L’elevada afluència de visitants que registra Menorca aquest estiu conviu amb un canvi en els hàbits de consum. L’encariment dels vols i dels allotjaments, el creixement del turisme d’apartament i una despesa més continguda en restauració, comerç i activitats dibuixen un escenari que diversos sectors de l’economia insular segueixen amb atenció.
Bep Al·lès/Ciutadella – Quan encara no són les nou del matí, els accessos a moltes de les platges més emblemàtiques de Ciutadella ja registren una intensa activitat. Els aparcaments de les platges verges ja marquen que estan plens, les primeres cues apareixen als punts d’accés més concorreguts i als supermercats de les cadenes nacionals i internacionals del polígon industrial desenes de visitants carreguen els carrets amb aigua, refrescos, fruita, embotits, pa, amanides i plats preparats i tot allò necessari per passar el dia fora de l’allotjament.
És una imatge que es repeteix pràcticament cada matí durant els mesos centrals de la temporada turística i que conviu amb una altra realitat igualment visible. Restaurants, comerços, empreses d’activitats i productors locals detecten aquest estiu un canvi progressiu en la manera de consumir dels visitants. Menorca continua rebent milers de turistes, però una part important d’ells administra el pressupost de les vacances amb molta més prudència que fa només uns anys.
La situació no és exclusiva de l’illa, però aquí adquireix una rellevància especial perquè el turisme representa un dels principals motors econòmics. Per aquest motiu, qualsevol modificació en els hàbits dels visitants acaba tenint incidència sobre nombrosos sectors que depenen directament o indirectament de l’activitat turística.
El cost del viatge condiciona les vacances
Els professionals del sector coincideixen que una de les principals diferències respecte a temporades anteriors és el pes que han adquirit les despeses prèvies al viatge. El preu dels bitllets d’avió i també de vaixell, especialment durant els mesos de juliol i agost, s’ha incrementat notablement, igual que el cost dels allotjaments turístics.
Aquest augment fa que moltes famílies i grups de turisme jove arribin a Menorca havent destinat una part molt més elevada del pressupost al transport i a l’estada. El resultat és una menor disponibilitat econòmica per consumir durant les vacances.
Aquest canvi es tradueix en decisions quotidianes que, sumades, acaben tenint un impacte sobre l’economia local. Es redueix el nombre menjars fora de l’allotjament, es comparteixen plats amb més freqüència, disminueixen les compres impulsives i moltes activitats complementàries passen a un segon terme.
A diferència del que podia succeir fa una dècada, avui molts visitants planifiquen amb detall el pressupost abans d’iniciar el viatge i intenten no superar-lo durant tota l’estada.
El supermercat guanya protagonisme
No és una realitat nova. De fet, Setmanari El Iris ja havia informat en temporades anteriors sobre un fenomen que cada estiu es fa més visible: el conegut com a turisme de supermercat.
Només cal recórrer qualsevol de les principals zones turístiques o del polígon industrial durant els dies d’entrada de visitants. Els supermercats registren una intensa activitat des de primera hora. Molts clients omplen els carrets amb aliments suficients per cobrir bona part dels berenars, dinars i sopars de tota la setmana.
L’escena es repeteix després a les platges. Neveres portàtils, bosses isotèrmiques, entrepans preparats, amanides, fruita o begudes substitueixen en nombroses ocasions els menjars als establiments de restauració.
Aquest comportament no significa que els visitants deixin d’interessar-se per la gastronomia menorquina. Molts continuen reservant alguna experiència gastronòmica durant les vacances, però la freqüència és inferior a la d’anys enrere. El restaurant deixa de formar part del dia a dia per convertir-se en una despesa més puntual.
Els establiments de restauració observen així un consumidor amb menys poder adquisitiu, que compara preus, planifica les reserves i moltes vagades no es presenta i ajusta el pressupost disponible.
Un nou perfil de visitant
Paral·lelament, també s’observa el creixement d’un altre perfil de turista que cada vegada té més presència a Menorca. Es tracta de grups de joves que comparteixen apartaments o habitatges turístics per reduir el cost de les vacances.
Aquest model permet repartir les despeses d’allotjament, transport i alimentació entre diversos viatgers, fent possible estades que d’una altra manera serien molt més costoses.
En molts casos, aquest segment concentra bona part del pressupost en l’oci nocturn, mentre racionalitza la despesa destinada als menjars a bars i restaurants, al comerç o a les activitats durant el dia.
Els allotjaments amb cuina pròpia afavoreixen aquest model de consum. Comprar als supermercats i preparar els menjars abans de sortir cap a la platja forma part de la rutina de molts grups de visitants que busquen reduir al màxim les despeses diàries.
Aquesta realitat conviu, naturalment, amb altres perfils de turistes que continuen apostant per la gastronomia, el comerç local i les experiències vinculades al territori. No obstant això, el pes creixent d’aquest nou model de vacances és cada vegada més visible en nombroses urbanitzacions de l’illa.
Restauració i comerç detecten un consumidor més prudent
Els canvis en els hàbits de consum tenen una incidència directa sobre nombrosos sectors de l’economia menorquina. La restauració és un dels primers a percebre aquestes variacions perquè depèn del consum diari dels visitants, però no és l’únic. El comerç tradicional, les botigues especialitzades, els productors locals i les empreses d’activitats complementàries també observen un client que planifica molt més les despeses.
Els establiments continuen rebent clients, especialment durant els dies de màxima ocupació turística, però molts coincideixen a assenyalar que el consum és més moderat. La despesa es concentra en determinats moments de les vacances, mentre que la resta dels dies guanya pes l’autoservei als apartaments o als allotjaments amb cuina.
Aquest comportament també es reflecteix en les reserves. El turista nacional, principalment de 40 anys per endavant, prioritza una o dues experiències gastronòmiques durant l’estada, especialment en restaurants que ofereixen cuina menorquina o una proposta diferenciada, però redueixen el nombre total de sortides respecte a temporades en què el pressupost disponible era més ampli.
El fenomen també arriba al comerç. Les compres de records, productes artesanals o producte local continuen existint, però de cada vegada són més selectives. Els visitants comparen preus, ajusten el pressupost i prioritzen aquelles adquisicions que consideren imprescindibles.
Més persones, però no necessàriament més despesa
Una de les realitats que diversos sectors observen aquest estiu és que l’increment del nombre de visitants no sempre comporta un augment proporcional de la despesa que queda a l’illa.
Els carrers del nucli històric presenten una elevada activitat, el port antic de Ciutadella registra una important afluència de persones i moltes platges assoleixen el límit de capacitat durant bona part del dia. Tanmateix, aquest volum de visitants conviu amb una despesa més continguda en nombrosos negocis.
Els especialistes recorden que l’èxit d’una destinació turística ja no es mesura únicament pel nombre d’arribades o pels percentatges d’ocupació. Cada vegada adquireixen més importància altres indicadors, com ara la despesa mitjana per visitant, el temps d’estada, el consum de producte local o l’impacte econòmic que el turisme genera sobre el conjunt del territori.
En aquest sentit, diversos sectors coincideixen que el comportament del consumidor està evolucionant cap a una major planificació de la despesa, una tendència que també s’observa en altres destinacions mediterrànies.
La pressió sobre les infraestructures continua augmentant
Mentre els hàbits de consum evolucionen, la pressió sobre les infraestructures insulars continua sent elevada.
Durant els mesos de la temporada, la xarxa viària registra llargues retencions en determinades franges horàries, especialment als accessos a les urbanitzacions, a les platges més conegudes i també a la carretera general. Els aparcaments completen la seva capacitat des de primera hora del matí i els sistemes de control d’accés implantats en algunes cales han de regular l’afluència de vehicles.
La mateixa situació es repeteix als espais naturals més visitats i en nombrosos punts d’interès turístic.
Aquesta elevada concentració de persones durant els mesos centrals de la temporada contrasta amb una realitat que diversos sectors econòmics descriuen des de fa temps: l’augment de la pressió sobre el territori no sempre té un reflex equivalent en el consum als establiments locals.
És una circumstància que alimenta un debat cada vegada més present sobre la relació entre el volum de visitants i el retorn econòmic que aquest genera.
Menorca manté encara el seu atractiu com a destinació familiar
Malgrat aquests canvis en els hàbits de consum, Menorca continua mantenint bona part dels atributs que l’han convertida en una destinació de referència al Mediterrani.
El paisatge, la condició de Reserva de Biosfera, les platges, el patrimoni històric, el Camí de Cavalls, la gastronomia i la tranquil·litat continuen sent alguns dels principals motius pels quals milers de persones escullen l’illa cada any.
Al mateix temps, però, també s’observa una presència més gran de grups de joves que viatgen en apartaments compartits des de juny a finals de setembre. Aquest segment conviu amb el tradicional turisme familiar, majoritari a Menorca, però introdueix noves dinàmiques de consum i d’ocupació dels espais turístics, que poden fer molt de mal al turisme que fins ara teníem com a referent consolidat.
Alguns municipis i urbanitzacions han detectat aquest increment durant les darreres temporades, coincidint amb l’augment dels viatges organitzats entre grups d’amics i amb la popularització de plataformes de reserva que faciliten compartir allotjaments i reduir despeses.
La convivència entre aquests diferents perfils de visitants constitueix avui una de les principals característiques de la temporada turística menorquina i contribueix a dibuixar una realitat molt més diversa que la de fa només uns anys. L’augment de renous, crits a altes hores de la matinada, música a les piscines a nivells auditius molt elevats, està acabant amb la tranquil·litat de les zones turísticoresidencials.
El debat se centra ara en el retorn econòmic del turisme
Més enllà de les xifres d’arribades o dels percentatges d’ocupació, el debat que aquest estiu comença a guanyar pes a Menorca gira entorn d’una altra qüestió: quin retorn econòmic deixa el turisme sobre el conjunt de l’illa.
Durant molts anys, els principals indicadors per valorar una temporada han estat el nombre de passatgers que arribaven a l’aeroport i als ports de Ciutadella i Maó, l’ocupació hotelera o les pernoctacions. Avui, però, diversos sectors consideren que aquests paràmetres ja no són suficients per explicar la realitat d’una destinació cada vegada més complexa.
L’evolució dels hàbits de consum, l’encariment generalitzat dels viatges i l’aparició de nous perfils de visitants fan que el volum de turistes no sempre vagi acompanyat d’un increment equivalent de la despesa als negocis locals.
En aquest context, cada vegada pren més protagonisme l’anàlisi del consum efectiu que realitzen els visitants durant la seva estada: quants dies mengen als restaurants, quines activitats contracten, quin ús fan del comerç de proximitat o quin paper té el producte local dins les seves vacances.
El producte local lluita per a mantenir el seu protagonisme
La gastronomia continua sent un dels grans atractius de Menorca. El formatge amb Denominació d’Origen Protegida, la carn de Menorca, el peix fresc, el vi, els embotits tradicionals o la rebosteria artesana formen part d’una oferta que durant els darrers anys ha contribuït a reforçar la imatge de l’illa com una destinació gastronòmica de qualitat.
A aquesta oferta s’hi han sumat nous restaurants, experiències vinculades al producte de proximitat, visites a explotacions agràries, cellers, tafones i activitats que permeten conèixer de prop el sector agroalimentari menorquí.
Tanmateix, aquest model necessita un visitant disposat a consumir aquestes experiències. Si una part creixent del pressupost de les vacances es destina abans d’arribar a l’illa o es concentra en altres conceptes, la capacitat de generar negoci per al teixit empresarial menorquí disminueix.
El mateix succeeix amb el comerç tradicional dels nuclis històrics. Les botigues especialitzades, els artesans i els petits establiments continuen atraient milers de visitants, però també perceben un consumidor que compara més, compra menys per impuls i planifica millor cada despesa.
Un model que continua evolucionant
El turisme sempre ha estat un sector en constant transformació. Les formes de reservar, de viatjar i de consumir han canviat de manera notable durant els darrers anys, impulsades per les plataformes digitals, les noves opcions d’allotjament i els canvis econòmics que han afectat bona part d’Europa i Menorca no és aliena a aquesta evolució.
L’illa continua mantenint un fort atractiu entre les famílies, un segment que històricament ha contribuït a consolidar la seva imatge de destinació tranquil·la, segura i vinculada a la natura. Al mateix temps, però, també augmenta la presència d’altres perfils de visitants que introdueixen noves maneres d’organitzar les vacances i de distribuir la despesa.
Aquestes transformacions coincideixen amb una temporada marcada, una vegada més, per una elevada pressió sobre les carreteres, els aparcaments de les platges, els espais naturals i els principals nuclis turístics.
La convivència entre aquesta elevada afluència de persones i una despesa més moderada és, precisament, un dels aspectes que més atenció desperta entre els sectors econòmics de l’illa.
Més enllà de les xifres
Les pròximes setmanes permetran acabar de definir com evoluciona la temporada, especialment durant el mes d’agost, que tradicionalment concentra el major volum de visitants.
Serà aleshores quan es podran comparar les dades d’ocupació amb altres indicadors, com ara la facturació de nombrosos negocis, el comportament del comerç o l’activitat dels diferents subsectors vinculats al turisme.
Mentrestant, una realitat ja és visible als carrers, als supermercats, als restaurants i a les urbanitzacions turístiques de Menorca. Els visitants continuen arribant en gran nombre, però la manera de consumir està canviant.
El fenomen del turisme de supermercat, sobre el qual Setmanari El Iris ja havia informat en edicions anteriors, s’ha consolidat com una pràctica cada vegada més habitual entre una part dels visitants. Paral·lelament, els grups que comparteixen apartaments per reduir costos i planifiquen amb detall les despeses formen part d’un paisatge turístic que evoluciona any rere any.
Aquesta nova realitat no altera, de moment, la capacitat d’atracció de Menorca, que continua figurant entre les destinacions més valorades de la Mediterrània. Però sí que introdueix nous elements d’anàlisi sobre la relació entre volum de visitants, pressió sobre el territori i retorn econòmic
El debat ja no se centra únicament en quants turistes arriben cada estiu. També posa el focus en com evolucionen els seus hàbits de consum i quin impacte tenen sobre el conjunt de l’economia insular, una qüestió que previsiblement continuarà marcant bona part de la reflexió turística de Menorca durant els pròxims anys.
