
C.M./Ciutadella – Quan els darrers cavalls abandonen el Pla de Sant Joan i la multitud comença a dispersar-se, la festa encara no ha acabat per a tothom. Mentre milers de persones tornen a casa després de dos dies intensos de celebració, una altra maquinària es posa en marxa als carrers de Ciutadella. És una operació discreta, allunyada dels focus i de les fotografies que cada any immortalitzen les festes, però absolutament imprescindible perquè la ciutat recuperi la normalitat. La neteja viària pren el relleu als cavalls.
Les festes de Sant Joan transformen completament Ciutadella durant uns dies. Carrers, places i espais públics es converteixen en escenaris d’una celebració que atrau milers de persones i concentra una activitat extraordinària en un nucli urbà de dimensions limitades. Aquesta intensitat té una conseqüència inevitable: la generació de grans quantitats de residus en molt poc temps. Entre aquests residus n’hi ha un que està estretament vinculat a la imatge mateixa de la festa i que, paradoxalment, gairebé mai no protagonitza cap reportatge: els excrements dels cavalls.
Tot i que els fems formen part inseparable d’una festa on els cavalls ocupen el centre de l’acció, la seva gestió planteja un repte considerable per als serveis municipals. No només per la quantitat que es genera durant els dies principals de la celebració, sinó sobretot per les característiques dels espais on queda dipositada.
El fems en nombres

Per entendre la magnitud de la feina que comporta la neteja després de Sant Joan, convé mirar primer les xifres globals. Segons dades facilitades per Carla Gener, regidora delegada de Neteja Viària de l’Ajuntament de Ciutadella, durant els dies centrals de les festes es recullen quantitats de residus molt superiors a les habituals. Per exemple, durant el 23 de juny, una de les jornades amb més activitat, es van recollir l’any passat 77,56 tones de residus. L’endemà, 24 de juny, la xifra va arribar a les 68,44 tones.
Aquestes dades adquireixen una altra dimensió quan es comparen amb un cap de setmana ordinari. Els dies 28 i 29 de juny, ja acabades les festes, la recollida total va ser de 68,86 tones. És a dir, en dos dies es va generar pràcticament la mateixa quantitat de residus que durant una sola jornada de Sant Joan.
Entre els residus que deixa Sant Joan, n’hi ha un que està estretament vinculat a la imatge mateixa de la festa i que, paradoxalment, gairebé mai no protagonitza cap reportatge: els excrements dels cavalls. El gran repte és eliminar-los
La regidora destaca precisament aquesta concentració extraordinària de residus com una de les principals dificultats del dispositiu. A diferència del que passa durant la resta de l’any, gran part de la brossa es genera en poques hores i en una zona molt concreta del municipi. A més, la major part de l’activitat es concentra al centre històric de Ciutadella, mentre que altres zones del terme municipal, com les urbanitzacions, registren una activitat molt menor.
El repte dels excrements
Tanmateix, els excrements dels cavalls representen un problema diferent del que plantegen altres residus. No es tracta només de recollir-los. El veritable repte és eliminar-ne completament el rastre.
“La complicació no és el rebuig en si mateix, sinó la zona on es troba”, explica Gener. Els carrers del nucli antic presenten unes característiques molt particulars. L’empedrat tradicional i les nombroses juntes entre les pedres fan que tant els fems com l’arena utilitzada durant la festa quedin atrapats entre les escletxes del paviment.
L’empedrat tradicional i les nombroses juntes entre les pedres fan que tant els fems com l’arena utilitzada durant la festa quedin atrapats entre les escletxes del paviment. Aquesta circumstància fa que la feina sigui molt més complexa
Aquesta circumstància converteix una tasca aparentment senzilla en una feina molt més complexa. Una vegada retirades les restes visibles, encara queda una part important del material incrustada al terra. Per eliminar-la és necessari utilitzar equips d’aigua a pressió durant diversos dies consecutius. Segons la regidora, els operaris han de repetir aquest procés una vegada i una altra fins a aconseguir que els carrers recuperin completament el seu estat habitual.
Aquesta és una de les raons per les quals la recuperació total de la ciutat no es produeix tan ràpidament com podria semblar. Encara que la major part dels carrers presentin un aspecte net poques hores després de la festa, els treballs de neteja profunda continuen durant dies.
La dimensió de l’operatiu necessari per afrontar aquesta situació és considerable. Durant Sant Joan, l’Ajuntament manté el servei ordinari de neteja, però al mateix temps activa un ampli dispositiu extraordinari que es reforça progressivament a mesura que avancen les celebracions.
Les xifres del dispositiu

La primera intervenció especial té lloc durant la vetlla des Be. Aquell vespre es mobilitzen nou treballadors, una escombradora i quatre vehicles auxiliars per netejar les zones afectades per l’acte, així com diversos carrers i places del centre històric.
L’endemà, durant el Dia des Be, vuit treballadors operen amb dues escombradores, un vehicle auxiliar i un camió per retirar les avellanes acumulades a la Contramurada.
Els reforços augmenten encara més durant la jornada dels festers. Dotze treballadors intervenen amb una escombradora, un furgó equipat amb aigua a pressió i diversos vehicles auxiliars per netejar els espais on s’han desenvolupat les celebracions.
No obstant això, els dies realment determinants són el 23 i el 24 de juny. És durant aquestes dues jornades quan es concentra la major part de l’activitat festiva i, en conseqüència, també la major part de la feina posterior.
Els dies realment determinants són el 23 i el 24 de juny. És durant aquestes dues jornades quan es concentra la major part de l’activitat festiva i, en conseqüència, també la major part de la feina posterior
La nit del 23 de juny, el dispositiu mobilitza 23 treballadors. Quatre escombradores i tres vehicles auxiliars treballen al nucli antic retirant residus, bosses acumulades davant habitatges i establiments, així com l’arena i altres restes escampades pels principals espais festius.
Però és la nit del 24 al 25 de juny quan s’assoleix el màxim desplegament. Aquell vespre entren en servei 44 treballadors i una impressionant combinació de maquinària: sis escombradores, tres camions cisterna, tres furgons amb aigua a pressió, tres camions de transport, tres màquines bobcat i diversos vehicles auxiliars.
Segons Gener, aquesta és la jornada més intensa de totes. Els equips retiren l’arena acumulada als carrers, netegen el conjunt del nucli antic i repassen les principals vies de l’eixample abans d’acabar la feina al Pla de Sant Joan.
La nit del 24 al 25 és quan s’assoleix el màxim desplegament. Aquell vespre entren en servei 44 treballadors i una impressionant combinació de maquinària: sis escombradores, tres camions cisterna, tres furgons amb aigua a pressió, tres camions de transport, tres màquines bobcat i diversos vehicles auxiliars
Recursos externs

La magnitud del dispositiu obliga fins i tot a recórrer a recursos externs. La regidora explica que durant els dies més exigents no n’hi ha prou amb la maquinària disponible al municipi i és necessari comptar amb el suport d’altres municipis de Menorca. En la pràctica, això significa que Sant Joan mobilitza recursos que van molt més enllà dels habituals per a una ciutat de les dimensions de Ciutadella.
En total, el dispositiu extraordinari desplegat durant les festes va generar 103 jornades de treball addicionals, una xifra que no inclou el personal que continua prestant els serveis habituals durant aquells mateixos dies.
La dificultat de la neteja varia segons les zones. El nucli antic concentra bona part dels problemes. D’una banda, perquè és l’espai on es desenvolupa una part important de la festa. De l’altra, perquè els carrers estrets dificulten l’accés de la maquinària pesada i obliguen a realitzar moltes tasques de manera manual.
El dispositiu extraordinari desplegat durant les festes va generar l’any passat 103 jornades de treball addicionals, una xifra que no inclou el personal que continua prestant els serveis habituals durant aquells mateixos dies
Bars, restaurants… i el Pla de Sant Joan

Les places i els carrers amb una major concentració de bars i restaurants també acumulen grans quantitats de residus. A això s’afegeix el Pla de Sant Joan, especialment després de les activitats nocturnes, quan milers de persones han ocupat la zona durant hores.
Però més enllà dels fems dels cavalls, els serveis municipals han de fer front a un altre problema: la baixa taxa de reciclatge durant els dies de festa. Segons explica Gener, el residu que més es genera és l’anomenat “resta”, és a dir, aquella fracció que no es pot separar per al seu reciclatge. Durant Sant Joan, bona part dels residus acaba directament al terra i arriba als serveis de neteja sense cap mena de classificació prèvia. Aquest fet incrementa encara més la càrrega de treball dels operaris, que han d’actuar ràpidament per evitar que els carrers quedin saturats de deixalles.
Malgrat tot, l’eficàcia del dispositiu és notable. Segons la regidora, la tarda del 25 de juny la gran majoria del municipi ja presenta un aspecte pràcticament normal. Per als visitants que arriben dies després, és difícil imaginar que només unes hores abans aquells mateixos carrers havien acollit una de les celebracions més multitudinàries de les Illes Balears.
Segons Carla Gener, el residu que més es genera durant la festa és l’anomenat “resta”, és a dir, aquella fracció que no es pot separar per al seu reciclatge. Bona part dels residus acaba directament al terra i arriba als serveis de neteja sense cap mena de classificació prèvia
Aquesta recuperació ràpida, però, amaga una realitat menys visible. Encara que la ciutat sembli neta, la feina continua. Les restes incrustades a l’empedrat, la neteja en profunditat dels espais més afectats i l’eliminació definitiva de tots els residus requereixen setmanes de treball. Gener calcula que es necessiten aproximadament un parell de setmanes per retornar completament tots els espais a l’estat previ a les festes.
Així, mentre les imatges més conegudes de Sant Joan mostren cavalls, música, multituds i emoció, existeix una altra cara de la celebració que rarament ocupa els titulars. És la història dels operaris que entren en acció quan la festa acaba, dels vehicles que recorren els carrers de matinada i de les hores invertides per eliminar les petjades materials d’uns dies extraordinaris.
Perquè els cavalls són una de les grans icones de Sant Joan. Però, una vegada han passat, també deixen un rastre que cal gestionar. I darrere la desaparició gairebé instantània d’aquest rastre hi ha una complexa operació logística que mobilitza més d’un centenar de jornades de treball, desenes de professionals i tota la maquinària disponible. Una feina silenciosa que permet que, l’endemà de la festa, Ciutadella torni a ser Ciutadella.




