Gerard Escaich Folch/Brussel·les – El govern espanyol defensa un candidat comú dels estats membres de la Unió Europea a les eleccions per dirigir l’Organització de Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les seves sigles en anglès). L’executiu de Pedro Sánchez promourà la candidatura del ministre d’Agricultura, Luis Planas, per la votació prevista per finals de juny del 2027. Tot i la voluntat espanyola, no hi ha acord entre els 27. Itàlia i Irlanda ja han presentat els seus candidats: Maurizio Martina i Phil Hogan, respectivament. Des del ministeri fan una crida a què si no s’aconsegueix una única candidatura, els contrincants europeus amb menys suports a les rondes de votació de la FAO es retirin de la carrera.
El procés per presentar les candidatures a director general de la FAO començarà oficialment a finals de novembre. Fins aleshores, fonts del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació esperen que hi hagi consens entre els 27 per presentar un únic candidat amb el suport de tot el bloc.
A hores d’ara, l’irlandès Hogan és el perfil amb més força. De fet, va ser comissari europeu d’Agricultura entre 2014 i 2019 i de Comerç fins a l’agost del 2020, quan dimitia per l’escàndol derivat per saltar-se el confinament durant la pandèmia de la covid-19. Tot i això, ja compta amb el suport de països com França.
D’altra banda, l’italià Martina és l’actual subdirector general de la FAO i va ser ministre d’Agricultura del govern italià entre el 2014 i el 2018.
Fonts del ministeri consideren que el candidat espanyol té un perfil adequat i una experiència prèvia en el multilateralisme gràcies a la seva carrera en diferents càrrecs polítics i diplomàtics. També destaquen la convicció i el compromís a l’hora de relacionar-se i de buscar consensos i negociar.
A més, asseguren que el prestigi d’Espanya, i del mateix Planas, juga a favor de la candidatura centrada en la reivindicació del multilateralisme eficaç. Creuen que aquestes qualitats ajudaran a l’actual ministre en la seva carrera per dirigir l’organisme de l’ONU amb seu a Roma.
Per evitar una fragmentació de vots entre els estats membres de la UE durant el congrés de la FAO del juny, fonts ministerials expliquen que es van realitzar contactes amb Xipre. El país mediterrani ostentava la presidència de torn del Consell de la UE fins a finals de juny i es va intentar sense èxit acordar un candidat únic. Actualment, la presidència està en mans d’Irlanda, qui ja ha deixat clar que serà neutral.
En qualsevol cas, encara que hi hagués un únic candidat de la UE, aquest hauria de competir a escala global a les eleccions de la FAO amb els proposats per Angola, Turquia i Uganda. Si guanyés un dels candidats europeus, seria el primer en més de 50 anys. L’últim va ser l’holandès Addeke Hendrik Boerma entre 1967 i 1975.
Votació per països
Els 193 països de la FAO votaran de forma secreta el pròxim director general durant el 45è congrés de l’organització a finals de juny. L’escollit substituirà el xinès Qu Dongyu qui va guanyar les eleccions el 2019 i va revalidar el resultat el 2023.
El vot de cada país té el mateix pes en el resultat independentment del nombre d’habitants ni d’altres condicions. Per exemple, el suport d’Andorra i de la Xina compta el mateix.
En primera volta, els candidats necessiten aconseguir la majoria absoluta en nombre de vots per sortir escollits directors generals. En cas que cap superi el llindar, es procedeix a una segona votació fins que hi hagi un candidat que aconsegueixi els vots.
