L’encíclica de Lleó XIV Magnifica Humanitas és de caràcter social. Així com el seu predecessor, Lleó XIII, va escriure l’any 1891 la Rerum Novarum (“les coses noves”), Lleó XIV ens ofereix una reflexió en aquest “canvi d’època”, amb la forta incidència de la tecnologia en tot el que és humà.
La Magnifica Humanitas, com la Rerum Novarum, mostra la mateixa preocupació pels assumptes que ens pertanyen en el dia a dia. Avui, la tecnologia.
Lleó XIV ens diu que la tecnologia no és un instrument neutre que la seva qualificació moral depèn de l’ús que en facem d’ella. No és neutre perquè es recolza amb qui la concep, la financía, la regula, la utilitza. I és que, qui la financía, ho fa amb un propòsit que no sempre coincideix, ni fer-s’hi prop, en aconseguir que la nostra vida sigui més digna, sinó en intervenir en les nostres vides, en les nostres decisions, en la nostra conducta moral. El que ha de merèixer la nostra intenció no és, per exemple, tant l’ús que facem de l’anomenada “intel·ligència artificial”, sinó discernir en mans de qui es troba el control d’aquest nou instrument tecnològic i quins són els seus propòsits.
El subtítol d’aquest document pontifici en concreta l’objecte: “sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial”, amb el gran repte de “romandre profundament humans, custodiant amb amor aquesta magnífica humanitat que se’ns ha donat i revelat en plenitud en Crist”, ja que “la dignitat humana corre el risc de veure’s eclipsada per noves formes de deshumanització”.
La reflexió de la Rerum Novarum sobre la societat, l’economia i la política cristal·litzà en la Doctrina Social de l’Església, que, seguint els ensenyaments de la fe, exposa els principis fonamentals de l’acció cristiana enmig de la societat: el bé comú, la destinació universal dels recursos, la subsidiarietat, la solidaritat i la justícia social. Principis que tenen la seva base en la dignitat de l’ésser humà.
En la introducció del document Magnifica Humanitats, Lleó XIV manifesta: “A cada època plana el risc de construir un món inhumà i més injust”. I front aquest risc, accentua: “Per aquest motiu, podem contribuir amb determinació en totes aquelles iniciatives que construeixen un món més just, i podem convidar els altres a col·laborar amb nosaltres en la promoció del desenvolupament integral de cada ésser humà”. Peraçò ens convoca a tots a dialogar: “Desitjam entrar en diàleg amb tots els homes i les dones del nostre temps, amb qui participam junts en els esdeveniments, les preguntes i les apiracions de la humanitat”.
No ignorem que l’energia nuclear, la biotecnologia, la informàtica, el coneixement del nostre propi ADN i altres capacitats que hem adquirit donen als qui tenen el coneixement, i sobretot el poder econòmic per utilitzar-lo, un domini impressionant. Si en el passat, ens recordarà també el Papa, eren principalment els estats els qui impulsaven i orientaven la innovació, avui dia, en canvi, els principals motors del desenvolupament són actors privats, sovint transnacionals, dotats de recursos i capacitat d’acció superiors als de molts governs. El poder tecnològic adquireix així una cara inèdita, predominantment “privada”, i per açò encara més difícil de discernir, governar i orientar cap el bé comú.
Importa que avui, uns i altres, ens demanem: Cap on anem? Cap a quina meta volem orientar-nos? Quina direcció triar com a comunitat humana i com a pobles?
