Casilda neix a Ciutadella el 3 d’abril de 1822. Son pare era el fuster Miquel Caymaris Llopis i, sa mare, Magdalena Vives Quadrado. Casilda va ser la cinquena de vuit germans i germanes: Joana (1813), Magdalena (1815), Catalina (1816), Guillem (1819), Miquel (1825), Anna (1827) i Maria Concepció (1830). Coses de la vida, dels vuit, set germans van morir fadrins. L’únic que es va casar va ser en Miquel, que ho va fer amb Dolores Menéndez Arango, que havia nascut a L’Havana. Casilda va morir el 6 de febrer de 1896, a 73 anys. Va ser la darrera dels Caymaris Vives, per això, durant un temps fou dipositària d’una gran fortuna familiar per herències rebudes, sobretot la del seu germà, Miquel. Miquel, catòlic i conservador, havia estat síndic de l’Ajuntament de Ciutadella durant la Restauració.
La riquesa dels Caymaris venia de l’explotació d’una adoberia i una gerreria, i sobretot de les propietats rurals i urbanes i dels vaixells que eren propietat de Miquel. A pesar de tanta riquesa, Casilda, que vivia en la casa paterna del carrer de Maó, no sabia ni firmar. A la seva mort, la dona va atorgar al capellà Josep Febrer Al·lès, la gestió de gran part del seu llegat, encara que en algunes notes i verbalment havia manifestat que serien les carmelites les beneficiades de la seva herència. Les germanes carmelites, formades en la segona meitat del segle XIX, s’havien dedicat a l’atenció de les persones necessitades.
Al final, el dipositari del llegat fou el bisbe Comes, el qual no devia molt amic de les monges carmelites, per la qual cosa decidí que serien beneficiàries unes altres germanes: les de l’Institut de les Serves de Josep que tenien la casa-noviciat a Girona. Les carmelites van reclamar allò que consideraven que era seu i nomenaren procurador a Federico Pareja. El cas arribà a Roma, que en 1899 donà la raó a les carmelites.
En el llegat figurava la casa número 16 del carrer de Maó, ampliada amb la que adquirí la cunyada de Casilda, Dolores Menéndez, al costat, on encara avui existeix la capella que es va aixecar sota la direcció del gran arquitecte català Enric Sagnier i Villavechia. Enric havia dirigit les obres de l’església de Maria Auxiliadora i les del nou ajuntament a la plaça del Born. La nova capella es va beneir l’any redó de 1900. O sigui, que l’aportació de la senyora Caymaris a Ciutadella va ser la seva riquesa.
L’Ajuntament va voler recompensar-la amb el nomenament de filla il·lustre i va decidir, en 1916, que el seu retrat figurés en la sala de sessions del consistori. Ja sabem que l’administració és lenta, però en aquest cas ho va ser molt. No ostenta el record de lentitud de Menorca, ja que hi ha fills il·lustres que encara esperen veure el seu retrat penjat més d’un segle després del nomenament. Així, l’any 2019, l’Ajuntament es quedà en pau amb el record de l’altruista senyora amb la col·locació de la pintura a la sala. Val a dir que la dona també tenia i té un carrer dedicat a ella.
He fet aquesta semblança a partir de la informació del llibre “Fills Il·lustres de Ciutadella de Menorca” i altres fonts. La il·lustració que acompanya l’escrit és el mateix retrat de filla il·lustre.
