En una caiguda lliure arriba un moment en que la velocitat deixa d’augmentar.
Inicialment l’acceleració d’un cos en caiguda lliure és de 9,8 m/s2 però augmentant la velocitat augmenta el fregament amb l’aire i arriba un moment en que el fregament iguala el seu pes. En aquest moment el cos no s’atura sinó que deixa d’accelerar. El cos arriba a la seua velocitat terminal.
Es calcula que una moneda que cau des de 150 m arribaria a terra a una velocitat d’uns 90 km/h. Podria fer un bon cop al cap però no seria com una bala.
Sense el fregament amb l’aire la moneda cauria des de 150 m en 5,53 segons i arribaria a una velocitat de 54 m/s (195 km/h).
Quan un objecte es mou dins un medi (com l’aire o l’aigua), troba una força de resistència que el frena. Pels objectes en caiguda lliure en l’aire, la força depèn del quadrat de la velocitat, l’àrea de l’objecte i la densitat de l’aire. Com més ràpid cau l’objecte, més gran és la força d’oposició.
Una gota d’aigua pot arribar a uns 8,88 m/s (31,97 km/h), depenent de la seva grandària.
Els paracaigudistes que es tiren des d’un avió a 4.000 m arriben a una velocitat terminal d’aproximadament 190 km/h després d’un minut aproximat de caiguda abans d’obrir el paracaigudes, si estenen els braços i les cames. Si adopten una posició de busseig amb el cap cap avall, arriben a una velocitat d’aproximadament 240 quilòmetres per hora.
Durant els darrers anys de la dècada dels 50, el capità nord-americà Joseph Kittinger va fer una sèrie de tres salts des de globus d’heli amb vestit pressuritzat, sota el projecte Excelsior.
El primer salt el va realitzar el novembre de 1959 des de 23.287 m. El salt quasi va acabar en tragèdia a causa de fallades a l’equipament, cosa que li va causar la pèrdua de la consciència, però el paracaigudes automàtic el va salvar.
El segon salt el va fer tres setmanes més tard des de 22.769 m.
El 16 d’agost de 1960, Kittinger va fer el tercer i darrer salt des de l’Excelsior III a 31.330 m utilitzant un petit paracaigudes d’estabilització. Va caure durant 4 minuts i 36 segons, aconseguint una velocitat màxima de 988 km/h abans d’obrir el seu paracaigudes a 4.270 m. La pressió del seu guant dret va fallar durant l’ascens, i la seva mà es va inflar fins al doble de la mida normal. Kittinger va batre els rècords de pujada en globus més alta, salt de paracaigudes més alt, caiguda més llarga (4 minuts) i velocitat més ràpida assolida per l’home a l’atmosfera.
Segons el llibre Guinness, el 14 d’octubre de 2012 Felix Baumgartner va batre tres rècords històrics en llançar-se en caiguda lliure des dels 38.969,3 metres d’altura, després d’haver pujat en globus a l’estratosfera, arribant a una velocitat màxima de 1.357,64 km/h.
Va morir als 56 anys el 17 de juliol de 2025 a Itàlia en un accident de parapent estant de vacances.
El rècord d’altura després va ser trencat per Alan Eustace (vicepresident de Google), de 57 anys, el 24 d’octubre del 2014, saltant des de 41.425 metres, aconseguint assolir una velocitat màxima de 1.322 km/h, trencant la barrera del so, encara que no va superar la velocitat del rècord de Baumgartner.
