Gerard Escaich Folch/Brussel·les – Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea exploraran nous instruments per incrementar els ingressos de la UE en el pròxim pressupost europeu, que ha de cobrir el període 2028-34. El president del Consell Europeu, António Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, han ressaltat la necessitat de trobar un sistema “robust i estable” per finançar el pròxim Marc Financer Plurianual (MFP). Costa ha reclamat arribar a un acord entre els estats membres abans d’acabar el 2026, perquè els comptes es puguin elaborar durant el 2027 i entrar en vigor l’1 de gener de 2028. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha dit que calen “més recursos propis” i descarta que Europa pugui “fer més, amb menys capital”.
En una roda de premsa posterior al Consell Europeu, Von der Leyen i Costa han destacat la importància del pròxim Marc Financer Plurianual (MFP) per “actuar en un món amb més reptes”. El president del Consell Europeu ha dit que aquests comptes són necessaris per tenir una Europa “més competitiva, més innovadora, més cohesionada, més autònoma i més segura”.
Von der Leyen, que va presentar la proposta de projecte del MFP el juliol del 2025, ha dit que els estats membres “comparteixen l’ambició de la Comissió per un pressupost més simple i amb mirada de futur”.
Per mantenir el nivell d’ambició, però, la líder de l’executiu europeu ha destacat que és important comptar amb aquests nous instruments per incrementar els ingressos i poder finançar els comptes.
Les eines plantejades per la Comissió inclouen nous ajustos en el mecanisme sobre emissions contaminants, el mecanisme sobre emissions de carbó i mètodes per captar més ingressos a través dels residus electrònics, del tabac i de les grans empreses. Juntes, s’espera que aquestes cinc fórmules generin uns ingressos aproximats de 58.500 milions d’euros anuals.
Sánchez també ha remarcat la importància d’uns pressupostos que permetin aconseguir tots els objectius de la UE, però ha dit que “no és raonable demanar a Europa que faci més, amb menys recursos econòmics”.
El seu missatge contradiu amb la posició del govern alemany i d’altres estats, com Àustria o Suècia, que defensen retallades en els comptes plurianuals.
El canceller alemany Friedrich Merz ha dit en roda de premsa que la proposta de pressupostos ha de ser “significativament més baixa” perquè ara mateix és totalment “inaccessible i desequilibrada”.
El govern de Xipre, que actualment ostenta la presidència del Consell de la UE de torn, ha presentat recentment la primera proposta per part dels estats membres amb xifres. El document recomanava una retallada del 2% del projecte anunciat per la Comissió Europea, que arribava als gairebé 2 bilions d’euros.
Merz ha assegurat que, tot i la rebaixa anunciada per Xipre, Alemanya estaria ingressant entre uns 15.000 i 20.000 milions d’euros a les finances europees.
Ulf Kristersson, primer ministre de Suècia, ha sortit de la cimera dient que “no s’ha arribat a cap acord” però que no estava decebut. De fet, ha dit que el seu executiu “no té gens de pressa” per tancar un pacte.
Suècia, així com Àustria i Alemanya, formen part dels anomenats ‘frugals’, un grup de països que defensen retallades en els comptes europeus. En canvi, Espanya, és un dels representants, juntament amb Polònia, França, Grècia o Croàcia-, del grup conegut com a “Amics de la Cohesió” i que demanen evitar retallades. Al marge de la cimera, s’han reunit per coordinar la seva posició de cara a les negociacions.
El Marc Financer Plurianual ha de ser aprovat per unanimitat dels 27.
