Encara era el mes de juny i com cada dimecres, vaig partir ben d’hora al mercat de l’Olivar de Palma com sempre, amb el meu carret de la compra. L’aire era feixuc, caminar em demanava un esforç, la suor em regalimava a la cara, l’asfalt i les rajoles de la voravia per on transitava encara guardaven la calor del dia anterior. El trànsit intens accentuava més aquesta desagradable sensació de xafogor que experimentava. Sort que vaig veure els operaris de l’Ajuntament instal·lant els llums de Nadal, – mare meva vaig pensar, de cada any s’hi posen més prest! Però jo només frisava d’arribar al mercat, un lloc climatitzat on fa bo comprar.
De cada any la calor arriba més prest a Mallorca, l’escalfament climàtic és ja una realitat ben palpable i les onades de calor són de cada vegada més freqüents. Ens hi haurem d’acostumar. Enguany el nostre grup d’excursionisme s’ha vist obligat a acabar les sortides a la Serra més prest que cap altre any.
A les ciutats la calor es fa encara més insuportable. És ben hora que les autoritats tinguin consciència de la imperiosa necessitat d’invertir en la urgent creació de més espais verds a les ciutats envaïdes pel ciment fruit d’una desastrosa i desaforada especulació. Els polítics han de ser valents per aconseguir, costi el que costi, realitzar esponjaments a llocs problemàtics així com ha estat capaç de fer-ho per exemple l’Ajuntament de Calvià a nuclis de la seva costa.
Avui als països europeus, ja treballen amb afany per pal·liar els efectes de l’escalfament global del planeta sobretot a les ciutats on es concentren la majoria de la població.
Fa més de 50 anys que vaig al recinte d’aquest mercat, un temps sense climatització, on he conegut pagesos i pescadors, a dia d’avui alguns dels seus hereus, i m’entristeix constatar que de cada dia perd la idiosincràsia d’un passat entranyable, perquè parada que tanca sobretot per jubilació parada que es converteix en bar o lloc de menjar preparat. Un espai on avui hordes de turistes venen només a fer-se fotos.
Amb el carret ben ple vaig partir cap a ca nostra immersa en els meus pensaments i records entranyables d’un món que s’està esbucant d’una manera massa accelerada. Va costar-me arribar acompanyada de l’alta temperatura d’un termòmetre implacable. Però un bon tassó d’aigua glaçada amb llimona em va tornar en sí. – Llar dolça llar has esdevingut el meu confortable refugi climàtic!
