Bep Al·lès/Ciutadella – Cada any, quan s’atraquen ses festes de Sant Joan a Ciutadella, el debat sobre la massificació torna a encendre’s. Les imatges de vaixells plens, joves desembarcant en massa, carrers saturats i espais rituals convertits en escenaris de festa descontrolada han situat les navilieres al centre de la polèmica. És fàcil entendre per què. Perquè són visibles, tenen horaris, tenen capacitat concreta i concentren en poques hores l’arribada de milers de persones. Però convertir-les en l’únic cap de turc és una manera massa còmoda d’explicar un problema molt més profund. El de la saturació i la degradació de ses Festes de Sant Joan de Ciutadella.
Sant Joan no es massifica només als ports, també als aeroports i també es massifica als pisos, als apartaments, als xalets, a les vil·les i a les cases que, aprofitant la gran demanda d’aquells dies, es lloguen a preu d’or. Es parla molt de qui duu els visitants a Ciutadella, però molt poc de qui els allotja legal i il·legalment, de qui en treu rendiment extraordinari i de qui prefereix el benefici immediat d’uns dies de festa abans que una estratègia turística sòlida per a tota la temporada.
Aquesta és una part incòmoda del debat. Les navilieres són un actor determinant, però no són les úniques beneficiàries de la pressió festiva. Hi ha propietaris i gestors d’allotjaments que, davant la demanda de Sant Joan, eleven preus, canvien criteris, rebutgen acords previs o prioritzen grups disposats a pagar més. El resultat és que determinades zones residencials o turístiques, pensades per al descans familiar, es converteixen durant uns dies en extensions del botillot, del renou nocturn i del turisme de borratxera.
El problema no és només moral o de convivència. És també econòmic. Segons fonts consultades pel Setmanari El Iris, alguns touroperadors britànics ja demanen informació sobre si apartaments, vil·les i xalets poden coincidir amb aquest tipus de clientela juvenil de festa abans de confirmar o recomanar estades a Ciutadella durant el mes de juny. La pregunta és significativa. No demanen només disponibilitat, piscina o proximitat a la platja. Demanen tranquil·litat. Volen saber si les famílies que venen a Menorca a descansar es trobaran envoltades de grups que han vingut a celebrar el final de curs, la selectivitat o la primera gran sortida de l’estiu.
No és una preocupació menor. El turista britànic que lloga una vil·la, un xalet o un apartament familiar sovint ha treballat tot l’any per pagar unes vacances que espera tranquil·les, segures i agradables. Menorca, i especialment l’entorn de Ciutadella, ha construït bona part del seu prestigi sobre una promesa de qualitat: paisatge, calma, vida mediterrània, platges, gastronomia, seguretat i ambient familiar. Si aquesta promesa es romp en plena temporada de juny perquè la convivència es fa impossible, el mal pot anar molt més enllà d’una queixa puntual.
Les famílies no obliden fàcilment unes vacances malmeses per crits de matinada, música, alcohol, entrades i sortides constants, botellades a zones comunes o comportaments incívics. I avui una mala experiència no queda dins una conversa privada. Es converteix en ressenya, comentari a xarxes, reclamació al touroperador o advertiment en fòrums de viatge. Si els mitjans sensacionalistes britànics decideixen posar el focus en una Menorca presentada com a destinació on les famílies pateixen renou, molèsties i turisme de borratxera durant el juny, el perjudici reputacional pot ser molt seriós.
Aquesta és la gran paradoxa. Mentre una part del sector pot fer caixa amb lloguers puntuals a preus molt superiors als pactats amb touroperadors, el conjunt de la destinació pot perdre credibilitat. És el vell “pa per avui i fam per demà”. Avui es cobra més per una setmana o per uns dies de Sant Joan; demà un touroperador pot decidir reduir contractació, moure clients cap a altres zones de Menorca o directament oferir altres destinacions mediterrànies on el descans familiar estigui més garantit.
El debat, per tant, no pot quedar reduït a si arriben massa vaixells. Aquesta és una part de la qüestió, però no l’única. També hi ha que xerrar de la responsabilitat dels allotjaments turístics, dels intermediaris, de les plataformes de reserva, dels propietaris i dels gestors que accepten qualsevol perfil de client sempre que pagui més. Si es vol protegir Sant Joan i també el model turístic de Ciutadella, s’ha de mirar tota la cadena de valor. El visitant no dorm al moll, encara que alguns ho fan; dorm a cases, apartaments, xalets, hotels, hostals i establiments que formen part del sistema econòmic local.
Això no significa criminalitzar tots els joves que vénen a Sant Joan. Molts hi vénen amb respecte, curiositat i ganes de viure una festa única. Tampoc significa demonitzar els propietaris que lloguen legalment les seves cases. Però sí obliga a demanar una cosa molt simple: responsabilitat. Qui lloga un habitatge durant Sant Joan hauria de saber a qui lloga, per a què lloga i quines conseqüències pot tenir aquella decisió sobre veïns, turistes familiars i imatge del destí.
Talvegada una mesura que hauria de prendre Turisme o el mateix Ajuntament de Ciutadella és demanar que els que lloguen a grups de joves per Sant Joan hagin de tenir, obligatòriament, contractada seguretat privada que garanteixi el descans dels residents i dels turistes, així com evitar desgavells que van veure l’any passat com contenidors cremats, invasió de piscines de xalets privats mentres aquests eren a Ciutadella, robatoris de velos i motos, a més dels fems acumulats davant aquests apartaments, com un grup que porta el nom de la festa a la urbanització de Los Delfines.
També es fa totalment necessari establir un codi de bones pràctiques per al lloguer vacacional durant Sant Joan, amb compromisos clars sobre convivència, descans, nombre màxim d’ocupants, prohibició de festes, control de menors, dipòsits per danys i canals ràpids de queixa. Els allotjaments que treballen amb touroperadors familiars haurien de tenir garanties reals que no conviuran amb grups de festa descontrolada. I les administracions haurien d’exigir més transparència i més corresponsabilitat, no només a les navilieres, sinó també a l’allotjament.
Sant Joan és una festa patrimonial, però també és un termòmetre del model turístic que volem. Si la resposta social i també la institucional només assenyala les navilieres, el debat quedarà coix. I si el sector privat mira cap a una altra banda mentre aprofita la demanda extraordinària, Ciutadella pot acabar pagant un preu molt alt.
Menorca no pot permetre’s que el juny sigui percebut com el mes en què el turisme familiar ha de vigilar on s’allotja per no coincidir amb el turisme de borratxera. Tampoc pot permetre’s que Sant Joan sigui reduït, als ulls de fora, a una macrofesta juvenil. El repte és protegir la festa, protegir els residents i protegir també aquells visitants que venen a descansar, a conviure i a gaudir de l’illa amb respecte.
La massificació ve amb avions i vaixells, sí. Però també té claus entregades, contractes romputs, preus disparats i silencis interessats. I fins que no es ralli de tot això, Sant Joan continuarà tenint els mateixos caps de turc i massa pocs responsables assumint la seva part.
Venda d’alcohol a menors
Un altre punt a posar damunt la taula, és una qüestió que fa anys que preocupa famílies, educadors i bona part de la ciutadania: la facilitat amb què molts menors poden accedir a begudes alcohòliques, especialment a través de grans cadenes de supermercats i establiments on la venda és massiva i moltes vegades poc controlada.
La normativa és clara: no es pot vendre alcohol a menors d’edat. Però una cosa és la llei i una altra, ben diferent, és la seva aplicació real. En massa ocasions, els controls a caixa són inexistents o purament testimonials, i basta veure el moviment dels dies previs a la festa per comprovar que hi ha establiments que fan ben poc —o directament res— per evitar que l’alcohol acabi en mans de joves que no l’haurien de poder comprar.
També crida l’atenció que, en aquests dies de màxima sensibilitat, no s’hagi percebut una presència policial clara ni controls específics sobre la venda d’alcohol en aquests punts. Si es vol prevenir el consum abusiu, els comes etílics i situacions de risc durant les festes, la vigilància no pot començar només quan el problema ja és al carrer.
Sant Joan és festa, tradició i convivència. Però també exigeix responsabilitat. I aquesta responsabilitat no pot recaure només en les famílies. Les grans superfícies, les administracions i els cossos de seguretat també hi tenen deures pendents.
