Com sempre vull reiterar que amb el meu retorn a Palma m’acompanya una maleta ben plena de records d’instants viscuts a Ciutadella. Res de l’altre món però amb el desig de tornar-hi aviat. M’agrada rememorar la meva estada a aquesta vila tan polida on puc gaudir d’un assossegat “Dolce far niente”.
Malgrat l’augment visible del volum de turistes que han elegit Menorca per passar-hi les seves vacances, hom no té aquella sensació d’aclaparament que podem experimentar si viatgem a Mallorca, a Eivissa o a Formentera. Als meus ulls, és encara l’única illa de l’arxipèlag que no està massificada.
Enguany fa molta calor i ha estat feixuc assistir a activitats que no estiguessin relacionades amb l’aigua. Però malgrat aquesta canícula en la que estam immersos fa massa dies, vaig anar a visitar una possessió al terme de Ferreries anomenada “Sa Roqueta”. Em va agradar molt, un lloc autèntic on unes persones generoses (na Soraya, n’Ivan, i en Gerard) acullen els visitants amb simpatia i ganes de donar a conèixer amb gran entusiasme la dura vida del camp. Vaig descobrir gràcies a les explicacions molts de detalls sobre les vaques amb algunes anècdotes ben interessants.
Els porcs s’agombolaven a l’ombra i acudiren grunyint a la cridada d’en Gerard que els hi tirà pinso. Al final ens varen servir un berenar copiós i deliciós. No hi faltava res: formatges de la casa, embotits, confitura, pa amb oli, pastissets, refrescos, aigua i vi. És un lloc del tot recomanable on passar una bona estona enmig de la natura.
D’altra banda vaig poder gaudir de dos magnífics concerts d’una qualitat extraordinària, organitzats per les Joventuts Musicals de Ciutadella. El primer amb dos artistes de talent reconeguts internacionalment, on Serena Sáenz posava la veu i Pablo Sainz la guitarra, tot un món de sensibilitat, tècnica magistral, elegància i professionalitat. El segon era de música barroca interpretada per Íliber Ensemble amb una posada amb escena per part del contratenor Manuel Ruiz que vaig trobar d’una gran finesa i a la vegada una mica sorprenent. En definitiva un autèntic goig malgrat la calor que regnava a l’església del Socors.
També em va agradar i va ser interessant la presentació per part de Marc Pellicer Benejam del seu llibre sobre “Els corsaris de Menorca” al servei de la Gran Bretanya, on va explicar les seves fonts per escriure aquest volum. Una feina de recerca gegantina molt meritòria per donar a conèixer la història d’aquests personatges.
Per a mi sempre és un plaer recordar amb certa nostàlgia, tots aquests instants i molts d’altres com ara compartint un bon plat d’arròs melós amb llagosta durant la meva breu visita a Ciutadella.
