Ciutadella és una ciutat viva, estimada i observada. Ho és pels seus vesins, pels qui hi fan feina, pels visitants que cada estiu la recorren i també pels qui habiten les seves urbanitzacions, massa sovint percebudes com a espais perifèrics quan, en realitat, formen part del mateix municipi i mereixen la mateixa atenció.
En els darrers temps, però, s’ha fet evident una sensació de deixadesa que no convé normalitzar. La brutor i els fems acumulats al costat de contenidors i papereres, especialment en determinats punts i en dies de més pressió, ofereixen una imatge que no correspon a la Ciutadella que volem projectar. No es tracta només d’una qüestió estètica, sinó també de salubritat, convivència i respecte per l’espai públic.
A aquesta realitat s’hi afegeix l’estat deficient de moltes marques viàries, amb passos de zebra que necessiten ser repintats amb urgència. La seguretat dels vianants, sobretot infants, gent gran i persones amb mobilitat reduïda, no pot dependre d’una pintura esborrada pel temps i pel trànsit.
També cal abordar amb serenor, però amb fermesa, l’ocupació de la via pública per part d’algunes terrasses. L’activitat econòmica és necessària i els establiments formen part de la vida ciutadana, però mai no haurien de comprometre el pas de vehicles d’emergència, com ambulàncies o bombers. La convivència exigeix ordre, criteri i compliment de les normes.
Finalment, és més que preocupant la manca d’efectius de la Policia Local. Ciutadella necessita més presència, més capacitat de resposta i una planificació valenta, ja sigui convocant noves places o recuperant, si cal, una policia turística adaptada a les necessitats actuals.
La crítica no ha de ser entesa com un atac, sinó com una crida a reaccionar. Ciutadella té potencial, orgull i recursos humans per fer-ho millor. Ara cal gestió, previsió i estima efectiva pel municipi, també en les petites coses de cada dia.
