Després d’un any de pausa, el Festival Pedra Viva ha tornat amb una proposta més concentrada, més arriscada i fidel a la seva essència. El director del festival, Joan Taltavull, assegura que la reflexió ha servit per redefinir el projecte sense perdre’n la identitat. Aquesta setmana, amb els espectacles ja en marxa, explica per què van decidir aturar-se, què ha canviat en aquesta quinzena edició i quins reptes afronta un festival que aposta per portar a Menorca propostes difícils de veure en altres circuits.
Pedra Viva ha tornat després d’un any de pausa. Per què vau sentir la necessitat d’aturar-vos?
La pausa era necessària perquè des que vam començar, fa quinze anys, la situació social, cultural i fins i tot turística ha canviat molt. Necessitàvem aturar-nos, analitzar el context i veure com ens hi adaptàvem. No era una pausa per desaparèixer, sinó per escoltar què passava i decidir cap a on havia d’anar el festival.
I què heu descobert durant aquest temps?
Que no necessitàvem fer més espectacles, sinó fer-ne menys, però més diferents. Aquesta vegada hem apostat per quatre propostes que difícilment es podrien veure aquí si no les dugués Pedra Viva. Hi ha molta oferta cultural durant l’estiu i nosaltres hem entès que el nostre valor és oferir experiències singulars.
La diferència sempre ha estat un tret distintiu del festival. Què defineix avui Pedra Viva?
Continua sent molt important la relació entre les propostes i els espais. No actuam en escenaris convencionals i, a més, cada espectacle dialoga amb un lloc diferent. Però enguany també hem fet una passa més amb les propostes artístiques. Ja no cercam un concert convencional. Les propostes es mouen entre la dansa, el teatre físic, el circ, la performance… Són llenguatges difícils d’etiquetar. Crec que això fa que Pedra Viva tengui una personalitat molt clara i que no es pugui confondre amb cap altre festival.
Aquesta aposta també implica assumir més riscos?
Totalment. És un risc artístic, però també tècnic, logístic i econòmic. Quan vam decidir passar de deu espectacles a quatre pensàvem que tendríem menys feina, però ha estat just al contrari. Treballam amb companyies internacionals molt exigents que tenen estructures molt potents. Nosaltres hem d’intentar donar resposta a totes aquestes necessitats amb uns recursos molt més limitats. És un repte constant.
Tot això també us fa créixer?
Sí, sobretot en experiència. Cada projecte t’obliga a aprendre coses noves i quan superes un repte tens més eines per afrontar el següent. És exigent, però també molt enriquidor.
Què destacaries dels espectacles que encara queden per veure?
El de Cala Morell, AquaSonic, que serà els pròxims 24 i 25 de juliol, és probablement un dels muntatges més complexos que hem fet mai. Hi haurà músics tocant sota l’aigua amb instruments creats específicament per a aquest medi. És una proposta molt innovadora i amb una gran exigència tècnica. Després tindrem a Buika, una artista reconeguda internacionalment que feia temps que volíem dur. És la cita més “tradicional”, però no ha estat fàcil dur-la. De fet, fa anys que ho intentàvem i no havia estat possible. El festival acabarà amb una companyia francesa que presenta un espectacle molt poètic, a mig camí entre el teatre físic, les ombres, la dansa i la performance. És una proposta molt visual, mediterrània i amb molt d’humor.
Paral·lelament també organitzau Pedra en Viu, la convocatòria per a companyies balears. Quin paper hi té?
És la part més comunitària del festival. Va començar com una mostra de creació menorquina i ara ja arribam a la vuitena edició, que és balear des de fa uns anys. Hi participen deu companyies amb propostes molt diverses, i ens fa especial il·lusió perquè és l’any que més projectes podem acollir. L’objectiu no és només mostrar espectacles, sinó crear xarxa entre artistes, públic i professionals. Hi ha una dimensió pedagògica molt important i aquesta convivència és, probablement, el més valuós del projecte.
La pausa que comentavem abans, ha servit per redefinir el festival?
En part, perquè l’objectiu era precisament aquest: escoltar i analitzar. Però sense cap altra pretensió. També ens va permetre descobrir que la part privada del festival funcionava molt bé gràcies al suport dels mecenes, i enguany l’hem reforçada. Fer menys espectacles també ens permet dedicar-hi més temps, més recursos i cuidar-los millor. De moment estic content perquè crec que hem aconseguit allò que cercàvem.
Com està responent el públic?
Molt bé. He rebut molts comentaris de gent que ens deia: “Quina sort que heu tornat, quin luxe poder veure açò”. Això et confirma que hi havia ganes que Pedra Viva continuàs. Els primers passis de l’espectacle que vam oferir el cap de setmana passat es van omplir i la resposta ha estat molt positiva. Mentre el públic continuï demanant el que feim, entendrem que el festival té sentit.
També ha funcionat la nova aposta pels espectacles privats?
Sí, tant la part pública com la privada han tingut molt bona resposta. Durant l’any de pausa molta gent ens demanava si tornaríem i això també ens va demostrar que el festival havia deixat empremta. Nosaltres sempre vam tenir clar que la pausa era només d’un any. Ara bé, cada edició és un nou començament i mai donam res per fet.
En un estiu amb una oferta cultural tan extensa, és imprescindible diferenciar-se?
Jo crec que sí. Hi ha una agenda d’activitats impressionant i no té sentit afegir més del mateix. O mos diferenciam un poc o no té sentit seguir. Aquesta ha estat la reflexió que hem fet. Si som capaços d’oferir propostes úniques, Pedra Viva té una raó de ser. Si no, preferim no créixer per créixer.
Malgrat la bona resposta del públic, heu expressat preocupació pel finançament.
Sí, perquè la incertesa és molt gran. Enguany l’ajuda de l’Institut d’Estudis Baleàrics ha estat molt inferior a la prevista i això genera una dificultat enorme quan el festival ja està en marxa. El problema no és només la quantitat, sinó no saber amb quines cartes jugam. Organitzar un festival implica assumir molts riscos, però hi hauria d’haver uns compromisos clars perquè els projectes culturals puguin planificar-se amb seguretat.
Això posa en perill iniciatives com Pedra Viva?
El que posa en perill és la manera de treballar. Els organitzadors acabam assumint riscos personals molt importants i això no és sostenible indefinidament. Nosaltres continuarem lluitant perquè creim en el projecte, però la cultura necessita estabilitat si volem que pugui créixer.
Malgrat tot, el balanç és positiu?
Sí. Li hem trobat un espai i, sobretot, hem trobat la resposta de la gent. Això és el més important. És veritat que el públic compra les entrades cada vegada més a darrera hora, però acaba responent. I mentre hi hagi persones que valorin aquestes propostes i tenguin ganes de venir, nosaltres continuarem treballant perquè Pedra Viva continuï viu.
