Fa alguns anys, vaig visitar el campanar de l’església de Sant Miquel a Palma de la mà de l’historiador Gaspar Valero. Sant Miquel fou proclamada basílica l’any 2018 i durant els segles XVII i XVIII va acollir una presó que servia per internar els individus que, una vegada acollits al dret d’asil, eren objecte de discussió de competències entre la justícia religiosa i la civil. La gran escalada de la delinqüència que es produí a Mallorca amb l’esclat dels bàndols de Canamunt i Canavall, generà un abús escandalós del dret d’asil i les disputes entre les diverses jurisdiccions es multiplicaren.
El Sr. Valero va explicar-nos que l’any 1774, amb el breu pontifici aplicat pel bisbe Díaz de la Guerra sobre la reducció de l’asil, pot considerar-se l’any de tancament i final de la presó de Sant Miquel. A partir d’aquell moment, a Palma el dret d’asil només existiria a l’església de Santa Eulàlia i, fora porta a Sant Magí, mentre que, a la Part Forana, gaudien d’aquest dret els temples parroquials, a més del convent dominicà de Lloret de Vista Alegre.
Va impressionar-me la cambra d’aquest campanar de Sant Miquel que conserva alguns testimonis de la presó, com els set ferrats amb argolles per mantenir fermats els empresonats: formen un solc vertical a la paret, amb les argolles per on passaven les cadenes que estaven unides als grillons. Els historiadors calculen que hi podia haver de 7 a 22 presos.
Les parets de la cel·la mostren nombroses inscripcions o graffitis. Un dels més antics , de 1619, apareix signat per Filippo Antonini , de Roma, amb una bella frase : “Pazienzia o mia sorte se il ciel, mi permette/ che io patisscha desdicce (og) ni giorno piuforte/. Una altra inscripció de 1701 diu: “estigue pres Jaume Suau de Moscari”. També es veuen dibuixos de diversos vaixells, ja que sovint l’alliberament consistia en una permuta per servir als exèrcits hispànics , de campanya per Europa. Es poden veure també calendaris, que ens indiquen l’angoixant pressa per sortir d’aquest captiveri.
A part d’aquests testimonis que vaig poder veure, el nostre guia ens va contar un cas de venjança molt sonat relacionat amb aquella presó, derivat de la mort del marqués de Bellpuig l’any 1661 a mans d’un membre de la companyia dels miquelets, soldats catalans del virrei, que actuaven com a comissaris de ronda.
Quina sort haver pogut al llarg dels anys descobrir episodis i detalls interessants poc coneguts sobre la rica història de Mallorca! Avui la presó ubicada al campanar de la basílica de Sant Miquel no està oberta al públic, l’accés està molt restringint per motius de conservació i seguretat.
Fonts: Palma Ciutat de Llegenda (segon volum).- Gaspar Valero i Marti.
