Som dins l’avió de la companyia Vueling. En concret al seient 35 C de la banda d’estribord, prop de l’ala i vaig de camí a Barcelona després d’haver fet dos preciosos clubs de lectura: un, a la Biblioteca de Maó conduït magistralment per na Marga Llovet i, un segon, convidat per Juan Carlos Ayer i l’Associació de Vesins de Sant Climent; el primer per parlar de la novel·la El gos de Camus i, el segon, per fer el mateix de Barba-rossa. Al meu costat hi ha asseguda una al·lota jove amb un pírcing al nas ben dibuixat, morena, silenciosa i atractiva que a mitjan vol treu una baralla i es posa a cartejar com si intentés endevinar el futur de tots els passatgers i d’aquell vol en concret. No puc evitar de girar-me i d’observar les cartes que va cartejant i deduesc que és una baralla de tarot i veig la Mort que m’observa fixament i impertorbable com si em volgués dir el que ja sé: que un dia moriré, que tots els passatgers de l’avió d’aquest dilluns 15 de juny, incloses les hostesses i els pilots, morirem. I, com és natural, se m’activa la font de la ficció i pens que a l’al·lota guapa i amb aires de zíngara eslava fa caure una carta al terra de l’avió que vola, ho ha dit el comandant, a una altitud de creuer de 10.000 metres, com si sobrevoléssim la muntanya de l’Everest; una carta que jo recull d’entre els peus i veig que és la baralla de la Mort i faig cara d’espantat i la dona zíngara del meu costat somriu mentre la recull de la meva mà tremolosa. I ja està. Ja tens un conte, un relat breu basat en una experiència viscuda i vívida i que només has de dur al teu terreny i ficcionar perquè pugui commoure una hipotètic lectora, un hipotètic lector. Als seient de darrera hi ha un grup de valencians d’uns vint i pocs anys que conten les aventures que han viscut a Menorca i que aprofiten -coincideix amb l’horari del vol- per veure a través dels mòbils el pèssim i decebedor partit de la selecció espanyola que acabarà en un empat a zero contra la dèbil Cap Verd, un arxipèlag atlàntic de només sis-cents mil habitants! El ridícul és espantós encara que no m’afecta gens perquè jo vaig amb les illes, en concret amb Curaçao que té 150.00 habitants; una mica més que Menorca: us imaginau que la nostra estimada illa participés en un mundial de futbol? Ai, perdem 7 a 1 contra la poderosa Alemanya i l’empat de Cap Verd contra una altra campiona del món com és Espanya compensa el disgust dels primers dies del Mundial. Em sembla que la selecció del nacionalista espanyol amb aspecte de cap rapat és la més antipàtica de la història del futbol patri. No ha seleccionat cap jugador del Reial Madrid. Per tant, els seguidors de l’equip amb més partidaris al país vermell ens importen un rave els seus resultats. D’altra banda, els catalans també passen del combinat de la roja. A Espanya preval la política nacionalista espanyola confeccionada per tal de colonitzar i xuclar els recursos dels Països Catalans que no pas l’economia, la justícia, la moral i, per suposat, l’esport, el futbol. Si no selecciones els millors, com per exemple sí que va passar al Mundial de Sudàfrica on va sortir campiona, com vols guanyar una competició tan exigent? Per tant, el meu pronòstic és que passarà les primeres rondes però que prest serà arruixat i tornaran amb la coa entre les cames.
ARRUIXAR. Engegar, fer fora (els coloms, l’aviram, etcètera).
