Sebastià Casasnovas va néixer a Ciutadella el 1919. És fill de Climent Casasnovas Mesquida (Ciutadella, c. 1873) i Francisca Barceló Vives (Ciutadella, 1877), casats en 1903. Per línia paterna, Sebastià és net de Climent Casasnovas Bosch (Ciutadella, 1818) i Maria Mesquida Coll (Ciutadella, 1820). Sebastià té un germà: Josep Casasnovas, que també para a la presó el 1939. És cosí bo de Climent Casasnovas Juan, dirigent republicà a Ciutadella i regidor durant la Segona República, pare del que va ser el darrer alcalde franquista de Ciutadella, Antoni Casasnovas Franco.
Segurament, a finals dels anys vint, la família sencera emigra a Barcelona, ja que no apareixen en el padró municipal de 1934. Posen casa al núm., 469 del carrer Diputació. Quan Franco dona el cop militar, Sebastià té desset anys i treballa com a dependent a la Casa José Solé, que menen les germanes Rosa i Carme Solé Grau, filles del fundador. A pesar de la seva joventut, Sebastià ja està associat al Centre Autonomista de Dependents de Comerç i Indústria (CADCI), vinculat a la UGT, i simpatitza amb Estat Català, de fet, recorda que assisteix al multitudinari enterrament dels germans Badia, uns dels protagonistes dels fets d’octubre de 1934 a Barcelona. El 19 de juliol, armat, s’afegeix a les classes populars que han sortit al carrer a defensar la República contra els militar rebels. Després dels enfrontaments, forma part de les patrulles de control, ja en l’òrbita de la CNT-FAI, i del comitè de control de la Casa Solé.
En el comerç hi treballa Gabriel Faura Ubach, fill de notari, d’ideologia falangista i cap escolta. Gabriel vol passar-se clandestinament al bàndol nacional i, per aconseguir moure’s, les germanes Solé falsifiquen a nom seu una carta de treball; emperò, la jugada queda al descobert i Casasnovas el denúncia. Més endavant, el ciutadellenc pren part dels fets de maig de 1937 i és ferit a una barricada de la plaça de Catalunya, quan lluita amb els anarquistes contra les forces de la Generalitat i el PSUC. Finalment, ingressa en l’Escola Popular de Guerra, encara que sembla que no és desplaçat al front.
És detingut el febrer de 1939 i denunciat per Faura i les germanes Solé, que el presenten com un milicià armat que perseguia a les persones de dretes com ells. S’obre contra ell la causa 008221/1939, renumerada 5649. Casasnovas Barceló nega les acusacions. El Consell de Guerra contra el jove té lloc el 27 de novembre de 1939, a Barcelona. El tribunal, presidit pel tinent coronel Manuel Cangas, acorda la condemna a dotze anys i un dia.
El 5 de desembre de 1941, Casasnovas surt en llibertat condicional provisional des de la presó provincial de Barcelona. Posteriorment, el 21 d’octubre de 1943, la pena li es commutada per la de sis anys de presó menor [Comissió Central d’Examen de Penes. Penes commutades. Ref. ES.19030. AGMG/6.1.1. Caixa 300630. Exp., 57610].
Desconec l’itinerari personal d’en Sebastià al recuperar la llibertat i si va quedar a Barcelona o va tornar a Ciutadella. Com sempre, si algun lector pot aportar més informació li estaré agraït. Aquesta biografia és una de les tres mil cinc-centes que formaran part del treball actualment en procés “Menorquins en les presons de Franco”.
Fonts: Causa 008221/1939. Jutjat Togat Militar de Barcelona. Tuduri-Guasch. Geanet
