Maó i Ciutadella comparteixen el sistema ORA, però l’apliquen amb criteris que reflecteixen dues maneres diferents d’entendre la mobilitat urbana. Mentre Maó manté una pressió tarifària pràcticament constant durant tot l’any, Ciutadella reserva els increments més importants per a la temporada turística i per als espais més tensionats, com la Contramurada i els aparcament de darrera l’Oar i plaça del Príncep, entre altres.
La regulació de l’estacionament és necessària. L’espai públic és limitat, cal garantir la rotació dels vehicles i s’ha d’evitar que les places més cèntriques quedin ocupades durant hores. Però aquesta funció ordenadora no pot convertir-se en una càrrega excessiva per als residents, els treballadors ni les persones que es desplacen al centre per comprar, fer gestions o accedir a serveis essencials.
El model de Maó penalitza especialment durant els mesos d’hivern, quan la pressió automobilística és menor però les tarifes continuen pràcticament inalterables. Ciutadella, en canvi, adapta millor els preus a l’estacionalitat, encara que durant l’estiu l’increment a la Contramurada pot arribar a duplicar el cost habitual.
També són significatives les diferències en el tractament dels residents i en els mecanismes per anul·lar denúncies. La complexitat dels sectors, els distintius, els terminis i les taxes demostra que aparcar ja no depèn únicament de trobar una plaça, sinó també de conèixer una normativa cada vegada més fragmentada.
Les administracions municipals haurien de revisar periòdicament l’efecte real d’aquestes mesures. Una zona blava massa cara o rígida pot acabar expulsant consumidors cap als polígons i les grans superfícies amb aparcament gratuït. Regular la mobilitat és imprescindible, però també ho és protegir l’activitat comercial i facilitar l’accés als centres urbans. L’ORA ha de ser una eina d’ordenació, no una barrera econòmica i no estaria gens malament que als mesos d’hivern no fos operativa.
