C.M./Ciutadella – La Plaça des Born continua atrapada en una batalla que va començar fa més d’un any i que encara no ha arribat al seu desenllaç. La retirada dels cotxes i la transformació de l’espai en una zona d’ús preferent per als vianants han obert un debat ciutadà i una disputa judicial que manté oberts tots els escenaris. Víctor Carreras, advocat, soci del despatx Rebes-Ferrer i especialista en dret administratiu, defensa els empresaris i particulars que varen recórrer la decisió municipal. Un conflicte que va néixer a peu de plaça i que ara es juga entre escrits, recursos i resolucions judicials.
Com es troba, a dia d’avui, el cas a nivell jurídic?
Tenim la sentència sobre les mesures cautelars, que es va dictar el 18 de maig i el contingut de la qual és prou conegut. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ordena a l’Ajuntament que reverteixi totes les actuacions que havíem impugnat, excepte el canvi d’ubicació de l’estació d’autobusos. És a dir, la transformació de la Plaça des Born en un espai d’ús preferent per a vianants, la prohibició d’aparcar i els elements de mobiliari urbà que s’hi han instal·lat han de quedar sense efecte cautelarment, a l’espera del que es resolgui en el procediment principal. Aquest procediment es troba ara en fase de prova. Ja s’han presentat la demanda i la contestació de l’Ajuntament, i ara el jutjat ha de resoldre sobre els mitjans de prova proposats per les parts. No crec que això es produeixi abans del setembre. La sentència del TSJIB resolia un recurs d’apel·lació que havíem presentat contra una resolució de la jutgessa de primera instància que inicialment havia desestimat les mesures cautelars. Nosaltres ho vàrem impugnar i el TSJIB ho ha valorat d’una altra manera. La peça de mesures cautelars, per tant, ja està tancada. L’Ajuntament de Ciutadella ha anunciat que presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, però aquest recurs no suspèn l’executivitat de la sentència. El Suprem sol tardar a resoldre aquesta mena de recursos i probablement no en tindrem notícies fins d’aquí a un any, aproximadament. Mentrestant, però, la sentència del TSJIB continua essent executiva. Pel que fa al procediment principal, doncs, som en fase de prova, que previsiblement es desenvoluparà a partir del setembre o l’octubre d’enguany. Paral·lelament, també som dins el procediment incidental d’execució de la sentència del TSJIB. La sentència l’executa el jutjat de primera instància -ara, formalment, Tribunal d’Instància- i no el mateix TSJIB. Ara mateix hi ha una mena de pim-pam-pum processal: nosaltres hem demanat a la jutgessa que executi la sentència, el jutjat dicta resolucions, l’Ajuntament les impugna i nosaltres ens oposam a aquestes impugnacions. Ara estam pendents que la jutgessa decideixi. Supòs que en els pròxims dies en tindrem notícies.
La sentència no diu que la transformació de la plaça des Born en un espai d’ús preferent per a vianants sigui il·legal, sinó que es va tramitar incorrectament. Si l’Ajuntament hagués seguit el procediment adequat, us hi hauríeu oposat igualment?
No ho crec. Hem de situar-nos en el juliol o l’agost de l’any passat. Jo vaig començar a ocupar-me del cas a l’agost, perquè uns coneguts de Ciutadella em varen explicar què estava passant i em varen demanar si els podia ajudar. Lògicament, els vaig haver de demanar temps per estudiar-m’ho. El que em varen traslladar és que hi havia bastant malestar. Havien intentat parlar amb qui aleshores era el batle, Sito Ferrer, que ara és tinent de batle, i tenien la sensació que els havia despatxat amb males formes. D’alguna manera, se sentien com si els haguessin passat un corró per damunt. L’actuació de l’Ajuntament, tal com es va fer, va generar molt malestar. En aquest sentit, sí, la impugnació es va posar més fàcil. Què haurien fet els meus clients si l’Ajuntament hagués actuat d’una altra manera? No ho sé. Però el fet que l’Ajuntament actuàs com ho va fer va caure molt malament i va ser un dels motius que varen conduir a la impugnació.
Quin és el principal defecte jurídic que podria invalidar les actuacions: la falta d’un expedient específic, l’absència d’un acord formal o altres irregularitats?
En principi, el principal defecte que es pot imputar a aquestes actuacions és de caràcter formal. És a dir, no s’haurien adoptat amb les garanties procedimentals necessàries. Aquest és el principal defecte. A partir d’aquí, l’Ajuntament pot adoptar decisions d’aquest tipus. De fet, la majoria d’ajuntaments d’Espanya en prenen. Però no es pot fer «a la brava». S’han de seguir uns procediments i, en aquest cas, consideram que se n’han obviat alguns. Aquest és el principal problema de tota l’actuació.
Els demandants han sol·licitat l’execució immediata de la sentència. Per què consideren que no és convenient esperar que el Tribunal Suprem resolgui el recurs de cassació?
Els meus clients es queixen -i crec que ho fan amb raó- de les conseqüències que ha tingut la transformació de la plaça. M’han facilitat documentació comptable i, pel que he pogut veure, hi ha establiments que han patit una davallada de facturació que atribueixen directament al fet que una part dels seus clients ha deixat de venir al centre o hi ve molt menys. Parlo de persones que viuen o passen l’estiu a les zones més perifèriques del municipi, com ara Cap d’Artrutx o altres urbanitzacions. No és que no puguin arribar al centre, perquè evidentment hi poden arribar, però l’accés s’ha complicat. No poden aparcar a prop i, a més, s’ha eliminat la parada d’autobusos. Per tant, no hi ha transport privat, però tampoc no hi ha transport públic a la plaça. Ho dic també per experiència pròpia. En ple mes d’agost, haver de deixar el cotxe més enllà del Club Nàutic i caminar fins al centre, amb la calor que fa, pot ser assumible si tens trenta anys. Però si en tens vuitanta, potser et demanes si val la pena anar-hi. Això és el que expliquen molts petits comerciants i restauradors: que una part dels clients ha deixat d’anar al centre perquè no pot aparcar a prop o perquè l’accés és més incòmode. He vist documentació comptable i em sembla que, efectivament, hi ha establiments que han patit pèrdues de facturació. La qüestió és que tot això s’hauria d’haver planificat. Fa molts anys que es parla de la transformació de la plaça des Born en un espai d’ús preferent per a vianants. A aquestes altures, s’haurien d’haver previst solucions alternatives, sobretot des del punt de vista tècnic. No dic que això tengui a veure amb el color polític del govern actual, perquè crec que hauria estat exigible a qualsevol govern. Si es vol transformar la plaça en un espai d’ús preferent per a vianants, perfecte -segurament molta gent hi està d’acord-, però cal oferir alternatives perquè qui vulgui accedir al centre ho pugui fer en unes condicions raonablement còmodes. És molt fàcil dir que s’han habilitat aparcaments alternatius, però una cosa és veure’ls sobre un plànol i una altra és haver de deixar el cotxe a sa Coma o a Dalt sa Quintana, baixar fins al port i després tornar a pujar. Pot ser una solució per a una ocasió concreta, però no necessàriament per a l’ús habitual del centre. En definitiva, el que plantegen els comerciants és que la transformació de la plaça s’hauria d’haver acompanyat d’una planificació més completa de la mobilitat i de l’accés al centre.
Si la presentació del recurs per part de l’Ajuntament no suspendria l’executivitat de la sentència, com deis, perquè segueix sense executar-se?
L’execució d’una sentència, com qualsevol altra, es pot produir de dues maneres: voluntàriament per part de l’Administració o mitjançant l’execució forçosa. Pocs dies després de la notificació de la sentència vam presentar un escrit perquè l’Ajuntament l’executés voluntàriament, però ni tan sols ens ha contestat. L’alcaldessa ja va anunciar en roda de premsa que esgotarien totes les vies de recurs abans d’executar-la voluntàriament. Davant aquesta situació, vam haver d’iniciar un incident d’execució, que encara està pendent de resolució. No sabem si la jutgessa resoldrà abans de l’agost o ho farà al setembre. Mentre no es dicti aquesta resolució, l’Ajuntament continua obligat a complir la sentència, però encara no hi ha un pronunciament judicial que n’imposi l’execució forçosa.
Si el Tribunal Suprem acabés donant la raó a l’Ajuntament, quines conseqüències tindria per a aquest cas i per a futures conversions de places o carrers en espais per a vianants en altres municipis?
Pel que fa a la conversió en espai per a vianants, cap. El que es discuteix davant el Tribunal Suprem no és la qüestió de fons, sinó si les mesures cautelars adoptades en aquest procediment són correctes. La resolució podria tenir efectes en altres casos en què també es discutissin mesures cautelars, però no sobre la conversió d’espais públics en zones d’ús preferent per a vianants, perquè aquesta qüestió no forma part del debat.
S’ha dit que aquest litigi pot crear jurisprudència sobre les competències municipals en matèria de mobilitat. Compartiu aquesta valoració? Per què?
Diria que no. Si es tractés d’una sentència sobre el fons de l’assumpte, podria ser diferent. Però, en aquest cas, ningú no discuteix que els ajuntaments tenen plenes competències en matèria de mobilitat, regulació del trànsit o ocupació de la via pública; són competències reconegudes per la Llei de Bases de Règim Local. La qüestió és una altra: si aquestes competències s’han d’exercir seguint els procediments legals o si es poden exercir prescindint d’aquests tràmits. Aquest és l’únic debat.
Si l’Ajuntament aprovés ara un nou expedient amb totes les garanties legals i tornés a implantar la decisió de convertir la Plaça des Born en un espai d’ús preferent per a vianants, els empresaris ho acceptarien o estudiarien noves accions legals?
És difícil respondre aquesta pregunta perquè la relació entre les parts ha empitjorat. El malestar no ve només de la manera com va actuar l’Ajuntament l’agost passat, sinó també d’algunes decisions posteriors a la sentència del TSJIB que, al meu entendre, no tenen gaire sentit. Per exemple, la convocatòria de la manifestació del 12 de juny, quan ja havíem iniciat negociacions amb l’advocat de l’Ajuntament i hi havia una proposta damunt la taula sobre la qual es podia parlar. També s’han retirat les jardineres i els bancs per Sant Joan, com es fa cada any, però després s’han tornat a col·locar. Són actuacions que no contribueixen a generar un clima de confiança.
Les negocacions estan trencades, a dia d’avui?
No diria que estiguin trencades. Mai no don per tancada cap negociació. Ara bé, sí que és cert que, en aquests moments, el diàleg es troba en un nivell molt baix.
Quin missatge voldríeu traslladar als ciutadans que donen suport a una plaça sense cotxes però que també volen que les administracions actuïn amb ple respecte a la legalitat?
El primer que els diria és que parlar d’una plaça sense cotxes és una fal·làcia. Els vehicles continuen passant entre sa Muradeta i la plaça des Pins, i cada matí també s’hi fa càrrega i descàrrega. El debat hauria de centrar-se en quin futur volem per a la plaça principal de Ciutadella, una de les més polides de les Illes i d’Espanya. Mentre no tinguem clar quin model volem, crec que hauríem d’evitar actuacions que puguin perjudicar aquest espai. Les activitats musicals, teatrals i culturals que avui es fan al Born, fins l’any passat es feien a la plaça des Pins, situada a només cent metres. I també em sembla demencial presentar el Born com un espai perquè hi juguin els infants quan pràcticament no hi ha ombra.
L’Ajuntament argumenta que revertir ara la situació podria generar costos i noves afectacions. Per què creieu que aquest argument no hauria de prevaldre?
Si l’Ajuntament sosté que executar la sentència generarà costos i afectacions, és una afirmació que haurà de demostrar. Les jardineres i els bancs ja es retiren cada any per Sant Joan, i enguany també s’han retirat. Si després els tornen a col·locar mentre l’execució continua pendent, és una decisió que ha pres el mateix Ajuntament. També ens han demanat una caució de 300.000 euros, una quantitat que em sembla absolutament desproporcionada. Amb aquesta xifra es poden posar i llevar les jardineres durant molts anys. Si l’Ajuntament presenta un informe tècnic que acrediti els danys que diu que es poden produir, ja els valorarem, però actuacions com tornar a pintar les places d’aparcament difícilment justifiquen aquest import. Pel que fa a les possibles afectacions a tercers, com ara els establiments amb terrasses autoritzades sobre la calçada, aquestes autoritzacions es van concedir quan el contenciós administratiu ja estava interposat i les mesures cautelars ja s’havien demanat. Si aquestes persones tenen dret a reclamar una indemnització, en tot cas no és una responsabilitat que es pugui atribuir als meus clients. Quan l’Ajuntament va autoritzar aquestes terrasses, ho va fer en unes circumstàncies en què el procediment judicial ja estava en marxa. Si ara es planteja que els titulars de les terrasses podrien reclamar algun tipus d’indemnització, és perquè potser aquestes autoritzacions no es van atorgar amb totes les garanties o condicions necessàries. En tot cas, no disposo d’aquesta informació i no puc valorar-ho amb precisió. Pel que fa al cost de retirar les jardineres o tornar a pintar les places d’aparcament, caldria veure quin és l’import real, perquè no sembla que siguin actuacions que puguin justificar les quantitats de què s’ha parlat.
CRONOLOGIA D’UN CONFLICTE
JULIOL 2025
El Born es transforma
L’Ajuntament de Ciutadella retira els cotxes i l’aparcament de la plaça i implanta un espai d’ús preferent per als vianants.
ESTIU 2025
Primeres protestes empresarials
Comerciants i restauradors expressen el seu malestar pels canvis de mobilitat i l’afectació sobre l’accés al centre.
AGOST 2025
Arriba el recurs als tribunals
Empresaris i particulars agrupats entorn de Ciutadella Viva presenten un contenciós administratiu contra la decisió municipal.
FINALS DE 2025
Les parts fixen les seves posicions
Els recurrents qüestionen el procediment seguit per l’Ajuntament; el consistori defensa les seves competències en mobilitat.
18 DE MAIG DE 2026
El TSJIB dicta sentència sobre les mesures cautelars
El tribunal ordena deixar sense efecte les actuacions impugnades mentre es resol el procediment principal.
MAIG 2026
L’Ajuntament anuncia recurs al Suprem
El consistori comunica que recorrerà la decisió davant el Tribunal Suprem.
FINALS DE MAIG DE 2026
Els empresaris demanen executar la sentència
Els recurrents sol·liciten al jutjat que obligui l’Ajuntament a complir la resolució.
JUNY 2026
Nova batalla judicial per l’execució
S’obre un incident d’execució: els demandants reclamen el compliment de la sentència i l’Ajuntament s’hi oposa.
12 DE JUNY DE 2026
Mobilització ciutadana a favor del Born sense cotxes
Entitats i col·lectius ciutadans reclamen mantenir la plaça com a espai per als vianants.
JULIOL 2026
La plaça continua igual
El Born manté la configuració actual mentre el jutjat encara ha de resoldre sobre l’execució.
SETEMBRE-OCTUBRE 2026 (PREVISIÓ)
El procediment principal entra en fase de prova
El judici sobre el fons de l’assumpte continua avançant, pendent de resolució.
