Bep Joan Casasnovas/Ciutadella – La Festa de Sant Joan per a l’Ajuntament de Ciutadella és una magna organització que cal tenir en compte com un esforç molt important per mantenir una manifestació històrica i cultural amb tota la seua esplendor. Que les ciutadellenques i ciutadellencs puguin gaudir en plenitud aquesta vivència anual, arrelada a la mateixa gènesi comunitària, i alhora puguin fer brollar tota l’emotivitat que signifiquen els rituals dels seus actes, és un deure per a qui governa la Casa del Poble. Però també per fer notar la brillantor d’un espectacle cavalleresc i medieval a tota la gent que ens visita -tant de la resta de Menorca com de fora de l’illa-; per deixar-los la millor imatge possible d’un esdeveniment farcit d’una preciosa càrrega simbòlica i que s’expressa en la pertinença i devoció d’un poble antic que sap servar aquesta tradició ancestral en ple segle XXI.
Aquest podria ser el missatge o el relat dels qui entenen la festa com una alegria compartida amb batec íntim, o bé un sentiment inexplicable. Tanmateix, perquè tota aquesta màgia esdevengui un somni vivificant hi ha al darrere moltes hores de feina i coordinació que abasten bona part dels mesos de cada any. És una feinada que cal considerar i reconèixer.
Algunes coses del que s’ha apuntat ho parlam amb la regidora de Festes de l’Ajuntament de Ciutadella, Esther Mascaró Puntí. Ho feim a la recerca d’algunes novetats -si hi fossin- i del deure de responsabilitat que recau sobre el govern municipal de torn.
Un Sant Joan de 600.000 euros
En primer lloc conversarem sobre números, pressupostos i dificultats que fan, sovint, que tot l’engranatge festiu vagi ajustat de cabals quan s’obre la caixa municipal de la festa.
Ciutadella destina enguany un pressupost de 600.000 euros a l’organització. Un import que, des del propi equip de Govern, consideren insuficient i alhora molt costós per al consistori. De fet, ja fa un temps que des de dalt la Sala es reclama ajuda econòmica per a destinar a unes festes més ben preparades i més segures i que no tot el cost recaigui exclusivament en les arques municipals. És per açò que la regidora Mascaró fa una crida seriosa a les altres administracions perquè aportin fons directe per a l’organització. “Disposam de 600 mil euros per a Sant Joan, més els costos de les hores extres que el personal municipal haurà de fer durant la preparació de tot. No rebem ni un euro del Consell insular ni tampoc del Govern balear”, apunta la responsable de Festes. Demana, així, d’ambdues administracions, “més implicació. Han de saber que és contribuir a costejar tot el que representa la festa de Sant Joan. En aquest sentit sembla que els falta consciència, perquè no rebem ajuda econòmica directe de cap de les dues parts. Assumir-ho tot des de l’Ajuntament és fa molt difícil. Si no ens ajuden arribarà un moment que serà insuportable assumir-ho tot. L’aportació del Govern balear i del Consell és un tema seriós que s’ha de posar damunt la taula ja!”.
“En aquest sentit sembla que els falta consciència, perquè no rebem ajuda econòmica directe de cap de les dues parts”
Amb tot, és cert que hi ha prestacions per reforçar la festa en alguns aspectes, com els dispositius d’emergències, i que tothom agraeix, ”però són efectius dels quals el Govern ja disposa i els aporta, no contracta res nou específicament per a la festa. Són serveis ja existents que es presten als pobles, a la societat”. O sigui, que els serveis són per a les Illes Balears, i la Festa de Ciutadella és de Balears. Des del Consistori es demana ajuda específica; més dotació econòmica per a fer front al cost concret que significa organitzar Sant Joan.
Els costos sempre augmenten
Una de la despesa inevitable és, per exemple, l’Assistència extra hospitalària per atendre els grans actes. Hi ha l’hospital de campanya as Pla de Sant Joan i també el centre d’assistència sanitària ubicat a l’Escola des Born. “Són serveis operatius extres que es fan necessaris i que de s’han d’ampliar pel volum de gent que visita Ciutadella durant els dies festius”, afirma Esther Mascaró. Enguany es licita de nou aquest servei d’assistència sanitària amb més dotació: un cost de 70.000 euros per atendre totes les incidències.
Per altra banda, es precís garantir el control i vigilància d’altres indrets per on transcorren els actes festius els quals precisen de guardes de seguretat privada, davant les limitacions dels cossos de seguretat públics. Aquest servei, a càrrec de l’Ajuntament, ascendeix enguany a 160.000 euros. ”També és un cost que hem de contractar per poder acomplir amb els mínims de garanties. El nombre de guardes també augmenta enguany”, indica. A tot açò cal tenir en compte aquelles despeses que són ja habituals: les empreses de neteja, la compra d’avellanes, les despeses del dia de `Santjoanet’… També l’assegurança per a tots els col·lectius implicats puja enguany a 18.000 euros, el doble que l’any passat. La cobertura és per al personal que realitza tasques de funcionament i suport i també per als cavallers de la qualcada. Els cavalls, per sortir a la festa, han de disposar, obligatòriament, d’una assegurança contractada pels seus propietaris.
Gestionar la seguretat davant una afluència massiva de participants.
Des de fa unes poques dècades les ofertes de les companyies navilieres, dels vols, de tot tipus d’allotjaments turístics, de publicitat oberta, etc., fa que l’afluència de gent de fora de Menorca representi una massificació que necessita d’invertir moltíssims més doblers. En definitiva, la visita massiva que rep el municipi de Ciutadella en uns pocs dies obliga l’Ajuntament, en solitari, a realitzar una despesa enorme per garantir la seguretat de tots els presents, tant per als residents com per als forasters. Aquesta és la situació que du al govern de la ciutat a reclamar més ajuda de les altres administracions, la qual mai no arriba. En aquest sentit la regidora Esther Mascaró constata una realitat que ja es fa present als darrers Santjoans; ”la necessitat de garantir la seguretat farà canviar la festa, si no ho evitam”. En alguns aspectes ja és notable. Per exemple, l’aforament controlat als principals llocs; ampliar recorreguts de la qualcada per mor d’esponjar els fluxos de concentracions tumultuoses, mesures preventives per evitar riscos que posin en perill les persones, cavalls i cavallers, entre d’altres. Però, també i alhora, que tot plegat no pertorbi la fluïdesa del ritual cultural de la qualcada. ”En aquests moments ja sabem que no podem organitzar Sant Joan a pèl, o sigui, de qualsevol manera. Hem d’assumir uns fets, una realitat que tenim clara; unes normes que venen marcades i que les hem d’assumir seriosament. No n’hi ha d’altra”.
”La necessitat de garantir la seguretat farà canviar la festa, si no ho evitam”
El Pla Director, una norma jurídica d’obligat compliment.
Davant els incidents i accidents de gravetat que s’han viscut en anys passat, fins i tot amb víctimes mortals, sorgí la imperiosa necessitat de dotar les Festes de Ciutadella d’un marc legal que garantís la seguretat de les persones, única finalitat d’aquests tipus de normativa. És el Pla Director específic de les Festes, oficial i estratègic; per a la detecció de riscos i perills; per a les mesures de prevenció, per a les pautes d’evacuació i per a les actuacions i intervencions en respostes ràpides. La redacció d’aquest pla es fa cada tres anys (es revisa o modifica). I enguany correspon una nova redacció. El Pla director inclouria els PAU, Plans d’Autoprotecció, que són documents que centren la seguretat en zones més específiques i concretes, com per exemple as Born i as Pla, on es regula l’aforament i s’hi prioritza l’atenció assistencial, mèdica i policial. Tot va dins el Pla director.
Talment com indica l’Inspector en Cap de la Policia Local, Diego Pastrana, ”el Pla Director és una norma jurídica d’obligat compliment”. Per tant, no se’n pot sortir. Les administracions, en aquest cas l’Ajuntament de Ciutadella, n’ha de garantir l’execució prevista. Si el Pla Director no és aprovat per mesures de seguretat insuficients, o bé per la dotació d’efectius també insuficients, els actes, la celebració en concret, no es pot celebrar. I d’aquí que garantir el seu funcionament és cosa de tothom que hi participa. L’ajuda i el seny dels santjoaners ha de fer possible garantir la seguretat i, per tant, la normal celebració també en el sentit de vivència emocional i alegre. És el que demana la regidora, talment un clam al seny santjoaner.
Evitar que els jutjats ens dictin les normes de les festes.
Esther Mascaró insisteix en aquests valors de consciència ”perquè si tothom hi posa l’interès necessari, Sant Joan funcionarà bé. És una responsabilitat transversal, és de tots i la feim entre tots”. També ho és, i de forma destacada, de la joventut. I també s’han d’implicar els joves. El futur Sant Joan és, sobretot, el seu Sant Joan. “Al grup de Voluntaris de Sant Joan, per exemple, hi ha pocs joves, la majoria de membres tenen una certa edat i la gent jove, pens, que s’hi hauria de comprometre molt més”. Mascaró ens situa en un futur immediat: ”la col·laboració dels santjoaners és transcendental per fer més viable, festiu i segur el Sant Joan que volem, del contrari la festa ens fugirà de les mans. Hem d’aconseguir avançar-nos a determinades situacions per evitar que siguin altres instàncies que ens dictin les normes, com per exemple un jutjat; per evitar que ens diguin el que s’ha de fer i el que no es podrà fer. I açò passa per la col·laboració i compromís de tothom. Hem de ser capaços de parlar-ne, de trobar consensos. Ens hem d’adaptar a les mesures de seguretat que ja ens dicta el Pla Director de les Festes. Si no ho feim nosaltres ho faran altres des de fora”. Òbviament, si arriba el cas, es podria tractar d’una desfiguració que afectaria la manera tradicional de com hem celebrat Sant Joan fins ara. La essència històrica es podria veure ressentida i perdre’s, així, una vivència cultural que ens identifica. És una obvietat. I d’aquí la crida que fa la regidora de Festes
”Ningú pot prohibir a una dona participar a la qualcada”
“Si acompleix amb els requisits estipulats, qualsevol persona té el dret de participar a la qualcada. I si una dona ho demanàs, en tindria tot el dret. Ningú li pot prohibir de sortir a la Qualcada. La llei l’empara. Açò està molt clar”. En aquest sentit la regidora Esther Mascaró no en té dubtes al respecte. Tanmateix, és pràctica amb el tema: ”Ara mateix no correspon crear un conflicte que no s’ha donat. Que jo sàpiga, a cap dona se li ha negat participar, ni conec cap cas en què una dona ho hagi demanat, per tant no hi ha res a dir. Quan se li negui s’haurà de resoldre i des de l’Ajuntament en tindrà tot el suport”. Mascaró creu que són elles mateixes que han de fer el pas si volen participar a la qualcada: ”ni nosaltres, ni ningú, les podem obligar. Són les dones interessades que s’han de decidir i sol·licitar-ho. Quan se’ls negui la participació i sigui un problema, ho resoldrem. Segur”. Amb tot, davant la claredat de les paraules de la regidora, una declaració pública i oficial des del govern municipal acabaria d’espolsar qualsevol incertesa sobre el tema. Tanmateix, Mascaró apunta, optimista, que ”sobre el tema de la dona pens que és qüestió de temps i de voluntat”.
Ajuntament i caixers senyors
En el mateix fil, parlam amb la regidora del control sobre les decisions i adaptacions dels temes protocol·laris de Sant Joan. Un cerimonial històric molt arrelat i vigilat encara després de segles de representació. Un poble “…gelós d’un vell tresor”, com diria el poeta Pere Xerxa. És ritual que s’havia marcat des de l’antiga Universitat General i llavors des de la creació de Ajuntament (1835). Des de la dècada dels anys 40 dels segle passat l’Ajuntament delegà aquestes funcions a la Junta de Caixers Senyors, creada l’any 1946. ”Fa vuitanta anys que els temes relacionats amb la qualcada, els cavallers i els seus actes ho porta la Junta de caixers senyors. L’actual consistori entenem que pot seguir així i no intervindrem en temes dels caixers senyors, perquè des del Govern municipal tenim prou feines i responsabilitats per què la festa surti bé. Crec que Sant Joan l’hem de fer entre totes les parts; parlar-ne, proposar millores, regular algunes coses… però amb la voluntat de cercar uns consensos que satisfacin a tothom. Si des de l’Ajuntament creim que hem d’aclarir determinats aspectes ens reunim i ho xerram. Crec que ha de ser així. I així ho hem fet”, apunta Mascaró.
“Si des de l’Ajuntament creim que hem d’aclarir determinats aspectes ens reunim i ho xerram. Crec que ha de ser així”
El que ens explica la regidora ja ha donat els primers fruits. Des de l’any passat ja s’han introduït algunes mesures proposades amb acord total entre caixers senyors, Ajuntament i Junta Municipal de Sant Joan, amb l’objectiu ”de no degradar la festa i els actes es puguin celebrar sense problemes”, segons informà la Junta Municipal. Alguns dels canvis adaptats són: la participació a la qualcada a partir dels 14 anys; els cavalls de la qualcada han de disposar d’assegurança civil obligatòria; limitació de cavallers a cada tanda: 130 els dos capvespres i 80 el matí, inclosos el fabioler i els membres de la Junta de caixers; i per mesures de benestar animal, un mateix cavall no podrà sortir dues tandes consecutives, però sí els dos capvespres. Altrament, un cavaller que tengui dret podrà sortir les tres tandes, però no amb el mateix cavall en dues tandes seguides. També es garanteix la col·laboració de la qualcada en tot l’afer de seguretat i les directrius donades a tal efecte.
”Crec que són passes importants -diu Esther Mascaró- per anar adaptant la festa a la realitat actual. Hem de fer feina junts”. Sant Joan és una antiga tradició amb uns protocols que gairebé tothom coneix i que una immensa majoria voldria mantenir, és evident. Per açò Mascaró entén que ”els caixers senyors han de ser responsables del que en fan de Sant Joan. Cadascú té una representació dins la festa on tots hi hem d’estar compromesos. I sentir-la”, conclou.
