El festival Fosquets de Líthica acollirà avui dijous 2 de juliol una de les propostes més singulars de la seva programació. Guiem Soldevila presentarà Brönte, un espectacle que combina música, literatura, dansa i narració per retre homenatge a Charlotte, Emily i Anne Brontë, tres de les escriptores més influents de la literatura universal. El concert arriba després d’una primavera especialment intensa per al projecte, presentat el passat hivern, i que ha culminat amb una experiència carregada de simbolisme: actuar a Haworth, el poble on van viure les germanes Brontë i on van escriure les seves obres més conegudes.
Brönte de Soldevila a Haworth
No és habitual que un projecte nascut a Menorca acabi sonant al mateix indret que el va inspirar. Però això és precisament el que ha passat amb Brönte. Aquesta primavera, Soldevila i el seu equip van viatjar fins a Yorkshire per oferir un concert a l’església de St Michael’s and All Angels, el temple on reposen Charlotte, Emily i Anne Brontë. A més, van enregistrar dues peces dins el Brontë Parsonage Museum, la casa on les tres germanes van viure gran part de la seva vida i que avui és un dels principals centres de preservació del seu llegat literari.
El viatge també els va permetre recórrer els erms que envolten Haworth, aquells mateixos paisatges salvatges que van alimentar la imaginació de les escriptores i que continuen essent una de les imatges més poderoses associades al seu univers literari. Una experiència que el mateix Soldevila ha qualificat d'”inoblidable” i que, segons explica, ha donat encara més sentit a un projecte que va néixer d’una fascinació personal per les Brontë.
Els orígens de Brönte
Aquella fascinació es remunta molts anys enrere. Amb només dinou anys, mentre vivia a Badalona, el músic menorquí va trobar en una llibreria de vell un exemplar de Cims borrascosos, la novel·la d’Emily Brontë. Sense conèixer gaire l’autora, el llibre el va captivar. Temps després arribaria la lectura de Jane Eyre, de Charlotte Brontë, una obra que, segons ha explicat en diverses entrevistes, el va transformar profundament i el va conduir a descobrir la figura d’Anne Brontë i, sobretot, els poemes que les tres germanes van publicar conjuntament abans d’assolir l’èxit com a novel·listes.
És precisament aquesta faceta poètica, molt menys coneguda pel gran públic, la que centra Brönte. El disc recull tretze poemes musicats en anglès, respectant-ne la llengua original i la musicalitat dels versos. Soldevila no va voler adaptar ni resumir els textos, sinó construir una proposta musical capaç de dialogar amb la seva essència i mantenir intacta la força de la paraula escrita.
Un projecte amb missatge
El resultat és un disc conceptual que també es trasllada als escenaris com una experiència immersiva. Lluny del format convencional de concert, Brönte incorpora diferents disciplines artístiques que contribueixen a recrear l’univers emocional de les autores victorianes. Les veus de Clara Gorrias i Neus Ferri acompanyen Soldevila en un repertori que pren una nova dimensió gràcies a la dansa de Gêliah i a la narració de Carme Cloquells.
La proposta musical també destaca per una instrumentació poc habitual dins la trajectòria del músic menorquí. El piano, la guitarra, el sintetitzador i la veu de Soldevila conviuen amb el violoncel de Pau Cardona, l’arpa d’Elena Armenteros, el contrabaix de Lluís Gener, la bateria i percussions d’Andreu Marquès i el so evocador del duduk interpretat per Pep Eroles. Tot plegat configura un paisatge sonor que remet als erms de Yorkshire i acompanya els estats emocionals que travessen els poemes.
Per a Soldevila, la presència de les veus femenines era imprescindible. Sempre ha defensat que ell és el canal a través del qual les Brontë tornen a parlar, però que el projecte necessitava incorporar altres dones per fer justícia a l’origen de les paraules que interpreta. Aquesta voluntat també es reflecteix en el respecte absolut pels textos originals i en una posada en escena que evita qualsevol artifici per deixar que siguin els poemes els que guiïn el relat.
Més enllà de l’homenatge literari, Brönte és també una reflexió sobre el paper de les dones en la història de la cultura. Charlotte, Emily i Anne van escriure en una època en què les autores tenien molt poques oportunitats de publicar amb el seu propi nom i van haver de recórrer a pseudònims masculins per donar a conèixer la seva obra. Amb les seves novel·les i els seus poemes van desafiar les convencions socials i van obrir nous camins per a la literatura moderna.
Soldevila assegura que, malgrat els gairebé dos segles que ens separen de les germanes Brontë, els seus textos continuen emocionant perquè “xerraven del que les envoltava, però saben com arribar-te”. És aquesta universalitat la que ha intentat traslladar a la música, construint un pont entre la sensibilitat contemporània i unes paraules escrites en plena època victoriana.
Brönte a Líthica
Aquest dijous, el públic de Fosquets podrà descobrir aquest univers en un escenari tan singular com Líthica. Després d’haver fet sonar Brönte als espais que van veure créixer Charlotte, Emily i Anne, el projecte torna a casa convertit en una proposta encara més madura. Un viatge d’anada i tornada entre Menorca i Yorkshire que confirma la capacitat de la música per connectar paisatges, llengües i èpoques diferents a través de les emocions.
