Carlos neix a ca l’avi Anglada al carrer de sa Carnisseria el 29 d’octubre de 1948. És fill de Carlos Dubon Coll (Maó, 1906 – Ciutadella, 1990) i Carmen Anglada Salord (Ciutadella, 1911-2003). Son pare era fill d’un militar alacantí destinat a Menorca a finals del segle XIX, Francisco Dubon Estellés, i Catalina Coll Cardona. Carlos i el seu germà, Amando, han entrat al cos de Correus.
Durant la guerra, Carlos està destinat a Alaior i Amando a Maó, però s’intercanvien els llocs entre ells i Carlos passa a servir a Correus de Maó. Acabada la guerra, Carlos pateix la depuració i és destinat a exercir a Correus en els trens que recorren la península. Torna destinat a Ciutadella cap a 1943, que és quan coneix a Carme Anglada, la filla del notari Anglada. Sí, els avis materns de Carlos Dubon Anglada són Antoni Anglada Bonet (Ciutadella, 1860 – 1947) i Francisca Salord Oleo (Ciutadella, 1870). Carlos i Carme viuran de lloguer a ses cases barato i a s’Esplanada o plaça dels Pins.
Ell, el nostre Carlos, és fill únic. Comença escola a Ca les madres, després passa pel Seminari (escola) i fa un any a l’escola des Born amb el mestre Gabriel Gelabert. A 10 anys entra intern al col·legi de La Salle de Palma per fer el batxillerat i el preuniversitari. No és l´únic ciutadellenc, amb ell trobem a Carles Torrent, Biel Bagur, Jaume Mayans, Pere Anglada, Martí León, Pere Torres Quetglas. A Palma està intern i, acabat el cicle preuniversitari, marxa a la Universitat de Navarra (de l’Opus Dei), on es trobarà amb Mateu Seguí (capellà) i Cata Seguí, la seva germana, professora. També es trobarà amb personatges mallorquins com el que després seria dirigent socialista, Joan March, i el no menys dirigent, però nacionalista, Sebastià Serra Busquets.
Carlos es llicencia en Dret el 1970 i després de set anys intern li toca descobrir el món i la vida. Marxa a Madrid a preparar oposicions, però en realitat viu un llarg període de descoberta personal. Madrid, entre 1970 i 1975, bull. Cap al 1976 regressa a Ciutadella i entra d’ajudant (pasante) a l’únic advocat en exercici, en Marc Mascaró. Quan Marc mor, ell es posa pel seu compte i ja serà l’ofici que exercirà fins a la jubilació.
A la mort de Marc, Carlos ocuparà uns anys el seu lloc com a assessor dels fabricants de calçat de Menorca. En aquesta època, Carlos simpatitza amb el PSM i participa en la campanya electoral al Senat en l’equip de suport a Antoni Anglada fins al punt d’intervenir en algun míting electoral. Aquests anys també ajuda a Juli Mascaró en la creació de la PIME. Més endavant, allunyat ja de l’activitat política, entra de vicepresident al Cercle Artístic, això és durant la presidència de Josep Salord Juaneda (1980-1982). Actualment, forma part de la Comissió Assessora del Dret Civil de Balears adscrita al parlament Balear.
En l’aspecte personal, l’any 1981 es casa amb Beatriz Llanes, cubana de naixement, amb qui té un únic fill, també de nom Carlos, també advocat. Fa uns trenta anys, com a estímul al desig de deixar de fumar, inicia la seva tasca com a bibliòfil i col·leccionista. Avui, encara manté viva aquesta estima a Menorca a través dels llibres, els mapes, les cartes nàutiques, etc., però continua fumant. La seva dedicació, constància i interès l’ha dut a reunir més de sis mil llibres relacionats amb Menorca i més de tres-cents mapes i cartes, a més d’altre material de gran valor documental, la majoria dipositat al lloc de Santa Rita, amb una sala principal que era el polvorí anglès del segle XVIII. Avui, la col·lecció Dubon constitueix el fons privat més complet de Menorca.
