La patronal hotelera de Menorca, ASHOME, ha entrat de ple en el debat sobre el model turístic insular amb un missatge clar: la discussió sobre la pressió turística ha de fer-se amb rigor, dades i responsabilitat institucional. El seu president, Sebastià Triay Fayas, defensa que Menorca no pot ser analitzada només a partir dels quinze dies de màxima afluència del mes d’agost, ni des de missatges que, segons els hotelers, projecten de manera reiterada una imatge de saturació permanent.
La posició d’ASHOME no nega la necessitat de gestionar millor els recursos essencials de l’illa. Al contrari, la patronal admet que Menorca ha d’abordar amb planificació qüestions com l’aigua, els residus, l’habitatge, la mobilitat o els serveis públics. Però rebutja que el turisme legal, regulat i sotmès a obligacions administratives sigui presentat com el responsable únic dels problemes de l’illa.
En aquest punt, el missatge dels hotelers apunta directament cap a una prioritat política: les administracions —Consell Insular i ajuntaments— han de quantificar, controlar i reduir l’oferta turística il·legal. Aquest és, segons ASHOME, el terreny on l’acció pública hauria de concentrar els esforços, abans de posar sota sospita el conjunt de l’activitat turística legal.
El debat arriba en un moment en què les Illes Balears disposen d’un nou marc normatiu. El Decret llei 4/2025, aprovat pel Govern i convalidat pel Parlament, fixa mesures específiques contra l’oferta il·legal, endureix les sancions, estableix canals de denúncia gestionats pels consells insulars i introdueix la corresponsabilitat de les plataformes digitals, que han d’exigir i mostrar el número de registre dels allotjaments.
En el cas de Menorca, la dimensió del problema no és menor. A partir de dades fetes públiques pel Consell, l’administració insular tenia 134 expedients oberts relacionats amb lloguer turístic il·legal, amb multes per valor de 424.014 euros en el que anava de 2025 i sancions que el 2024 havien assolit 1,84 milions d’euros. Són xifres que, sense necessitat d’exageracions, evidencien que hi ha una bossa d’activitat irregular que competeix amb l’oferta reglada, distorsiona el mercat i dificulta una lectura transparent de la capacitat real de l’illa.
Per això, el plantejament d’ASHOME situa el focus en una exigència bàsica: saber quina és l’oferta real, distingir entre activitat legal i il·legal, i actuar contra aquesta darrera amb inspecció, tecnologia, coordinació institucional i col·laboració municipal. Sense aquesta fotografia precisa, qualsevol debat sobre saturació, places turístiques o model econòmic corre el risc de quedar atrapat en consignes.
Menorca necessita un debat turístic exigent, però també honest. La protecció del territori i la convivència amb els residents no són incompatibles amb un turisme regulat, de qualitat i responsable. El repte és ordenar el sistema amb dades, reduir l’intrusisme i exigir a cada administració que exerceixi les competències que li corresponen.
