Itziar Lecea/Ciutadella – Josep Marquès, director de Cultura de l’Ajuntament de Ciutadella, és una de les persones que millor coneix tot allò que passa darrere les festes de Sant Joan. Fa més de vint anys que hi treballa des de dins, primer com a tècnic municipal i després també com a voluntari implicat en l’organització des Pla. En aquesta entrevista explica com ha crescut la festa, la complexitat que ha assumit l’Ajuntament i el gran repte dels darrers temps: compatibilitzar tradició, seguretat i convivència en una celebració cada vegada més multitudinària.
Quan comença la teva vinculació amb Sant Joan des del vessant organitzatiu?
Vaig entrar a l’Ajuntament l’any 2003, i en aquell moment Sant Joan no tenia l’estructura organitzativa que té avui. Evidentment, el consistori ja hi intervenia: es posava arena, tanques, grades o suport logístic, però moltes coses es resolien d’una manera molt més directa i senzilla. Record especialment la gran feina d’en Llorenç Moll, cap de la brigada. Ho resolia pràcticament amb una llibreta a la mà i molta implicació. Era una altra manera de funcionar, més propera i menys burocràtica.
Què és el que més ha canviat des de llavors?
Han canviat dues coses essencials. La primera és el volum de feina: la festa ha crescut moltíssim. La segona és la gestió administrativa. Fa vint anys una necessitat es resolia amb una telefonada. Ara tot passa per sol·licitar pressuposts, obrir i resoldre expedients, concursos públics, informes tècnics de diferents serveis. Açò no és una crítica, és una realitat: l’administració actual exigeix garanties i procediments, però també multiplica la feina.
Aquesta evolució t’ha obligat a implicar-t’hi més personalment?
Sí. A mesura que Sant Joan s’ha fet més complex, també ha fet falta més gent implicada. I com que no existia una figura tècnica específica de festes, moltes d’aquestes responsabilitats han acabat recaient en Cultura. Al final, el tècnic de Cultura també ha acabat sent tècnic de festes.
També ets conegut per la teva vinculació amb els voluntaris des Pla. Com hi vas entrar?
Va ser progressiu. Quan es van començar a organitzar grups de voluntaris que volien col·laborar amb la festa, van aportar idees molt interessants. Una de les més visibles van ser les dues línies vermelles per fer el carreró, que delimiten els corredors i ajuden a ordenar la gent. Al principi jo no ho veia del tot clar, però quan ho vam provar vam comprovar que funcionava molt bé. Després m’hi vaig afegir com un ciutadà més, perquè pensava que la feina que feien era positiva. Més endavant, l’Ajuntament em va demanar fer d’enllaç entre els voluntaris i la coordinació municipal.
Aquesta és probablement la part més visible de la teva feina.
Sí, però és la part petita. El 99% de la feina es fa abans de la festa. Durant els dies de Sant Joan estic pendent del telèfon i disponible si hi ha incidències, però la gran feina és la preparació prèvia. Si no arribes ben preparat a la vigília, després hi ha poc marge per improvisar.
En què consisteix exactament aquesta feina invisible?
Sobretot en contractació, coordinació i planificació. La gent veu els cavalls, la música o l’ambient, però darrere hi ha una estructura molt gran. Contractam seguretat privada, servei sanitari, arena, il·luminació especial pels jocs des Pla, pantalles gegants, sonorització dels actes, veterinari, ferrer, camions especialitzats per si s’ha de traslladar un animal, serveis de neteja, comunicacions, wifi tècnic… La llista és llarguíssima.
Quin cost té tot açò?
Sense comptar el sou ordinari del personal municipal, estam parlant d’un cost econòmic d’uns 650.000 euros anuals aproximadament en serveis i contractes vinculats a Sant Joan. Si hi afegíssim la feina de brigada, policia local, administratius i altres departaments, la xifra encara seria més alta. Sant Joan és, segurament, un dels grans projectes anuals que assumeix l’Ajuntament de Ciutadella.
Creus que la ciutadania n’és conscient?
No gaire. I tampoc no és una qüestió de reconeixement personal o polític. Es tracta simplement que la gent entengui què implica avui organitzar Sant Joan. Encara hi ha qui diu que la festa “es fa tota sola”, i no és així. La festa té una base popular i una força enorme, evidentment, però darrere hi ha una feina tècnica i humana molt considerable. Possiblement és el projecte més transversal de l’Ajuntament, avui per avui, a part del servei de festes hi participen molts altres serveis municipals, brigada d’obres, policia local, cultura, emergències, comunicació, serveis social, participació ciutadana….
També has reivindicat reiteradament el paper dels voluntaris.
Sí, perquè fan una aportació molt valuosa. Molts d’ells voldrien viure aquell moment als jocs des Pla o al Caragol des Born des d’una altra posició, gaudint-lo sense responsabilitats. En canvi, els voluntaris hi són per ajudar, ordenar, informar i facilitar que la festa funcioni. Renuncien a una part de la seva festa pel bé comú, i açò mereix molt de respecte.
El gran repte actual és la massificació, si no volem perdre la tradició?
Sens dubte. La massificació explica bona part dels canvis dels darrers anys. Moltes mesures de seguretat, moltes inversions i moltes decisions organitzatives venen directament d’aquí. La festa ha crescut molt en projecció exterior, i açò pot ser positiu en alguns sentits, però també genera tensions i obliga a prendre decisions difícils.
Quines tensions genera?
La principal és que els ciutadellencs van perdent espais propis dins la festa. Una persona major abans podia anar a la plaça o a veure un caragol amb més facilitat. Un fillet podia viure segons quins moments amb una proximitat que ara és complicada. Hi havia costums i recorreguts espontanis que avui serien impensables per l’afluència de gent. Açò és el que més pena em fa: que la festa és nostra, però cada vegada costa més viure-la com abans.
Com es pot conservar la tradició en aquest context?
Amb diàleg i sentit comú. Els darrers anys s’ha fet bona feina parlant amb representants dels caixers senyors i cercant acords. Per exemple, reduir el nombre de cavalls el matí de Sant Joan per guanyar temps i fer que els jocs des Pla comencin abans, amb més llum i més seguretat. Són ajustos que poden generar debat, però quan veus que funcionen entens que valia la pena intentar-ho.
És difícil introduir canvis en una festa tan arrelada?
Sempre és delicat, perquè Sant Joan desperta emocions molt profundes. Tothom la sent una mica seva. I açò és meravellós, però també fa que qualsevol modificació sigui sensible. Per açò és important fer passes petites, ben explicades i consensuades. La tradició no és immobilitat; també ha anat evolucionant al llarg del temps.
L’Ajuntament i els protagonistes de la festa s’entenen millor ara que fa uns anys?
Jo crec que sí. Hi ha més consciència de les responsabilitats actuals i de la necessitat de coordinar-nos. Ningú no vol perdre l’essència de Sant Joan, però tothom entén cada vegada més que hi ha aspectes de seguretat, logística o responsabilitat civil que no es poden ignorar. Açò és una bona notícia.
Durant els darrers anys pens que ha estat molt positiva la comunicació que s’ha mantingut amb representants dels caixers senyors, les respectives juntes de de caixers i, com l’any passat, amb els mateixos cavallers. Crec que tothom té molt clar el paper que juga i per tant també ha d’assumir les responsabilitats que té cadascú.
Mirant cap al futur, ets optimista?
Sí. Sant Joan té una força extraordinària perquè surt del poble i perquè la gent l’estima molt. El repte serà mantenir aquesta autenticitat, protegir-la i alhora garantir que sigui una festa segura i habitable també per als ciutadellencs. Si som capaços d’equilibrar aquestes tres coses —tradició, seguretat i ciutat—, Sant Joan continuarà tenint molt de futur.
