Borja Moll/Ciutadella – Tres ciutadellencs, molt de nervi, molt d’humor i una complicitat que traspassa la pantalla. Cristòfol Bosch Bosch, Joan Juaneda Juaneda i Biel Moll Anglada, coneguts televisivament com Els Autòctons, han fet història a Jo en sé + que tu, un programa de televisió, admès al IB3, que ha fet història durant 7 anys. Però darrere el concurs, el pot i la celebració, hi ha tres joves menorquins que han viscut aquesta experiència amb intensitat, esforç i una bona dosi de ritual.
Qui sou cadascun de voltros? Com us presentaríeu a la gent que encara no us coneix?
Tóbal: Som en Tobal, tenc 23 anys i he estat a Mallorca estudiant Magisteri. Vaig acabar l’any passat i ara ja començ a fer feina de mestre. Es programa ens ha agafat un poc en aquest impàs entre acabar la carrera i començar a fer feina.
Joan: Som en Joan Juaneda, tenc 22 anys. He estat cinc anys vivint amb en Tóbal a Mallorca i he estudiat el grau d’Edificació. Ara just l’estic acabant.
Biel: Som en Biel. He acabat ara Educació Social a Mallorca, on he estat aquests darrers quatre anys. Dos d’aquests quatre anys he viscut amb ells dos, i ho he compaginat amb esport, pràctiques, TFG, estudis i programa.
Què vau sentir exactament quan la caixa forta es va obrir? Per aconseguir el gran pot.
Biel: Jo vaig quedar en xoc. Jo record que vaig perdre les lentilles de tant plorar. Em vaig fregar els ulls perquè plorava, i després, quan tothom ho celebrava, com que no duia les lentilles, no veia res.
Tóbal: Jo vaig quedar en xoc. Va ser com si, de cop, hagués oblidat tots els moments que havien passat abans. Quan es va posar en verd, va ser com… se m’havia esborrat tot.
Joan: Va ser emoció, felicitat… també vaig fotre una bona bramada. Noltros valoràvem molt tot l’esforç que hi havia darrere, i com més hi pensàvem, més emotiva es feia la situació. Tenies la sensació que ho mereixies, però alhora sabies que no depenia només de tu.
La pregunta inevitable: què fareu amb aquests 254.000 euros?
Joan: Ja ho havíem xerrat entre nosaltres abans de tot: si ens tocava es pot, faríem un viatge junts. Però no un viatge d’anar a Barcelona, no. Un viatge enorme, molt enfora, un poc tipus Resacón en Las Vegas, la pel·lícula.
Tóbal: Açò ho vam dir i ho vam jurar ja l’octubre.
Sou tres ciutadellencs. Què té Ciutadella que també s’ha vist dins es vostre pas pel programa?
Bastantes coses. Per exemple, el “mecagundeu” d’en Biel ha pegat bastant. És difícil separar les nostres expressions del nostre dia a dia, perquè són coses que deim molt a Ciutadella. Encara que siguem a Mallorca o a qualsevol lloc de les Balears, és difícil no dir-les.
Moltes vegades en David Ordinas, el presentador, ens demanava què volien dir algunes coses que dèiem. Per noltros era com xerrar a ca nostra, i moltes expressions ens sortien de manera natural. Un exemple molt clar era quan dèiem “seu”.
Vos heu sentit representants del poble?
Així ho sentíem perquè molta gent ens feia saber que se sentia molt identificada amb noltros. Hi havia aquesta sensació d’identitat de poble. D’alguna manera representàvem molta gent, i noltros també ho notàvem.
És fet d’arribar a casa per les vacances, com Nadal o Pasqua, i trobar-te gent pel carrer que te comença a xerrar del programa, que et diu que ho feis molt bé, que et veu, que juga amb tu i que gaudeix amb el que feis… tot açò fa que ho visquis d’una manera molt especial.
Com vau notar que rebien tres al·lots de Menorca a un programa de televisió Balear com, Jo en sé + que tu?
Noltros creim que superbé. La gent del programa va ser brutal. Des del primer dia ens vam sentir com a casa. A més, ells també ho deien: normalment molta gent que hi va a participar és de Mallorca, i que hi anàs gent de Menorca els feia molta il·lusió. Al final, IB3 engloba les quatre illes Balears, no és només de Mallorca. La veritat és que ens van rebre molt bé i ens van tractar com a reis.
Us coneixíeu abans del concurs?
Joan: No som amics de tota la vida, però en Tóbal i jo, vam coincidir a l’ESO i també amb el futbol. Vam jugar junts molts d’anys. Amb en Biel l’hem conegut pel futbol. Ens hem anat ajuntant bastant i així ens hem conegut. Però també és ver que, arran del programa hem acabat sent pràcticament com germans.
Com neix la idea de presentar-vos a Jo en sé + que tu?
Qui ho va proposar va ser en Biel. Ell ja hi havia anat amb la mítica cosina seva. Després, quan va venir a viure amb noltros, vam gravar un petit anunci d’IB3 i, d’una manera molt espontània, ens vam animar a presentar-nos.
Joan, per què et diuen “Huevo”?
Joan: Tot ve de la universitat. Fèiem un campionat de futbol entre les diferents carreres, i un dia en Tóbal em va fer la broma que m’assemblava a un jugador professional de futbol, en Huevo Acuña. També tenc el cap un poc rodó, un poc pelat, i d’aquí ve el nom de “Huevo”.
Quan vam anar al programa havíem de posar-nos un nom perquè sortís as cartellet, i jo vaig fer la broma: “I si em pos Huevo? Em deixaran?”. No em van dir res, i ara ha quedat com a Huevo.
Hi ha cap moment no televisiu, qualque cosa que no sortís gravada, que us agradaria contar?
Una anècdota que ens ve molt al cap no és de plató, sinó de casa. Teníem un ritual que havíem de seguir sí o sí, perquè si no pensàvem que tindríem mala sort.
Teníem unes pautes molt marcades que repetíem sempre: ens aixecàvem a la mateixa hora, ens vestíem sempre igual, xerravem, de les mateixes coses, escoltàvem la mateixa música abans d’anar a gravar… Tot igual. També partíem sempre a la mateixa hora i fins i tot anàvem al bany un darrere l’altre, sempre en el mateix ordre i a la mateixa hora.
Era una cosa exagerada. Diuen que si una cosa va bé no l’has de canviar, però noltros ho vam dur a l’extrem. Fins i tot obria la porta el mateix cada dia. Ho teníem tot clavat. I quan quedàvem una setmana més, pensàvem: “Ara ho hem de tornar a repetir tot exactament igual”.
Qui va ser la primera persona a qui vau avisar tot d’una després d’haver guanyat el pot?
Els primers que vam avisar, van ser els nostres pares, i la família més pròxima com germans, parelles…
PREGUNTES RÀPIDES
- Qui és el més competitiu dels tres? Els tres. Tenim molt mal perdre.
- Qui és el més tranquil sota pressió? En Biel.
- Qui té més memòria per dades absurdes? En Biel.
- Qui és més de dir “jo açò ho sé” i després dubtar? En Tóbal.
- Qui s’hauria gastat el premi més ràpid? Cap dels tres. Som bastant conscients i no gastam a “lo loco”.
- Qui és el més ràpid a pitjar el pulsador? Els tres érem bastant ràpids.
- Qui va patir més amb les càmeres? En Joan.
- Qui és el que més vegades ha dit “t’ho havia dit”? En Tóbal.
- Qui rebrà més bromes ara que heu guanyat? En Joan.
- Què fa més por: la caixa forta, una pregunta de cultura general o Hisenda? Hisenda!!!
- Si haguéssiu de tornar-hi demà, hi tornaríeu? Sí, hi tornaríem de cap.
