La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha instal·lat vuit nius artificials (quatre a Formentera, dos a Mallorca i dos a Eivissa) destinats a afavorir la nidificació i la recuperació de l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) a les Illes Balears. Aquesta actuació forma part de les mesures de conservació impulsades pel Govern per reforçar la població reproductora d’una de les aus rapinyaires més emblemàtiques de l’arxipèlag i s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea mitjançant els fons Next Generation EU.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «la conservació de les espècies amenaçades és una de les grans prioritats del Govern. L’àguila peixatera és un dels grans símbols del nostre patrimoni natural i, malgrat la recuperació experimentada durant els darrers anys, continua catalogada com a Vulnerable a l’arxipèlag, i amb problemes de conservació sobretot a l’illa de Mallorca. Amb aquests nous nius artificials incrementam les oportunitats de reproducció de l’espècie i reforçam les actuacions que impulsam des de la Conselleria per consolidar-ne la recuperació».
Les vuit ubicacions definitives varen ser seleccionades pels tècnics de la Conselleria a partir de les propostes i conclusions de l’estudi elaborat pel Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), que també va ser finançat amb fons europeus. Aquest estudi previ va analitzar antics nius coneguts de l’espècie, així com emplaçaments a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera on la toponímia indicava la presència de punts de nidificació. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme un buidatge de tot l’arxiu històric i una compilació de localitats conegudes de reproducció històrica de l’espècie a les Illes Balears. Posteriorment, per a la selecció de les ubicacions es varen tenir en compte criteris com la morfologia del terreny, la tranquil·litat de l’entorn, la idoneïtat per a la nidificació de l’espècie i la viabilitat tècnica de les intervencions.
Les tasques es varen executar entre els mesos d’abril i maig de 2026 en diferents punts del litoral de Mallorca, Eivissa i Formentera. Les estructures permanents s’han instal·lat en coves, sortints i zones protegides de penya-segats seleccionades pels tècnics responsables, amb l’objectiu d’oferir espais segurs i adequats per a la reproducció de l’espècie.
L’execució de les feines ha comptat amb la coordinació dels tècnics de la Conselleria, dels agents de Medi Ambient del Govern, de personal de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), de personal dels parcs naturals i reserves marines i també ornitòlegs especialitzats. Durant les actuacions s’han adoptat totes les mesures necessàries per minimitzar les molèsties a la fauna i evitar afeccions significatives sobre l’entorn natural.
Els nius s’han construït amb cistelles de vímet, bases de fusta de tauler marí i sistemes d’ancoratge especialment adaptats a les condicions del litoral balear. Per afavorir-ne la integració paisatgística i reproduir al màxim l’estructura dels nius naturals de l’àguila peixatera, s’hi han incorporat branques i restes de posidònia com a acabat final.
L’actuació s’ha desenvolupat d’acord amb el principi de no causar un perjudici significatiu al medi ambient (DNSH, Do No Significant Harm), així com amb totes les obligacions ambientals i de gestió vinculades al finançament europeu. La Conselleria durà a terme revisions periòdiques per comprovar l’estat de les estructures i garantir-ne la conservació al llarg del temps.
Programes de seguiment i conservació
L’àguila peixatera és una de les aus rapinyaires més singulars del litoral balear i una espècie especialment sensible a les molèsties durant el període reproductor. La persecució directa, l’espoli dels nius, l’electrocució, la urbanització del litoral i la degradació dels hàbitats varen provocar un fort declivi de les seves poblacions al llarg del segle XX, fet que va motivar la seva catalogació com a vulnerable. Per això, el Govern desenvolupa diferents programes de seguiment, conservació i gestió per afavorir-ne la recuperació, amb actuacions orientades tant a la protecció dels exemplars com a la millora dels espais de nidificació.
Les darreres dades de seguiment confirmen una evolució en general favorable de la població reproductora de l’espècie a les Illes Balears, tot i que els exemplars reproductors de Mallorca pateixen algun tipus d’interferència en l’època reproductora -sigui per molèsties humanes o per dificultats en l’obtenció d’aliment-.
Durant la campanya de 2025, a Mallorca es varen detectar 11 parelles territorials, de les quals 8 varen fer posta i 5 es varen reproduir amb èxit, amb un total d’11 polls. Al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera es varen localitzar 5 parelles territorials, tres de les quals varen criar amb èxit i varen tirar endavant 4 polls.
A Menorca es varen registrar 4 parelles territorials; totes iniciaren la reproducció i 3 aconseguiren completar-la amb èxit, amb un total de 6 polls volats. A Eivissa, l’èxit reproductor també va experimentar una millora significativa, amb 3 parelles que varen criar amb èxit i 4 polls volats, una més que l’any anterior, quan només una parella va fer posta i no va prosperar cap poll. A Formentera no es detecta nidificació de l’espècie des dels anys 60.
«Les dades confirmen que les polítiques de conservació donen resultats, però també evidencien que continuam parlant d’una població reduïda i vulnerable. Per això és imprescindible continuar invertint en actuacions que millorin les condicions de reproducció de l’espècie, protegeixin els seus hàbitats i garanteixin que aquesta tendència positiva es consolidi en els pròxims anys», ha conclòs el conseller Simonet.
