Bep Al·lès/Ciutadella – Les temperatures excepcionalment altes ja no són només una qüestió de confort o de salut pública. També poden condicionar la decisió dels turistes de tornar a una destinació. Un estudi recent de CaixaBank Research conclou que els visitants internacionals que pateixen episodis de calor extrema durant les vacances presenten una propensió a repetir viatge a Espanya aproximadament un 15% inferior a la dels qui gaudeixen d’unes condicions tèrmiques pròximes a la normalitat.
La conclusió té una lectura especialment rellevant per a Menorca, que concentra bona part de l’activitat turística entre juny i setembre, els mesos en què augmenten els episodis de calor. A aquesta vulnerabilitat s’hi afegeixen dues tensions cada vegada més visibles: la saturació dels espais més visitats i la davallada de les reserves hídriques.
La calor condiciona la fidelització
L’anàlisi s’ha elaborat a partir de dades anonimitzades de pagaments amb targetes estrangeres en terminals de CaixaBank, creuades amb informació climàtica. L’actualització, amb dades de 2024 i 2025, confirma un patró ja detectat: quan la temperatura viscuda pel turista supera clarament la referència històrica, disminueix la probabilitat que torni a Espanya l’any següent.
L’efecte comença a ser perceptible quan l’anomalia tèrmica supera els quatre graus. En els episodis més extrems, amb desviacions superiors als vuit graus respecte de la mitjana històrica, la propensió de retorn cau prop d’un 15%. L’estudi també constata que els turistes que decideixen tornar tendeixen a cercar destinacions o dates amb temperatures esperades més suaus.
Aquest comportament no implica necessàriament abandonar el Mediterrani. El 85,2% dels repetidors que havien triat una destinació mediterrània el 2024 van mantenir aquesta mateixa tipologia el 2025. El canvi es produeix sovint dins el mateix mercat: una altra illa, una zona més ventilada, una costa més moderada o unes dates menys exposades a la calor intensa.
Per a Menorca, aquest moviment pot representar un risc i una oportunitat. La influència marítima pot moderar alguns extrems respecte de l’interior peninsular, però la humitat elevada, les nits càlides i la manca d’ombra poden empitjorar la sensació tèrmica. Si l’experiència queda marcada per la calor, la massificació o les dificultats d’accés a platges i serveis, la fidelització es pot ressentir.
Una illa amb més de 212.000 persones a l’agost
La pressió turística no és només una percepció. L’Observatori Socioambiental de Menorca va registrar el 9 d’agost de 2025 un màxim històric de 212.261 persones damunt l’illa. La pressió humana mitjana anual va arribar a 124.614 persones diàries, mentre que durant la temporada alta la mitjana es va situar en 158.562. Menorca va rebre 1.768.124 turistes el 2025, gairebé 100.000 més que l’any anterior.
Aquest volum de població flotant es concentra en una illa amb infraestructures, carreteres, aparcaments, platges i serveis dimensionats per a una població resident molt inferior. En els dies punta, es pot traduir en congestió viària, dificultats d’accés a cales i platges verges, acumulació de vehicles, més residus i una demanda superior sobre els serveis públics.
La saturació també pot reduir la qualitat percebuda de l’estada. El paisatge, la tranquil·litat, el contacte amb la natura i la sensació d’exclusivitat formen part del valor turístic de Menorca. Quan aquests atributs queden diluïts per la congestió, les cues o la falta d’espai, l’illa corre el risc de perdre els elements que la diferencien d’altres destinacions mediterrànies.
Les reserves hídriques cauen fins al 34%
La situació de l’aigua afegeix un altre factor de preocupació. Les reserves hídriques de Menorca van baixar del 42% al maig al 34% al juny de 2026. Un any abans, el juny de 2025, es trobaven al 42%. L’illa es manté en situació de prealerta per sequera, quan encara queda per davant el tram de major consum de la temporada.
El juny va ser extraordinàriament sec. A Menorca només es van registrar 0,4 litres per metre quadrat, davant els 13,3 litres habituals. Al conjunt de les Balears, la temperatura mitjana va ser de 24,5 graus, amb una anomalia positiva de 2,3 graus, fet que va convertir el mes en el quart juny més càlid des de 1961.
La combinació de poca pluja, temperatures elevades i màxima ocupació turística accelera la pressió sobre els aqüífers. Més persones impliquen més consum als allotjaments, habitatges, restaurants, piscines, jardins i serveis. Alhora, la calor incrementa les necessitats d’aigua i energia, tant per al consum humà com per a la climatització.
Adaptar-se sense perdre qualitat
CaixaBank Research assenyala que l’adaptació serà determinant per mantenir la competitivitat turística. Entre les mesures proposades hi ha millorar el confort tèrmic dels allotjaments i espais públics, ampliar les zones d’ombra, reforçar l’eficiència energètica, adaptar els horaris i diversificar les activitats d’interior i exterior.
A Menorca, aquesta adaptació haurà d’anar més enllà de la instal·lació d’aires condicionats. També implica gestionar millor els fluxos de visitants, evitar la concentració en unes poques platges, reforçar el transport públic, reduir les pèrdues de les xarxes d’abastament, fomentar la reutilització d’aigua i incorporar criteris de disponibilitat hídrica a la planificació turística i urbanística.
La calor extrema no és, per tant, un problema aïllat. S’entrellaça amb la saturació territorial, la disponibilitat d’aigua i la qualitat de l’experiència turística. Menorca conserva una elevada capacitat d’atracció, però la seva competitivitat futura dependrà cada vegada menys d’augmentar el nombre de visitants i més de garantir que l’estada continuï sent confortable, ordenada i compatible amb els límits ambientals de l’illa.
