Balearia, Ciutadella - Barcelona Advertisement

La família, fil invisible de Sant Joan: tres al·lotes uneixen tradició, memòria i creativitat en el premis d’Espipollant

Itziar Lecea/Ciutadella – L’Associació Espipollant, dedicada a preservar i difondre la llengua i la cultura menorquines, ha reconegut enguany el talent de tres estudiants del Col·legi Salesià de Ciutadella en el II Concurs escolar de poemes i imatges de Sant Joan. Abril Huguet Anglada ha estat la guanyadora de la categoria d’imatge, mentre que Mireia Ameller i Mar Bosch han obtingut el premi de poesia, una combinació que serveix per a l’estampa santjoanera que haurà rebut el premi aquest dijous: 350€ per a cada categoria. Darrere les seves obres hi apareix un mateix batec: la família com a espai on Sant Joan es viu, es transmet i es fa etern.

Espipollant Sant Joan

L’Associació Espipollant va néixer de la voluntat de la família de Pere Melis Pons de conservar i difondre el seu llegat, alhora que promou la llengua i la cultura catalanes, especialment la varietat dialectal menorquina. Entre les seves iniciatives destaca el foment de la creació literària i artística entre els més joves, així com la defensa del patrimoni lingüístic i cultural de Menorca.

Aquesta tasca pren forma cada any, entre altres accions, amb el Concurs Escolar de Poemes i Imatges de Sant Joan, adreçat a l’alumnat de secundària. El certamen premia la creativitat i l’expressió artística inspirades en les festes de Sant Joan de Ciutadella, amb dues categories —poesia i imatge— i amb l’objectiu de mantenir viu, entre les noves generacions, un imaginari festiu que forma part de l’ànima col·lectiva de la ciutat. Enguany, les obres guanyadores tenen un denominador comú: totes tres miren Sant Joan des de la família.

Un avi, un net i les avellanes

Abril Huguet Anglada, alumna de segon d’ESO, ha guanyat la categoria d’imatge amb una escena que s’allunya dels cavalls i dels instants més espectaculars de la festa per fixar-se en un gest molt més íntim: un avi i el seu net recollint avellanes.

La idea va néixer arran de les converses amb la seva professora de plàstica, Sisca, però també de les seves pròpies vivències. «Volia representar un Sant Joan més antic, més familiar», explica. La jove reconeix que no cercava tant l’exhibició tècnica com la força del missatge: mostrar aquelles tradicions que passen de generació en generació i que queden en segon terme. Per a ella, les avellanes simbolitzen una manera de viure la festa que encara perdura a moltes famílies ciutadellenques. Recorda haver-ne recollit amb cosins més petits i considera que aquesta experiència forma part del patrimoni emocional de Sant Joan.

La seva obra, elaborada durant setmanes i després de diversos esbossos, reflecteix aquesta mirada tendra cap a una festa que, abans de ser multitudinària, és domèstica.

Un poema fet a quatre mans

També la poesia guanyadora posa el focus en els petits rituals familiars. Mireia Ameller i Mar Bosch, amigues des de la primària, van escriure conjuntament un text construït a partir de records compartits, paraules pròpies de Ciutadella i escenes viscudes des de petites.

La proposta va sorgir de la professora Maite Marquès, que va animar els alumnes a participar en el concurs coincidint amb l’arribada de Sant Joan. A partir d’aquí, les dues estudiants van iniciar una pluja d’idees per decidir quins elements volien destacar. La resposta la tenien ben a prop: la taula familiar, la sàvia, els carquinyols, les sobretaules i aquelles expressions que formen part del parlar quotidià dels ciutadellencs.

“És més una qüestió d’experiència, del que hem viscut tots aquests anys”, expliquen. El poema va anar prenent forma a partir de records compartits i d’una sensibilitat molt semblant. “Ens complementam molt bé i solem tenir les mateixes idees”, asseguren.

Sant Joan, una herència emocional

Durant la conversa amb les tres guanyadores apareix una vegada i una altra la mateixa paraula: família. Mireia recorda les fotografies de quan era petita recollint avellanes amb les cosines. Mar associa immediatament la festa amb les reunions familiars i amb les emocions que desperta el primer toc de fabiol. Abril, per la seva banda, explica que cada any es reuneixen a la casa familiar de Contramurada per preparar junts els dies grans.

Sense haver-ho planificat, tant el poema com la imatge comparteixen una mateixa mirada: la de les tradicions que no s’aprenen als llibres, sinó a través dels avis, dels pares, dels cosins i dels records acumulats any rere any. Potser és precisament aquí on rau la força de les obres premiades. No mostren només una festa. Mostren la manera com una comunitat la transmet.

El premi inesperat

Cap de les tres no s’esperava la el reconeixement d’Espipollant. Abril explica que fins i tot va arribar a pensar que no havia estat seleccionada a causa d’un error en la comunicació dels resultats. Quan finalment va saber que era la guanyadora, l’alegria va ser enorme. A casa, diu, es van mostrar “molt contents i molt feliços”.

Mireia i Mar també van rebre la notícia de manera inesperada, enmig d’una jornada escolar. Recorden perfectament aquell moment en què les van cridar i van descobrir que el seu poema havia estat escollit com el millor del concurs, just abans d’un examen oral d’anglès de B1.

Els premis, dotats amb 350 euros per a cada categoria, reconeixen l’esforç creatiu dels participants i culminen un projecte que enguany ha tornat a demostrar que les noves generacions tenen moltes coses a dir sobre Sant Joan.

Espipollant el futur

L’essència d’Espipollant és precisament aquesta: ajudar que la llengua, les paraules i les tradicions continuïn vives en mans dels més joves. El mateix nom de l’associació remet a una paraula genuïnament menorquina que evoca la voluntat de preservar allò que és propi, destriant allò que ens defineix, la nostra llengua.

Les obres d’Abril Huguet, Mireia Ameller i Mar Bosch demostren que aquest objectiu es compleix. Perquè, més enllà dels premis, han sabut captar una veritat senzilla i profunda: que Sant Joan no només passa pels carrers de Ciutadella, sinó també per les cuines, les cotxeries, les sobretaules i les mans dels qui l’hereten.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.