En Pere és ciutadellenc per accident. Va néixer al nostre poble en 1896, exactament el 21 de febrer. Era fillol del violoncel·lista, Pau Casals.
Un dels seus mestres en la pintura, en l’Escola de Belles Arts de Barcelona, va ser José Ruiz Blasco, pare de Pablo Picasso. Després de la primera formació a Catalunya, als 18 anys marxà a París, on va viure els anys de la Primera Guerra Mundial i tornà a Catalunya el 1917 per a marxar dos anys (1918-1920) a l’illa nadiua, destí que havia demanat per complir amb el servei militar, la qual cosa va fer en una unitat de cavalleria des Castell.
Daurà aprofità l’estada menorquina per a continuar pintant. Quan va ser nomenat caporal de la segona bateria lleugera rebé l’encàrrec de tractar directament amb els pagesos i hortolans per a la provisió d’aliments. Aquesta ocupació li permeté gaudir d’una relativa llibertat de moviments per tota l’illa, que ell aprofità per a crear una gran quantitat de dibuixos urbans i paisatges de Menorca, especialment des Castell.
Des de Menorca va mantenir el contacte amb els seus amics artistes de Barcelona, amb els quals formà l’Agrupació d’Artistes Catalans el 1919. Acabat aquest període va tornar a París, on continuà la seva projecció artística. Després d’una etapa propera a l’expressionisme, entrà al grup Cercle et Carré, que practicaven l’abstracció geomètrica. Per Daura, aquella va ser una etapa de trànsit, per tornar al seu estil personal anterior.
A França es casà amb la pintora nord-americana, Louise Holder Blair. Això va ser el 1928. En aquest període, entre 1928 i 1930, exposà individualment a París i a Barcelona, i en algunes col·lectives a Barcelona, París, l’Haia, Amsterdam, etc., amb artistes com Miró, Picasso, Mondrian, Kandinsky, etc. El 1930 comprà una casa a Saint-Cirq, a la vall del Lot, que va ser el seu lloc de creació i residència. L’hivern de 1931-1932 el va passar pintant a Deià i, abans de tornar, el març de 1932, realitzà una llarga visita a Menorca, amb la seva esposa, i la filla Martha (Saint-Cirq, 1930).
Durant la guerra civil espanyola, entost de quedar-se a França, passà la frontera per a incorporar-se voluntàriament a l’exèrcit republicà. Malgrat que tenia 41 anys i un braç malament, Daurà entrà en combat. Va ser ferit al front de Terol i, convalescent, passà a França abans del final de conflicte, per tornar a la seva casa de Sant Circ. El 1939 acabà el recorregut de l’exili a Virginia, la terra de Louise, i es va convertir en ciutadà dels EE.UU. en 1943. Encara intentà allistar-se per lluitar contra el nazisme en la Segona Guerra Mundial, però no ho va aconseguir.
Mor el 1976 a Rockbridge. El 1995, Martha Daura, filla del pintor, va realitzar una donació d’obres del seu pare a Ciutadella. El magnífic conjunt de pintures de Daura s’exposen de forma permanent en una sala del seminari, la Sala Daura, inaugurada el 1996. Diverses obres i col·leccions de l’artista pengen a museus com el George Pompidou, el MACB o altres museus dels Estats Units. La fotografia és de 1932, d’una visita de Daura a Son Carlar, del llibre “Pere Daura i les Balears”.
