Les ciutats construeixen la seva memòria no només a través dels llibres d’història, sinó també dels noms que donen als seus carrers, places i edificis públics. És així com una comunitat expressa el seu agraïment a aquelles persones que, amb la seva feina i el seu compromís, han contribuït a fer-la millor.
La mort del doctor Sebastià Aguiló Moll ha deixat una profunda petjada de tristesa entre els ciutadellencs. Durant més de quatre dècades va exercir la medicina amb una vocació de servei exemplar, atenent milers de pacients des de la proximitat, l’empatia i el rigor professional. Va ser d’aquells metges que entenien que escoltar també forma part del tractament, i que la confiança és un dels pilars de qualsevol acte mèdic.
Però la seva dedicació no es va limitar a la consulta. Entre 1983 i 1987 va servir la ciutat com a regidor de l’Ajuntament de Ciutadella, responsabilitzant-se de les àrees de Sanitat i de l’Hospital Municipal. Va entendre sempre el servei públic com una prolongació natural de la seva vocació de metge: treballar pel benestar dels altres.
Ara que Ciutadella li diu adeu, és també el moment de demanar-nos com volem conservar el record d’una persona que tant va donar a la ciutat. L’Ajuntament té l’oportunitat d’impulsar un reconeixement institucional que perduri en el temps.
Una possibilitat seria dedicar-li un carrer. El nomenclàtor de Ciutadella encara inclou noms de persones, ciutats i referències que poca relació tenen amb la història, la cultura o la vida de la nostra ciutat. En canvi, hi ha ciutadellencs que han dedicat tota una vida al servei dels seus veïns i que encara no hi tenen el lloc que mereixen.
Encara més simbòlic seria que el futur nou Centre de Salut de Ciutadella dugués el nom del doctor Sebastià Aguiló Moll, si bé el Ple va aprovar fa uns mesos el nom d’Ignasi Ponsetí. Però pocs homenatges podrien representar millor la seva trajectòria humana i professional que veure el seu nom associat per sempre a un espai destinat a cuidar la salut de les persones i, si no ho pot ser del nou centre, que s’hi dediqui un dels nous carrers d’accès al mateix.
Els pobles també eduquen a través dels seus símbols. Quan un infant demani qui era el doctor Sebastià Aguiló, la resposta parlarà de vocació, de proximitat, de servei públic i d’amor per Ciutadella. Aquest és, probablement, el millor llegat que es pot deixar.
Per això, aquest reconeixement no seria només un homenatge a una persona. Seria també un acte de justícia i de gratitud col·lectiva envers tots aquells professionals que, des de la discreció i sense cercar protagonisme, han contribuït a construir una Ciutadella més humana.
Estic d’acord amb un reconeixement tant un carrer com el seu nom a un geriàtric. Un gran doctor