Casi tots es barcos de Ciutadella estaven armats de xibec, i encara que més petits que es d’avui en dia, emprenien viatges cap a Gibaltrar i Liorna, i duien robes, plats, escudelles, capells i molts d’articles de quincalla.
Aleshores, de Barcelona no es duia gaire cosa, perquè s’indústria catalana no podia competir en baratura amb s’estrangera, i a més s’introduïa molta cosa de contrabando. Més tard va ser molt concorreguda sa via d’Alger.
Quan un des nostros barcos havia de d’empendre viatge, abans de sortir des port, es patró i es mariners pujaven dalt sa murada o anaven fins as castell per examinar es temps que feia a la mar, i no s’allargaven fins que aquell fos favorable. Aixís ho requerien segurament aquella classe de barcos.
Hi havia un barquet destinat a correu, que anava i hi venia d’Alcúdia cada setmana; però de vegades succeïa que per causa des temps estaven tres i quatre setmanes sense tenir notícies de fora de s’illa, perquè a Maó no hi havia correu, i es maonessos tenien que esperar sa correspondència que se’ls hi duia per terra, des de Ciutadella.
