Tots sabem que Sant Joan és una festa que dura de fa molt de temps. En aquest sentit, han estat centenars les generacions que l’han rebuda de pares i avis, l’han viscuda i l’han transmesa a les generacions següents. Moltes d’aquestes generacions han hagut d’afrontar situacions que, per molts de motius diferents, comprometien la festa i el seu futur. Per aquest motiu hi ha hagut canvis, adaptacions, introducció i eliminació d’elements festius al llarg dels anys i el Sant Joan que coneixem avui no és igual al Sant Joan de qualsevol altre moment de la història, ni serà tampoc igual al de qualsevol altre moment del futur.
Cada generació, i això ens inclou a tots, està cridada, pens, a fer tres coses bàsiques: conèixer la festa, servar-la i transmetre-la en les millors condicions possibles. Vegem cada un d’aquests elements.
Conèixer la festa és bàsic perquè només estimam allò que coneixem. Per conèixer la festa no vull dir que cadascú tengui ben clar a quina hora va al caragol del Born, quan va a fer la bereneta, en quin caragol entra a tal o qual casa… Per conèixer la festa vull dir saber què representa, per què es fa aquest acte o aquest altre, d’on ve, quines són les paraules pròpies de Sant Joan, que n’hi ha moltes… per estimar la festa de tots, la festa que feim entre tots i que hem de cuidar i transmetre, és fonamental conèixer per què la feim i per què és com és. I aquí, també, tots hi tenim un paper imprescindible: l’escola, la família, la comunitat en el seu conjunt, les entitats socials, la Policia Local, l’Ajuntament… cada un de nosaltres té la responsabilitat de conèixer i transmetre aquest coneixement, per assegurar-nos que així, també, transmetem l’amor per la festa. Sense estimar-la, ni la servarem ni la transmetrem tampoc, i això significa una trista derrota col·lectiva.
Servar la festa és el segon aspecte fonamental. No he posat conservar-la, sinó servar-la. És clar que hi ha molts d’aspectes que s’han de conservar perquè el pas dels anys no pot transformar Sant Joan en una festa diferent. I per evitar-ho també és important el que deiem de conèixer la festa, si no, no sabrem si el que feim i transmetem està d’acord amb el que Sant Joan ha estat des de l’inici, perquè sí que hi ha una essència que es manté i s’ha de mantenir. Però a més de conservar aquesta essència, l’hem de servar, cuidar, preveure quines situacions li poden fer mal o la poden fer perillar, sabent que no tenim poder damunt de tot el que pugui passar, evidentment. Per això és convenient parlar-ne, de Sant Joan, parlar-ne, preveure, posar idees assenyades i opcions sobre la taula… perquè està clar que alguns canvis amenacen la festa, que podria arribar a morir d’èxit. I tots hi tenim coses a dir i, sobretot, coses a fer.
Una bona manera de fer feina a favor de Sant Joan és que cada un de nosaltres posi la festa de tots per damunt de la pròpia festa, i entengui que la festa de tots necessita visió, generositat, voluntat. Allò que feim entre tots depen de tots, no de l’Ajuntament o del Caixer Senyor. Som tots que hem de vetllar perquè Sant Joan passi a les generacions futures amb bona salut. L’hem d’estimar i cuidar.
I arribam a la importància de la transmissió. Dins de cada família es transmet a les noves generacions una part de la festa, la part pròpia d’aquella casa. La suma de les festes particulars de cada família conforma una part molt autèntica de Sant Joan, però Sant Joan és molt més que la forma en que la viu cada família. Aquesta festa particular és possible perquè existeix La Festa, en majúscules, i aquesta festa de tots que compartim i de la que ens hem de responsabilitzar, també l’hem de poder transmetre a les generacions futures. I en aquest sentit, pens que tots ens podem demanar què feim, realment, cada un de nosaltres, per a La Festa. Per conèixer-la, per servar-la, per intentar millorar-la si podem d’acord amb les necessitats de cada moment, per transmetre-la a les generacions que hauran de prendre també decisions sobre Sant Joan en el futur, i conèixer-la també, per poder-les prendre amb seny i generositat.
No som propietaris de res. Som part d’una cadena d’usufructuaris d’allò que ens hem trobat fet. I tenim un deure i una responsabilitat cap a tot allò que ara podem disfrutar gràcies als que ho han fet possible en èpoques anteriors.
Dit tot això, i sabent com d’orgullosa està Ciutadella de Sant Joan, com tothom l’espera, com emociona, com s’hi participa… dit tot això, me deman: com pot ser que hi hagi tan poques persones suficientment responsables i generoses com per fer-se membres dels Voluntaris de Sant Joan? Disfrutar la festa i estimar-la no és el mateix. I Sant Joan necessita persones que tenguin clara la diferència i vulguin renunciar a un poc de la seva festa personal per ajudar a la bona salut de La Festa, la que és de tots, la que hem de conèixer, servar i transmetre.
