Bep Joan Casasnovas/Ciutadella – Puntual a la cita santjoanera del solstici d’estiu, la sarsuela costumista en vers, Foc i fum, escrita per Joan Benejam i Vives (1846-1922) i amb composició musical de Francesc Rosselló Sintes, mestre Russó, (1828-1898), batega encara amb la flaire vuitcentista i romàntica del tombant del segle XIX. Tanmateix, les dinàmiques en avenços socials a les que ens ha portar el nou mil·lenni gairebé obliguen a fer noves lectures. Sí, noves interpretacions, però sense alterar el text ni el sentit en què mestre Benejam volia expressar aquell quadro de costums d’una Ciutadella encara levítica, tot i els nous aires de canvis que apareixien en aquella època i que es veuen reflectits en la mateixa obra: l’honradesa i la moral de bons costums de la gent del camp i la modernitat dels joves sabaters amb bons jornals que trenquen l’harmonia tradicional.
Mari Genestar Mesquida és enguany la directora escènica del que serà la representació número 88 en tota la seua història. L’acompanya en la música el director Joan Mesquida. L’obra és sobradament coneguda, sobretot pels ciutadellencs i ciutadellenques de tota condició i edat. Tot i així, l’èxit d’assistència està més que assegurat. L’escenificació es durà a terme al Teatre des Born els dies 19, 20 i 21 de juny.
Genestar, en una entrevista de l’any 2004, deia que no l’entusiasmava gaire dirigir Foc i fum. Ho explicava així: ”el tipus d’obra costumista no me motiva massa perquè no s’hi permeten molts canvis”. Tanmateix, s’ho va pensar i amb el temps es va il·lusionar. És així que l’any 2011 en va tenir l’oportunitat i ho va assumir amb ganes. A la vegada, va ser la primera dona en la història que dirigia Foc i fum. Ara, després de diverses vegades en què ha dirigit l’obra, afirma que té molts valors a destacar.
Del nou, però vell, Foc i fum n’hem parlat amb els seus màxims responsables en una xerrada conjunta per treure’n les sensacions d’aquesta nova posada en escena. Ambdós directors han dirigit la sarsuela un ranxo de vegades, per tant saben el que manegen i saben que significa l’obra, però a tot allò tan conegut sempre agrada de trobar-hi noves percepcions, detalls o formes que la desclassifiquin d’un format molt determinat. Joan Mesquida apunta que “a Foc i fum no hi ha innovació, és difícil perquè l’obra està ben marcada i la sonam fidels a les partitures. Procuram seleccionar uns bons músics, assajar bé i amb dedicació i poder oferir una bona actuació. No hi ha gaire cosa més”. Genestar, com a directora escènica, potser tengui més opcions per a introduir petites novetats, “però per fer canvis en el contingut de l’obra no hi ha massa marge. Hi ha respecte pel text i en tot el seu fons. Jo tenia la idea de poder dur a terme un canvi radical en l’escenografia, però per tema pressupostari no ha estat possible, per tant ho farem un poc amb el format més clàssic. Per altra banda crec que la versió més clàssica pot ajudar als més joves a entendre millor el context social d’abans i també conèixer el llenguatge de l’època. Tot són maneres de donar-li sentit”.
Incorporació de detalls significatius. Les novetats.
Rellegir Foc i fum una i altra vegada pot estimular a trobar-hi detalls nous, fets o passatges que poden estar sotmesos a significats interpretables. És el cas de la directora escènica de l’obra. Mari Genestar indica que ”sempre pots descobrir cosetes que et duen a donar un contingut variat a l’escena. I és el que hem fet”, diu. I aquí és on ens explica les novetats que s’introduiran a aquesta nova representació. ”Per exemple, he revisat la locució dels diàlegs i hem reconduït un mica el to de com s’expressen els personatges”, apunta. ”He cercat també donar una mica més de brillantor als gestos; a més, oferir una altra vitalitat a les accions o crear més contrastos amb una entonació diferent; en alguns moments en un to més irònic…”.
Altrament, les incorporacions noves que més poden destacar són la inclusió en l’escena de nous ‘personatges’, que són figurants o comparsa, sense locució, sense paper de repartiment -com és natural-, però que alhora són significatius. Així, a l’escenari trobarem, per exemple, ”la dona d’en Carralet o també sa mare de na Maria. Farem possible alhora que, al grup d’al·lots del tercer acte en es Pla, hi hagi al·lotes en l’escena que roben avellanes a en Carralet, perquè avui en dia fillets i filletes juguen junts i van a escola junts”, indica Genestar.
Una altra novetat que serà prou visible i una escena totalment nova ”és que en Rafel s’Esquerrà entri en escena amb els seus amics. Vull creure que en Rafel no anava tot sol per Sant Joan, aniria amb la seua colla a fer bulla. És el mateix cas de na Francisca, que també comptarà amb amigues. Pens que açò farà més real els fets”, comenta. De tot plegat en surt una reinterpretació ”pel fet de saber-ne fer una lectura més nova de Foc i fum d’acord amb els temps més actuals, -afirma Genestar-. Una actualitat que no eximeix la responsabilitat dels homes en les tasques domèstiques: ”l’amo en Joan pot posar taula, per exemple” i afegeix Genestar sobre la dona obedient d’en primer que ”na Francisca és una dona intel·ligent i llesta i sap dir que no”, desmitificant així el rol anacrònic d’una societat caducada. ”És una lectura que pretén reivindicar la presència femenina, sense alterar el missatge de Joan Benejam ni capgirar l’essència d’aquesta sarsuela. L’obra marca una època, però pots introduir cosetes per fer veure altres missatges”, concreta, convençuda.
I una darrera novetat introduïda fa referència a la música. Al marge de la partitura de mestre Russó, s’escoltarà una mena de fil musical de fons quan entra en Rafel en escena, tanmateix és un arranjament fet per Joan Mesquida basat en una de les peces de la sarsuela, no és cap nova música. És una manera d’omplir moments i embellir l’escena per a l’espectador.
La visió de Mari Genestar tal vegada sigui per la seua sensibilitat femenina; la que obre un enfocament més realista i actual en l’afer artístic; tal vegada és perquè n’estava convençuda que Foc i fum podia tenir una mirada nova, diferent. El que sí és cert que Genestar es caracteritza per deixar sempre un segell propi en cada obra que dirigeix, talment regalims d’humanitat que incorpora a les escenes i, alhora, com un missatge sensible dirigit a l’espectador. I en aquesta ocasió, no serà diferent. A més, el repartiment és de garanties amb l’experiència de personatges com Antoni Riudavets (Carralet) i Sebastià de la Fuente (l’amo en Joan) però també amb Ricardo Bosch (Bartomeu de son Tica) i Andrea Carretero; (Franscica) a més, enguany, amb la professionalitat de Rodo Gener (Rafel s’Esquerrà), un actor bregat en mil escenaris.
Per acabar, indicar que Foc i fum acomplirà 141 anys de la seua estrena, en 1885. L’obra, com hem dit, s’ha representat en 88 ocasions (no es comptabilitzen els diferents passis de cada any) i l’edició del llibret de Foc i fum ha comptat amb quatre edicions diverses: 1885, 1930, 1977 i 2019.
FOC I FUM 2026
De Joan Benejam i Francesc Roselló.
Teatre des Born
Divendres 19 de juny a les 21h
Dissabte 20 de juny a les 20h
Diumenge 21 de juny a les 11h
REPARTIMENT
Direcció escènica Mari Genestar Mesquida
Direcció musical Joan Mesquida Faner
Fitxa artística
Francisca Andrea Carretero
L’amo en Joan Sebastià de la Fuente
Carralet Toni Riudavets
Rafel Rodo Gener
Bartomeu Ricardo Bosch
Civil 1 Nasi Pons
Civil 2 Ricardo Lluch
Maria Núria Coll
Perico Sergi Fenollar
Amics d’en Rafel: Lluís Salord, Martí Servera
Amigues Francisca: Ingrid Quintana, Aina Janer
Fillets avellanes: David García, Marc Forcada, Leo Mancebo
Dona Carralet: Tònia Benejam
Mare de na Maria: Caro Caules
Filletes i joves: Clara Forcada, Marina Llufriu, Aurora Coll, Salud Caules, Xavier Vinent, Jordi Pujota.
Orquestra
Pianista correpetidora Ulyana Popovych
Músiques extres: Composició i arranjaments de Joan Mesquida
Flauta Andry Lemekh
Clarinets Jordi Pons i Sergi Mesquida
Trompetes Joan Servera i Josep Flores
Trombons Emma Alfageme i Josep Bagur (Caye)
Bombardí Dani Hidalgo
Timbals Silve Soler
Violins 1ers. Josep Mascaró, Jordi Font, Iker Bagur, Raquel Pons
Violins 2ons. Begonya Canet, Abril Gordi, Marina Sogorb
Violes Adrià Gorrias i Maia Álvarez
Cellos Pau Marquès, Jan Pino
Contrabaix Nito Llorens
Fitxa Tècnica
Escenografia Joan Gomila
Atrezzo i regidoria Carmen Vázquez, Caro Caules
Vestuari Toni Riudavets, Nati Bosch
Maquillatge i perruqueria Yola Anglada
Apuntadora Magdalena Juaneda
Assistent direcció poble Jesús Caballero
Muntatge luminotècnic Acústic Menorca
Així, idò, foc i fum i que repiquin!
Fotos de Mari Genestar i Joan Mesquida
