C.M./Ciutadella – Per a Ramon Silvela Capó (Ciutadella, 1963), la fotografia és molt més que una disciplina artística: és una manera de preservar la memòria i defensar el paisatge. Especialitzat en fotografia de natura, llarga exposició i astrofotografia, fa més de vint-i-cinc anys que forma part del Foto-Club del Cercle Artístic de Ciutadella, entitat que avui presideix i que enguany celebra el seu 75è aniversari. Secretari de la Federació d’Associacions de Fotografia de les Illes Balears i distingit per la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Internacional de l’Art Fotogràfic, Silvela ha convertit la càmera en una eina de divulgació del patrimoni natural menorquí. En aquesta entrevista reflexiona sobre els reptes de la fotografia en temps de la intel·ligència artificial, el valor dels foto-clubs i la necessitat de protegir el paisatge que retrata.
Si haguéssiu de resumir aquests tres quarts de segle en tres moments clau, quins escolliríeu?
El doctor Mallo va tenir un paper fonamental en la posada en marxa del Foto-Club. Més endavant, una altra fita va ser la publicació del llibre Menorca, anys 50, de Juan Elorduy i Paulín Amorós, una obra que ha esdevingut una referència per a fotògrafs i jurats. El tercer gran punt d’inflexió va arribar el 2010, amb la refundació del Foto-Club sota la presidència de Pau Gener, coincidint amb el pas de la fotografia analògica a la digital. La revolució no només va afectar la manera de fotografiar i editar les imatges, sinó també la forma de compartir-les gràcies a les xarxes socials. Avui, el sector afronta una nova transformació amb la irrupció de la intel·ligència artificial. Per commemorar el 75è aniversari, el 2027, el Foto-Club prepara un programa d’activitats dedicat a aquesta evolució, amb ponències i una exposició que posarà en diàleg la fotografia tradicional i les noves eines d’IA.
El Foto-Club va néixer el 29 de juny de 1951. Quin creieu que ha estat el secret perquè una entitat fotogràfica arribi als 75 anys amb tanta vitalitat?
Als inicis, el Foto-Club es mantenia amb les quotes dels socis i el suport del Cercle Artístic. Avui aquest model ja no seria viable. Les quotes es destinen íntegrament al Cercle i l’activitat del Foto-Club depèn, sobretot, de les subvencions. El principal suport arriba del Consell, que col·labora en l’organització del Saló Fotogràfic Digital Illa de Menorca-Reserva de la Biosfera, que enguany ha arribat a la tretzena edició. El Cercle també ens ajuda quan cal, com va fer l’any passat amb la compra d’una impressora professional. A més, el Concurs Menorca Starlight, que organitza el mateix Foto-Club, genera uns ingressos que, juntament amb les subvencions, ens permeten mantenir l’activitat de l’entitat.
Quants socis teniu?
Actualment som entre 65 i 70 socis, tot i que els que participen activament en les activitats fotogràfiques no arriben a la trentena.
Com ha canviat el perfil del soci? Qui s’acosta avui al Foto-Club?
S’hi acosta gent interessada en la fotografia i atreta pel calendari d’activitats que organitzam. Cada any programam quatre tallers amb fotògrafs de prestigi, principalment de la Península, i diverses sortides fotogràfiques. Algunes són exclusives perquè permeten accedir a espais habitualment tancats al públic, mentre que d’altres són obertes amb l’objectiu d’atreure nous socis. També organitzam trobades per comentar fotografies, intercanviar punts de vista i reflexionar sobre el llenguatge fotogràfic. Al capdavall, el que volem és mantenir viu l’esperit de club.
El Foto-Club no només organitza concursos, sinó també cursos, sortides i exposicions. L’objectiu principal és formar fotògrafs o crear comunitat?
Les dues coses. Cada dos anys organitzam un curs d’iniciació a la fotografia per despertar l’interès de nous aficionats. Aquesta tardor en farem una nova edició, oberta a tothom i amb un cost gairebé simbòlic. Però el Foto-Club també és una comunitat. Des que participam a la Lliga Espanyola de la Confederació Espanyola de Fotografia ens reunim cada mes per analitzar les imatges, preparar les pròximes convocatòries i compartir experiències. Aquestes trobades han reforçat l’esperit de club tant com els bons resultats esportius.
El Saló Fotogràfic Digital Illa de Menorca-Reserva de la Biosfera s’ha convertit en una cita consolidada. Què representa per al Foto-Club i per a Menorca rebre fotografies d’arreu del món?
L’edició d’enguany acaba de tancar el termini de participació i encara no en tenim les xifres definitives. L’any passat vam rebre 1.600 fotografies de 148 autors procedents de 29 països, una participació que confirma la projecció internacional del nom Illa de Menorca-Reserva de la Biosfera. El saló posa sempre l’accent en la natura i la cultura de Menorca, amb l’objectiu que els participants descobreixin el patrimoni paisatgístic i natural de l’illa. A més, la Federació Internacional de Fotografia ens ha concedit recentment la distinció de plata per la trajectòria en l’organització de salons internacionals. Ja n’hem celebrat tretze, i ara el repte és arribar als vint per obtenir la medalla d’or.
També impulseu el Concurs Menorca Starlight. Què aporta aquest projecte a la divulgació del patrimoni natural i del cel nocturn menorquí?
Menorca és una de les poques illes que compta amb el doble segell Starlight, tant com a destinació turística com per la qualitat del seu cel nocturn. Per això ens va semblar natural impulsar un concurs dedicat a aquest patrimoni. Ja n’hem celebrat tres edicions, totes amb una molt bona resposta. L’exposició de l’edició d’enguany es pot visitar aquests dies a Sant Lluís, després d’haver passat dos mesos a Mallorca. És una bona manera de donar a conèixer la qualitat del nostre cel i, sobretot, de conscienciar sobre la necessitat de preservar-lo de la contaminació lumínica.
El Foto-Club i els seus socis acumulen cada vegada més premis i distincions. Vos mateix heu rebut recentment una medalla d’or de la Confederació Espanyola de Fotografia. Què significa un reconeixement així i fins a quin punt també és un premi al Foto-Club?
He tingut la sort de guanyar diversos premis al llarg dels anys. El darrer ha estat la medalla d’or en fotografia en blanc i negre al concurs solidari de la Confederació Espanyola de Fotografia a benefici dels afectats per la DANA. Qualsevol reconeixement és una satisfacció perquè confirma que les hores de dedicació han valgut la pena. Però aquests èxits també són col·lectius. El Foto-Club continua millorant a la Lliga Espanyola de Fotografia i enguany hem acabat setens entre 129 clubs de tot l’Estat. A més, una sòcia ha estat cinquena, un company sisè i jo he acabat trenta-dosè entre 645 participants. Per a un Foto-Club petit com el nostre, situar-nos entre els deu millors d’Espanya és tot un orgull.
En aquests 75 anys s’ha passat dels carrets i el laboratori químic a les càmeres digitals i la intel·ligència artificial. Quin ha estat el canvi més revolucionari?
L’arribada de la fotografia digital va suposar una autèntica revolució. No només van aparèixer nous programes d’edició, sinó que les càmeres digitals funcionaven d’una manera completament diferent de les analògiques. De cop podies veure immediatament la fotografia que acabaves de fer i controlar molt millor el resultat. La intel·ligència artificial és un pas més dins aquesta evolució. El canvi no ha estat tan radical perquè els fotògrafs ja estaven acostumats a treballar amb eines digitals i programes d’edició. Ara bé, la IA tot just comença. Pot ser una eina molt útil, però també molt delicada, i cal emprar-la amb criteri.
La IA pot generar -i ja ho fa- imatges espectaculars. Això obliga els fotògrafs a reivindicar encara més el valor del document?
En el món dels concursos fotogràfics la intel·ligència artificial està molt restringida. La immensa majoria de certàmens no permeten utilitzar-la i ja existeixen programes capaços de detectar si una imatge ha estat manipulada. És cert que hi ha una frontera difusa, perquè moltes eines incorporen funcions automàtiques, com ara reduir el soroll de la imatge, que també fan servir intel·ligència artificial. El problema és quan s’afegeixen elements inexistents o es transforma el contingut de la fotografia. Per això molts concursos exigeixen, si hi ha dubtes, presentar l’arxiu original per comprovar-ne l’autenticitat.
Què pot aportar la IA?
Pot ajudar a millorar la qualitat tècnica de les imatges i facilitar alguns processos d’edició. Ara bé, crec que aquestes eines ja existien abans. Personalment, no soc gaire partidari d’utilitzar la IA per modificar fotografies perquè pot acabar desvirtuant-les. En canvi, sí que em sembla molt útil per cercar informació o agilitzar altres tasques.
S’ha digitalitzat la fotografia, però també s’ha banalitzat? Què s’ha guanyat i què s’ha perdut?
No sé si s’ha banalitzat, però sí que hem perdut una cosa molt valuosa: els àlbums en paper. M’agrada poder agafar un àlbum, asseure’m al sofà i reviure fotografies de fa vint anys. Avui gairebé tothom les guarda al mòbil, a la tauleta o a l’ordinador, i aquella experiència compartida dels àlbums familiars s’ha anat perdent.
Hi ha qui diu que avui tothom fa fotos, però no tothom és fotògraf. Compartiu aquesta idea?
Avui hi ha telèfons mòbils que fan fotografies extraordinàries. Fins i tot molts concursos ja admeten imatges captades amb mòbil. Fa pocs dies, durant una sortida de fotografia nocturna, un company va aconseguir fotografiar la Via Làctia només amb el telèfon, i el resultat era espectacular. Per tant, una bona fotografia és igual de vàlida independentment de l’eina amb què s’hagi fet. Ara bé, per a un fotògraf la càmera continua oferint unes possibilitats i un control que el mòbil no pot igualar. El problema és que una bona càmera representa una inversió important, mentre que gairebé tothom porta un mòbil amb una càmera prou competent a la butxaca.
Les xarxes socials han democratitzat la fotografia o també han fet perdre cultura fotogràfica?
No crec que hagin fet perdre cultura fotogràfica. És cert que tothom pot publicar imatges a Instagram o Facebook, però quan visites el perfil d’un fotògraf es nota la diferència. Hi trobes fotografies treballades, pensades, que expliquen una història o transmeten una emoció. Moltes de les imatges que es publiquen diàriament són simplement això: imatges. No sempre tenen res a dir.
Aquest estiu molts menorquins voldran fotografiar l’eclipsi del 12 d’agost. Quins consells bàsics donaríeu perquè surtin bones imatges sense posar en risc la vista ni l’equip?
El primer és la seguretat. Mai no s’ha de mirar el sol a través de l’objectiu sense la protecció adequada. Si no s’utilitzen filtres específics es poden produir lesions greus als ulls i també es poden malmetre els sensors o les cortinetes de la càmera. N’he vist més d’una de foradada. Cal utilitzar filtres homologats, seguir totes les recomanacions de seguretat i actuar amb prudència. Durant un eclipsi també és fàcil despistar-se, moure’s amb poca llum o acostar-se massa a llocs perillosos. El més important és poder gaudir del fenomen sense assumir riscos.
Quins reptes té el Foto-Club per als pròxims anys? Cal captar gent jove?
El principal objectiu és continuar creixent i incorporar nous socis. Però també tenim un projecte especialment il·lusionant: portar a Ciutadella el Congrés Nacional de Fotografia d’aquí a dos anys. És una de les grans trobades del sector a escala estatal. Hi participen les federacions de tot Espanya, s’hi lliuren els principals premis de fotografia i s’hi reuneixen centenars de professionals i aficionats. Seria una oportunitat magnífica per mostrar Menorca i el seu paisatge a fotògrafs d’arreu de l’Estat. Hi estam fent feina amb molta il·lusió.
Recordau la primera fotografia que us va fer sentir fotògraf?
Més que una fotografia concreta, record el moment en què vaig començar. Fa uns trenta anys vaig deixar de fumar i, quan va passar un any, vaig decidir invertir els doblers que m’havia estalviat en tabac en una càmera. Va ser així com em vaig endinsar en el món de la fotografia.
Hi ha alguna fotografia que mai no hagueu aconseguit fer?
No he fotografiat mai cap eclipsi. I, de fet, el del 12 d’agost tampoc no serà el primer. Prefereixo viure’l sense la càmera. Durarà poc més d’un minut i intentar fotografiar-lo em faria perdre l’experiència. Vull veure què és un eclipsi amb els meus propis ulls. Si després em queda el cuquet, ja cercaré una altra oportunitat en un lloc on la totalitat duri més temps.
Finalment, si haguéssiu de sortir ara mateix amb un fotògraf de qualsevol època, a qui triaríeu?
Sempre he admirat els fotògrafs especialitzats en paisatge, especialment en llarga exposició i fotografia nocturna. Hi ha pocs moments tan especials com la sortida del sol, quan el dia desperta lentament i la llum transforma el paisatge. Si hagués de citar alguns noms, diria José Benito Ruiz o Bosco Mercadal.
