Bep Al·lès/Ciutadella – La nova edició de Les Pàgines Menorquines, corresponent al mes de juliol, arriba fidel a la seva vocació de revista cultural arrelada al territori: mirar Menorca amb ulls de memòria, però també amb voluntat de present. El número proposa un recorregut ampli per la història, la toponímia, la cultura pagesa, el món mariner, la botànica i la tradició popular, tot configurant un mosaic que ajuda a entendre l’illa més enllà de la seva imatge turística i estiuenca.
El juliol menorquí és un mes dens de significats. Ho és per la llum, per la mar, per les feines antigues del camp i també per la memòria històrica de Ciutadella. Per açò no és casual que aquest número s’obri amb un treball de Miquel Àngel Limón Pons dedicat a “La vella literatura heroica del 9 de Juliol”, una aproximació al tractament periodístic i religiós que, durant el segle XIX, va envoltar la commemoració de sa Desgràcia de 1558. El text analitza el llenguatge exaltat, patriòtic i confessional amb què la premsa catòlica evocava aquells fets, i mostra com el relat del Nou de Juliol ha anat canviant amb el pas del temps. La mirada de Limón Pons no defuig la dimensió tràgica de l’episodi, però convida a llegir-lo des d’una sensibilitat contemporània, més atenta al pes de les paraules i al context cultural de cada època.
La revista continua amb una mirada a la toponímia marinera, centrada en el Cap d’Artrutx, un dels grans punts de referència del sud-oest menorquí. El text recorda les diferents denominacions històriques d’aquest indret i la seva possible etimologia, alhora que el vincula amb altres elements del paisatge ciutadellenc, com la talaia d’Artrutx o Sant Joan de Missa. El far, avui convertit també en espai visitable i gastronòmic, apareix com un símbol del Canal de Menorca i de la relació visual entre Menorca i Mallorca.
La mar també hi és present a través de l’article “La barca”, que recupera el vincle profund entre pescador i embarcació. La barca, en el món tradicional, no era només un instrument de feina, sinó gairebé una extensió de la vida del pescador. El número recorda el prestigi de les embarcacions menorquines i la importància de l’ofici dels mestres d’aixa, així com la presència de llaüts, bots i altres barques petites en la cultura pesquera de l’illa. Aquesta mirada es complementa amb “Es barcos de Ciutadella”, una evocació dels antics viatges comercials cap a Gibraltar, Liorna, Alger o Alcúdia, quan el port de Ciutadella era una porta oberta a un món de mercaderies, esperes, vents i incerteses.
La pagesia ocupa un espai central en aquesta edició. “La feina de batre, quan l’era era el cor del lloc” és un dels textos més evocadors del número. A partir de la dita “Pel juliol, ses garbes a s’era i es bous en es sol”, l’article reconstrueix una jornada de batre: les garbes, els bous, els matxos, l’era, el sol, el vent i la saviesa pràctica d’una societat que vivia pendent del gra i del pa. En la mateixa línia, “Ses mesurades, la festa pagesa de comptar el blat”descriu el ritual comunitari de calcular la collita, una feina que esdevenia acte social, trobada de veïnat i celebració discreta de l’esforç compartit.
La memòria agrària continua amb “Les pomes antigues de Menorca, un patrimoni fruiter gairebé oblidat”, una peça que recupera noms de varietats documentades per l’Arxiduc Lluís Salvador. Pomes brutes, camoses, capsanes, de coure dolça, de vidre, reials, reinetes o retxades són molt més que noms: són rastres d’una biodiversitat pagesa que, en molts casos, s’ha anat perdent amb els canvis de consum i de model agrícola.
El bloc naturalista, amb textos de Pere Fraga, aporta una mirada científica i alhora literària a la Menorca més fràgil. L’article sobre els plantatges d’aigua explica la vida dels ambients aquàtics i alerta sobre la degradació provocada pel canvi climàtic i la pressió sobre els recursos hídrics. El recorregut per la Mola de Fornells mostra, per la seva banda, la riquesa biològica d’un espai aparentment auster, però ple de singularitats geològiques, botàniques i paisatgístiques.
El número es completa amb peces dedicades a la taperera, amb els seus usos medicinals i gastronòmics; Sant Jaume i la pagesia, que recorda el costum antic dels pagesos d’anar a la mar dia 25 de juliol; i una contarella popular de Josep Pons Lluch sobre l’origen mític del xurrac, atribuït, amb humor i saviesa oral, al dimoni.
Així, aquesta edició de juliol de Les Pàgines Menorquines confirma la seva funció de revista de memòria i divulgació cultural. Cada article sembla respondre a una mateixa voluntat: conservar paraules, oficis, paisatges, plantes, rituals i històries abans que el temps els esborri. En ple estiu, quan Menorca és més mirada des de fora, la revista proposa tornar-la a mirar des de dins.
