis i doblers fàcils.
Aquesta situació ha afavorit l’arribada massiva de treballadors de procedències diverses que no s’integren i ignoren que la llengua d’aquest país és el català, la llengua pròpia, una de les primeres víctimes d’aquest creixement demogràfic desmesurat per a un territori tan limitat com l’illa de Mallorca que està perdent a gran velocitat la seva identitat. Si no es posa remei aviat passarà com a la meva regió d’Occitània on la llengua, la història i les tradicions han esdevingut simples referències folklòriques.
Malgrat tot, el passat dia 29 de maig vaig emocionar-me davant una Plaça Major de Palma, plena de gom a gom, cantant amb entusiasme “ La Balanguera”, el poema de Joan Alcover musicat l’any 1926 que esdevingué l’himne de Mallorca.
És fonamental fer la nostra part, talment el petit colibrí de la llegenda que ajudava a apagar un gran incendi amb les seves anades i vingudes transportant dins el seu petit bec gotes d’aigua. Hem de lluitar contra la despietada globalització uniformitzadora perquè no mori la història d’un poble ni les seves arrels.
Mai hem de perdre l’esperança, encara hi som a temps si les polítiques d’aquest petit país retroben el seny!
