Bep Al·lès – Ciutadella ha perdut una d’aquelles persones que, sense cercar protagonisme, deixen una empremta profunda en la vida de moltes famílies. Es doctor Sebastià Aguiló Moll, metge de família de reconegut prestigi i de tracte sempre proper, va morir ahir divendres 3 de juliol als 68 anys d’un infart, deixant un llegat professional i humà que perdurarà en la memòria de tots aquells que el van conèixer i que, en algun moment de la seva vida, van trobar en ell no només un bon metge, sinó també una persona disposada a escoltar, a acompanyar i a ajudar.
Nascut a Ciutadella l’any 1958, va cursar els estudis de batxillerat al col·legi dels Salesians de la seva ciutat natal abans d’iniciar els estudis de Medicina a Barcelona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, va orientar ben aviat la seva trajectòria cap a la Medicina Familiar i Comunitària, convençut que la relació directa amb els pacients i el coneixement de la realitat de cada persona constituïen l’essència de la professió mèdica. Paral·lelament, amplià la seva formació en l’àmbit de la traumatologia de l’esport, una disciplina que connectava plenament amb una altra de les seves grans passions: l’activitat esportiva.
Durant més de quatre dècades va exercir la medicina tant en l’àmbit públic com en el privat, convertint-se en un dels professionals sanitaris més coneguts i apreciats de Ciutadella. Al llarg de la seva carrera va formar part de l’equip mèdic de l’Hospital Geriàtric de Ciutadella i del Centre Sociosanitari Santa Rita, on va destacar per la sensibilitat amb què atenia les persones grans i pels valors humans que impregnaven la seva manera d’entendre la medicina.
Fins i tot en la darrera etapa de la seva trajectòria va continuar mantenint intacta aquesta vocació de servei. El març de 2024 es va incorporar a l’equip del Centre de Salut Canal Salat, des d’on va continuar atenent els seus pacients amb la mateixa dedicació, professionalitat i proximitat que sempre l’havien caracteritzat.
Els qui el van tractar coincideixen a descriure’l com un metge accessible, afable i proper, capaç d’establir una relació de confiança amb els seus pacients. La seva consulta era un espai on el rigor mèdic anava sempre acompanyat d’una mirada humana, d’una conversa tranquil·la i d’una atenció personalitzada que transcendia sovint el simple diagnòstic clínic. Per a ell, la medicina era, sobretot, una manera de servir les persones.
Aquest esperit de servei també el va portar a implicar-se en la vida pública. Entre 1983 i 1987 va ser regidor del Partit Socialista a l’Ajuntament de Ciutadella, formant part de l’equip de govern presidit pel batle Antoni Orell. Durant aquell mandat va assumir les responsabilitats vinculades a les àrees de Sanitat i de l’Hospital Municipal, aportant els seus coneixements professionals a la gestió dels serveis sanitaris municipals en uns anys de transformació i consolidació dels equipaments assistencials de la ciutat.
Malgrat les responsabilitats institucionals, mai no va deixar de considerar la medicina com la seva autèntica vocació. El contacte diari amb les persones, l’acompanyament als malalts i la voluntat de contribuir al benestar de la comunitat van marcar tota la seva trajectòria.
Més enllà de la seva activitat professional, Sebastià Aguiló era també una persona profundament vinculada a l’esport. Entenia l’activitat física com una eina de salut, de prevenció i de qualitat de vida, una convicció que també va traslladar a la seva pràctica mèdica mitjançant la seva especialització en medicina i traumatologia esportiva.
La seva faceta familiar ocupava un lloc central en la seva vida. Estava casat amb la mestra Margarita Triay Marquès, amb qui va formar una família i va ser pare de tres fills, als quals sempre va transmetre els valors de l’esforç, la responsabilitat, el respecte i el compromís amb els altres.
Amb la seva desaparició, Ciutadella perd molt més que un excel·lent professional de la medicina. Perd un home que va dedicar tota una vida a cuidar les persones, a servir la seva ciutat tant des de la consulta com des de la gestió pública i a exercir la professió amb una humanitat que avui resulta més necessària que mai.
La seva trajectòria deixa el testimoni d’una manera d’entendre la medicina basada en la proximitat, l’escolta i el servei, valors que van definir tota una vida dedicada als altres i que constitueixen, sens dubte, el seu millor llegat.
Des de Setmanari El Iris expressam el nostre més sentit condol a la seva esposa, Margarita Triay Marquès, als seus fills, familiars, amics i a tots els companys de professió que avui ploren la pèrdua d’un metge que va fer de la vocació de servei la raó de ser de la seva vida.
