Del 6 al 12 de juny, el Papa Lleó XIV visità Espanya aturant-se a Madrid, Barcelona i Canàries. El lema del seu viatge apostòlic, “Alçau la mirada”, va ser una invitació clara i directa a la nostra societat amb la intenció que fóssim persones obertes, els uns als altres, i lliures d’impulsos individualistes que ens aïllen i ens tanquen en els nostres petits mons. Ens convé a tots “alçar la mirada”, escoltar-nos, valorar-nos, i adonar-nos de la nostra comú humanitat. L’individualisme afebleix les nostres persones i la societat. La deshumanització comença quan creiem que els problemes i el patiment dels demés no són ni els nostres problemes ni els nostres patiments. Però què va dir el Papa? Deixau que avui deixi escrit en aquest espai algunes de les seves paraules:
*Venc per renovar la fidelitat dels creients a l’evangeli, així com una reconciliació i cooperació més profundes entre les diferents forces d’aquesta Nació. La realitat senzillament és, la idea s’elabora. Hem d’evitar que la idea es separi de la realitat. La veritat és superior a la idea. Optem per la claredat i la franquesa que obre camins. Cultivem el diàleg i l’amistat social.
*També els cristians, en moltes ocasions, es deixen contagiar per actituds marcades per ideologies mundanes o per posicionaments polítics i econòmics que condueixen a conclusions enganyoses. No oblidem els pobres si no volem caminar al marge de la vida de l’Església que brota de l’evangeli. Quan cercam les oportunitats per a servir als demés, quan tocam la vida dels altres amb les seves ferides, la fe en Jesucrist es fa viva. Siguem espurna d’una humanitat nova. Podem canviar la història, fem-ho amb amor. Que la religiositat que des de segles anima aquest país no sigui un museu del passat per a visitar, sinó una escola de fe de la qual beure també avui.
*Perquè “cultura” evoca “cultiu”, estem cridats a demanar-nos que és el que avui sembram, què és el què floreix i el què es panseix silenciosament a la nostra societat. Quin lloc ocupa la persona humana en les nostres decisions? Com plantejam avui la dignitat del treball, de la solidaritat, de la política social i del bé comú?
*Si la vida deixa de ser reconeguda com un valor fonamental, quin futur poden tenir les nostres societats? La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional: és una meta de civilització. Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins el seu final.
*La situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri a les persones i afronti les causes que les obliguen a partir. Ningú ha d’abandonar la seva llar per manca de pau, seguretat o condicions dignes de vida.
El Papa va anar dient coses molt interessants, amb molta claredat i pau, i que ens conviden a tenir present i a reflexionar personalment i amb altres. Va dir, a més a més, per exemple: “La política ha de ser capaç de posar la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de la guerra” “La pluralitat política no hauria de degenerar en una desqualificació permanent de l’adversari” “Desarmem el llenguatge” “La llibertat sobre la qual s’edifica l’Estat contemporani, si és autèntica, reconeix la dimensió religiosa de l’ésser humà” ”No podem creure en Jesús i promoure la guerra” “No podem creure en Jesús i matar l’innocent fins i tot abans que neixi” “El drama de la migració l’hem de convertir en un examen de consciència” …
