C.M./Ciutadella/Maó- La regulació de l’estacionament en superfície s’ha convertit en una de les principals eines de les polítiques de mobilitat urbana de Maó i Ciutadella. Els dos municipis comparteixen el sistema ORA —Ordenació i Regulació de l’Aparcament—, però les respectives ordenances dibuixen models diferents tant pel que fa a les tarifes com als horaris, els drets dels residents i els mecanismes previstos per corregir les denúncies.
L’anàlisi comparada de les normatives mostra que Maó aplica una pressió tarifària més uniforme durant els dotze mesos de l’any, mentre que Ciutadella concentra els increments més significatius durant la temporada turística, especialment entre l’1 de juny i el 30 de setembre.
Aquesta diferència respon a dues maneres d’entendre la gestió de l’espai públic. La capital menorquina manté un sistema més estable i continuat, amb zones blaves, verdes i sectors diferenciats. Ciutadella, en canvi, adapta part de les tarifes a l’estacionalitat i incrementa el cost de l’estacionament als espais més tensionats durant l’estiu, com la Contramurada i els carrers més pròxims al centre històric.
Maó manté les tarifes durant tot l’any
Una de les diferències més evidents es produeix durant la temporada baixa, entre els mesos d’octubre i maig. Els conductors no residents que estacionen a la zona blava comercial de Maó han de pagar unes tarifes que es mantenen pràcticament inalterables de gener a desembre.
Ciutadella, en canvi, disposa durant l’hivern d’un règim més moderat. D’acord amb les tarifes recollides a les respectives ordenances, aparcar una hora a la zona blava de Maó pot arribar a costar gairebé el doble que fer-ho a Ciutadella durant els mesos de menor activitat turística.
Aquesta diferència afecta especialment els residents d’altres municipis que es desplacen a Maó per motius laborals, comercials, administratius o sanitaris. La capital aplica el mateix nivell de regulació independentment de l’època de l’any i no introdueix una reducció general vinculada a la temporada baixa.
Ciutadella, per contra, manté unes tarifes d’hivern més ajustades al ritme de la població resident i a una demanda d’aparcament considerablement inferior a la dels mesos d’estiu.
La Contramurada concentra els increments estivals
L’escenari canvia de manera notable a Ciutadella a partir de l’1 de juny. L’ordenança municipal estableix un període d’estiu que s’allarga fins al 30 de setembre i que activa unes tarifes específiques en determinats espais de gran demanda.
La Contramurada i els carrers pròxims al centre històric formen part d’aquest àmbit especialment condicionat per l’augment de vehicles durant la temporada turística. En aquestes zones, el tiquet ordinari d’hivern deixa pas al sistema estival de tiquet vermell, amb un increment significatiu del preu.
Durant aquests quatre mesos, el cost de l’estacionament regulat en aquesta zona arriba a duplicar la tarifa d’hivern. Ciutadella s’apropa així al nivell de pressió econòmica que Maó manté de manera continuada durant tot l’any.
La mesura pretén afavorir la rotació, reduir els estacionaments prolongats i evitar la saturació dels espais més pròxims al nucli antic. Tanmateix, també incrementa el cost que han d’assumir els residents, treballadors i visitants que necessiten accedir al centre durant els mesos de màxima activitat.
Dos models diferents de regulació
Les ordenances també mostren diferències en l’organització de les places d’estacionament.
Maó disposa d’una estructura més fragmentada. La zona blava permet l’estacionament general durant un màxim de dues hores, mentre que la zona verda està destinada preferentment als vehicles autoritzats dels residents. El sistema es completa amb diversos sectors, identificats com A1, A i B, que distribueixen els distintius i els drets d’aparcament segons la zona de residència.
Ciutadella manté un model més pròxim al sistema clàssic de zona blava. L’article 31.1 estableix un règim general amb un màxim de dues hores, mentre que l’article 31.2 permet limitar determinats carrers o sectors a estacionaments de curta durada, amb un màxim d’una hora.
La regulació ciutadellenca concentra bona part dels esforços en garantir la rotació comercial i l’accés puntual al centre, especialment als carrers amb una demanda més elevada.
Diferències per anul·lar una denúncia
Els dos municipis permeten corregir determinades denúncies per excés de temps mitjançant un pagament addicional al parquímetre. Aquest mecanisme evita que l’avís acabi convertint-se en una sanció administrativa de 80 euros, sempre que el conductor actuï dins el termini establert.
Ciutadella fixa una taxa única d’anul·lació de 4 euros. L’article 37 estableix que aquesta opció només es pot exercir durant els trenta minuts posteriors a la finalització del temps autoritzat.
Maó aplica un sistema escalonat. L’ordenança fiscal número 18 permet anul·lar la denúncia pagant 3 euros durant l’hora posterior al venciment del tiquet. Si la regularització es produeix durant les dues hores següents, l’import augmenta fins als 6 euros.
Per tant, Ciutadella ofereix un termini més reduït, però amb una tarifa única, mentre que Maó concedeix més temps per corregir la situació a canvi d’un import progressivament més elevat.
Els residents, davant regulacions diferents
El tractament dels residents és un altre dels aspectes en què les ordenances presenten diferències importants.
Maó disposa d’un sistema de targetes bianuals vinculades a les zones A i B. Els ciutadans empadronats al municipi que paguen l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica a la capital poden obtenir un distintiu que els permet estacionar sense límit de temps a les zones verdes del seu sector, tot i que han d’abonar la taxa prevista a l’ordenança fiscal.
Ciutadella també permet que els residents autoritzats estacionin a les zones verdes del seu barri sense les limitacions horàries aplicables als vehicles no residents. No obstant això, incorpora requisits més restrictius.
L’ordenança prohibeix expedir la targeta de resident a les persones que tenguin multes de trànsit pendents de pagament en via executiva amb l’Ajuntament. A més, limita la concessió a una sola targeta per habitant.
Aquestes condicions converteixen el distintiu de resident en una autorització vinculada no només al padró municipal i al vehicle, sinó també al compliment de les obligacions econòmiques amb l’administració local.
Impacte sobre el comerç dels centres urbans
La pressió tarifària permanent de Maó i els increments d’estiu aplicats a la Contramurada de Ciutadella també tenen conseqüències sobre els hàbits de consum.
La necessitat de pagar des dels primers minuts, la limitació del temps disponible i el risc de rebre una sanció poden dissuadir una part dels compradors locals d’accedir als centres urbans. Davant aquesta situació, molts ciutadans opten pels polígons comercials i les grans superfícies perifèriques, on l’aparcament acostuma a ser gratuït i no està sotmès a límits horaris.
El sistema ORA pretén ordenar el trànsit, afavorir la rotació i facilitar l’accés als carrers comercials. Però també pot generar un efecte contrari si les tarifes o les restriccions es perceben com una dificultat afegida per comprar, fer gestions o accedir als serveis del centre.
Maó i Ciutadella comparteixen, per tant, una mateixa eina de regulació, però l’apliquen amb criteris diferents. La capital manté una pressió econòmica estable durant tot l’any, mentre que Ciutadella reserva les tarifes més elevades per als mesos d’estiu i per a zones especialment saturades com la Contramurada.
El resultat és un sistema en què el cost d’estacionar depèn del municipi, del carrer, del color de la zona, del temps d’ocupació i, en el cas de Ciutadella, també del mes de l’any.
L’altra Menorca: De l’ORA comercial i residencial als oasis de gratuïtat
La pressió fiscal que caracteritza els dos grans nuclis de Menorca contrasta de ple amb la realitat de la resta de municipis menorquins, on el pagament per temps és més aviat residual o inexistent:
· Alaior i Es Castell: dues variants de l’ORA). Alaior integra el sistema ORA a la seva ordenança de circulació per a la rotació comercial de centre, però amb una taxa lineal equivalent a un terç del cost de Maó o del Born a l’estiu. Per contra, Es Castell capgira la lògica amb una ORA estival (de l’1 de juny al 30 de setembre) estrictament nocturna (de 18:00 h a 00:01 h) que tanca el nucli urbà als no residents. A diferència de Maó i Ciutadella, la targeta per als veïns empadronats és totalment gratuïta.
· Es Mercadal: el risc de la grua: Remet els preus a una ordenança fiscal específica (article 14), però el seu text de trànsit inclou una de les mesures més coercitives de l’illa: l’article 19.7 autoritza la grua municipal a retirar el vehicle si sobrepassa el triple del temps abonat o manca de tiquet.
· Ferreries: el civisme del disc: S’erigeix com l’antítesi de la recaptació amb una ordenança moderna (maig de 2026). L’article 67.2.b defineix de manera categòrica que la seva zona blava “no està condicionada a l’abonament de cap taxa”. La rotació és 100% gratuïta i es controla obligant els conductors a col·locar el disc horari al parabrisa (articles 68 i 80).
· Sant Lluís i Es Migjorn Gran: lliure aparcament: Sant Lluís preveu la zona blava i verda de l’ORA en el text escrit de la seva ordenança (BOIB 2013), però a la pràctica el servei es manté inactiu i sense parquímetres. Es Migjorn Gran, directament, no disposa de cap normativa de zona blava pagada; gestiona la mobilitat urbà amb àrees de càrrega i descàrrega gratuïtes i limita l’estacionament via Policia Local només per motius de seguretat durant les festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes.
