Balearia, Ciutadella - Barcelona Advertisement

Ports refà de cap a peus el concurs de Cala en Bosc i rebaixa a la meitat el cànon de la futura concessió

C.M./Cala en Bosc – Després de quatre mesos de recursos, consultes i controvèrsia, Ports de les Illes Balears ha decidit començar de nou. El Consell d’Administració de l’ens públic ha retirat el concurs per adjudicar la concessió del port esportiu de Cala en Bosc i, en el mateix acord, n’ha impulsat un altre amb unes condicions sensiblement diferents. La principal novetat és una rebaixa del 50% del cànon mínim anual que haurà de pagar l’empresa que exploti la instal·lació durant els pròxims vint anys: dels 475.000 euros previstos inicialment es passa a 235.000.

La decisió, publicada aquesta setmana al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), posa punt final a un procediment que havia anat acumulant dificultats des que es va presentar el març passat. L’allau de consultes formulades per les empreses interessades i els recursos interposats contra els plecs han acabat obligant Ports a reconèixer que el concurs necessitava canvis de prou entitat per no poder continuar tal com estava plantejat.

No és habitual que una administració retiri una licitació quan aquesta ja està en marxa. El més freqüent és introduir aclariments o correccions puntuals. En aquest cas, però, Ports ha optat per una decisió molt més dràstica: desistir del procediment, deixar sense efecte tota la documentació aprovada al febrer i iniciar un expedient completament nou. El mateix Consell d’Administració que va acordar arxivar el concurs també va aprovar, en la mateixa sessió del 30 de juny, els nous plecs de bases, el plec de condicions particulars i un nou estudi de viabilitat econòmica i financera.

Els recursos obliguen a rectificar

L’acord de desistiment és especialment explícit. Ports admet que tant les consultes formulades pels possibles licitadors a través de la Plataforma de Contractació del Sector Públic com les al·legacions incorporades als recursos presentats contra els plecs han posat de manifest “la conveniència i necessitat d’introduir modificacions substancials” tant als plecs com a l’Estudi de Viabilitat Econòmica i Financera. A més, afegeix que aquestes modificacions afecten elements essencials de la licitació i de les condicions de participació i adjudicació.

És aquest el motiu pel qual l’Administració considera que no podia continuar el concurs sense comprometre els principis de transparència, igualtat de tracte i lliure concurrència. Jurídicament, els plecs constitueixen les regles del joc d’una licitació pública. Si aquestes regles canvien de manera significativa una vegada iniciat el procediment, qualsevol empresa podria considerar que ja no competeix en les mateixes condicions que la resta. Per evitar aquest risc, Ports ha preferit tornar a començar des de zero.

El desistiment té una altra conseqüència important: tots els recursos presentats contra el concurs desapareixen sense arribar a resoldre’s. En extingir-se el procediment, també desapareix l’objecte dels recursos, que queden arxivats sense que l’Administració entri a valorar el fons de les reclamacions.

Un cànon un 50% més baix

El BOIB no concreta quines són aquestes modificacions substancials. Tanmateix, els nous plecs sí que permeten identificar alguns dels canvis més importants.

El principal afecta directament la viabilitat econòmica de la concessió. El cànon mínim anual que haurà d’abonar la futura concessionària es redueix pràcticament a la meitat. El primer concurs fixava una quantitat mínima de 475.000 euros anuals. En el nou procediment aquesta xifra baixa fins als 235.000.

La reducció és conseqüència de la rebaixa de les tarifes comercials aplicables als serveis de xàrter i a les embarcacions turístiques. En reduir-se aquests ingressos potencials també disminueix la capacitat econòmica de la futura concessionària i, en conseqüència, el cànon que haurà d’abonar a l’Administració.

La modificació és especialment significativa perquè altera un dels pilars sobre els quals descansava l’estudi econòmic que justificava tota la concessió. Precisament aquesta és una de les raons que expliquen que Ports hagi hagut de redactar un nou estudi de viabilitat i no limitar-se a corregir el document existent.

Més espai per a embarcacions petites

Els canvis no es limiten a l’àmbit econòmic. Els nous plecs també amplien la superfície destinada a embarcacions de petites eslores, un dels aspectes que havia generat observacions durant el procés de consultes. Igualment, es reserven disset amarraments per habilitar un punt específic d’embarcament i desembarcament de passatgers, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats del trànsit comercial i de les excursions marítimes que operen des del port.

Aquestes modificacions alteren la distribució dels espais i, indirectament, el model d’explotació previst inicialment. Tot plegat confirma que els canvis introduïts van molt més enllà de simples correccions tècniques.

Un concurs que ja havia nascut amb dificultats

La licitació del port de Cala en Bosc es va presentar el març passat com una de les concessions més importants de la legislatura. El Govern apostava per mantenir la gestió indirecta del port durant vint anys i exigia una inversió propera als quatre milions d’euros destinada a modernitzar les instal·lacions, reforçar l’accés marítim, renovar serveis i garantir noves infraestructures.

L’anunci, però, va anar acompanyat de polèmica. D’una banda, PSOE i Més per Menorca defensaven que Ports havia d’assumir directament la gestió de la infraestructura una vegada extingida l’antiga concessió. De l’altra, les empreses interessades van començar a plantejar nombrosos dubtes sobre el contingut dels plecs.

Les consultes es van multiplicar fins al punt que Ports va haver d’ampliar dues vegades el termini de presentació d’ofertes. Primer es va ajornar fins a l’1 de juliol. Posteriorment es va ampliar fins al 30 de setembre després de publicar informació complementària per facilitar la preparació de les propostes. Aquelles pròrrogues ja evidenciaven que la tramitació no avançava amb normalitat.

Mentre Ports redefinia el futur concurs, els usuaris del port continuaven pendents d’una altra qüestió. L’ens públic havia anunciat mesos enrere una reducció del 40% de les tarifes aplicables als 276 amarraments existents i havia obligat la concessionària provisional a aplicar aquesta rebaixa amb caràcter retroactiu des del començament de l’any.

Segons denuncia, però, l’Associació d’Usuaris del Port de Cala en Bosc, aquesta devolució encara no s’ha fet efectiva. L’entitat calcula que la quantitat pendent de retornar supera els 260.000 euros i reclama que Ports obligui la concessionària a complir el compromís anunciat. Els usuaris consideren que, malgrat els anuncis públics, la reducció de tarifes encara no s’ha traduït en cap compensació econòmica.

Les queixes no acaben aquí. L’associació també denuncia la manca de transparència en la gestió dels amarraments i assegura que les llistes d’espera continuen sense ser públiques, una situació que, segons els usuaris, dificulta comprovar si les adjudicacions es fan seguint criteris objectius.

Un nou punt de partida

L’acord aprovat ara no modifica el model de gestió que defensa el Govern. Cala en Bosc continuarà explotant-se mitjançant una concessió administrativa. El que canvia és el camí per arribar-hi. El concurs convocat al febrer desapareix definitivament. Amb ell també desapareixen els plecs, l’estudi econòmic i tots els recursos que s’hi havien presentat.

A partir d’ara, totes les empreses interessades hauran de tornar a estudiar la documentació, preparar noves ofertes i competir en un procediment completament diferent. Mentrestant, el port continuarà funcionant sota el règim provisional que s’arrossega des que va finalitzar l’anterior concessió.

La història administrativa de Cala en Bosc, lluny de tancar-se, acaba d’obrir un nou capítol. Aquesta vegada, però, amb unes regles del joc diferents de les que Ports havia aprovat fa només quatre mesos.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.