La presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, ha presidit al Consolat de Mar una nova reunió d’INUNCAIB, l’òrgan de gestió integrada davant el risc d’inundacions, coincidint amb l’inici de l’època de major risc de danes a les Illes Balears.
Durant la reunió s’ha fet balanç de les actuacions desenvolupades durant el darrer any i s’han revisat els mecanismes de coordinació, prevenció i resposta davant possibles episodis de pluges intenses i inundacions.
La presidenta ha destacat que la prevenció, la coordinació entre administracions i l’autoprotecció de la ciutadania són els principals instruments per minimitzar els efectes dels fenòmens meteorològics adversos.
«Com hem comprovat aquesta mateixa setmana amb el dispositiu desplegat amb motiu de l’eclipsi solar, quan hi ha coordinació, quan estam preparats i quan aconseguim que la ciutadania sigui conscient de la importància d’autoprotegir-se, podem evitar incidències greus», ha afirmat Prohens.
INUNBAL, activat en fase de prealerta
Durant la reunió, el director general d’Emergències i Interior ha informat de l’activació demà dissabte, 15 d’agost, del Pla Especial davant el Risc d’Inundacions, INUNBAL, en fase de prealerta.
Aquesta activació permet alinear tots els organismes que intervenen en la gestió del risc d’inundacions, compartir informació i previsions meteorològiques, revisar els mecanismes de coordinació i posar en comú els recursos disponibles per garantir una resposta immediata i coordinada davant qualsevol situació adversa.
El Govern manté, a més, el conveni de col·laboració tècnica i científica amb l’AEMET per integrar recursos, coneixement i infraestructures. Les característiques de les conques de les Illes Balears fan que el temps entre les pluges intenses, les possibles crescudes i l’arribada de l’aigua a zones de risc sigui especialment curt, fet que converteix l’alerta primerenca en un element essencial.
La reunió també ha abordat les elevades temperatures registrades aquest estiu a la mar Mediterrània, amb valors per damunt dels 30 graus.
Davant aquesta situació, el Govern ha demanat informació als principals investigadors i institucions científiques de les Illes Balears, entre les quals la UIB, l’IMEDEA, el SOCIB, l’AEMET i el Consell Assessor de Canvi Climàtic.
Segons ha explicat la presidenta, els experts han advertit que l’escalfament no només afecta la superfície, sinó que s’està produint cada vegada a major profunditat, relacionat amb ones de calor més intenses i prolongades i amb una acceleració dels efectes del canvi climàtic a la Mediterrània.
«Això ens obliga a preparar-nos davant fenòmens que poden ser cada vegada més violents. El risc zero no existeix, però sí que depèn de nosaltres estar preparats», ha insistit Prohens.
Un dels principals avanços presentats a la comissió ha estat l’impuls dels Plans d’Emergència Municipal (PEMU) i dels Plans d’Actuació Local (PAL).
En només un any s’ha passat de 9 a 31 plans municipals i d’actuació local aprovats, fet que suposa més que triplicar aquesta planificació preventiva.
Actualment, les Illes Balears disposen de 14 Plans Municipals d’Emergències (PEMU); 14 Plans d’Actuació Local davant el risc d’incendi; i 3 Plans d’Actuació Local davant el risc d’inundació.
A més, hi ha 10 plans més en tramitació i set municipis més han iniciat consultes per començar-ne la redacció. Això permetrà arribar, durant els pròxims mesos, a almenys 48 plans d’emergències i actuació local.
Neteja de torrents
Per altra banda, el segon eix d’Inuncaib és el referent a la gestió de manteniment i neteja dels nostres torrents, en la que fa feina de manera contnua la Direcció General de Recursos Hídrics.
Durant el darrer any, la Direcció General de Recursos Hídrics ha intervingut sobre més de 176 quilòmetres addicionals, tant amb actuacions de neteja com de consolidació de trams.
En total, durant els tres darrers anys s’ha actuat sobre 486 quilòmetres de torrents de les Illes Balears.
El ritme d’actuació també s’ha incrementat enguany: mentre l’any passat a aquestes altures s’havia actuat sobre 50 quilòmetres, a finals del passat mes de juliol ja s’havia intervingut sobre 67 quilòmetres.
A aquestes actuacions s’afegeix una línia de 300.000 euros en ajudes i les autoritzacions perquè els propietaris de finques confrontants amb torrents puguin efectuar la neteja dels seus trams.
Ampliació xarxa TetraIB
El tercer eix d’Inuncaib és la innovació, especialment pel que fa referència a monitorització i comunicació d’emergències.
En l’àmbit de la innovació i les comunicacions d’emergències, l’Agència Balear de Digitalització, Ciberseguretat i Telecomunicacions (IB Digital) ha continuat ampliant la xarxa pública d’emergències TetraIB.
A l’inici del projecte, la cobertura a l’arxipèlag era del 83,71 %. Amb les actuacions executades durant aquesta legislatura, la cobertura exterior arriba ja al 91,2 % del territori i, en el cas de les zones poblades, al 98,63 %.
Aquesta millora ha estat possible gràcies a la instal·lació de 30 antenes noves. A més, IB Digital disposa de tres estacions de comunicacions transportables que permeten dur cobertura a qualsevol punt de l’arxipèlag en cas d’emergència.
Campanyes i protocols d’autoprotecció
El quart eix de la reunió s’ha centrat en l’autoprotecció de la ciutadania.
Aquest curs començarà a aplicar-se el nou Protocol d’actuació davant emergències i fenòmens meteorològics adversos als centres educatius, que estableix criteris homogenis per a totes les Illes Balears i defineix com han d’actuar els centres abans, durant i després d’una emergència.
També es posarà en marxa Educació X Emergències, que convertirà les Illes Balears en la primera comunitat autònoma d’Espanya que desenvolupa aquest model formatiu de manera coordinada entre el sistema educatiu i Protecció Civil. Prop de 1.200 docents i professionals dels serveis d’emergències ja s’han inscrit i han completat la formació específica necessària per participar-hi.
En l’àmbit comercial, el Govern i les principals organitzacions representatives del sector han elaborat una guia pràctica davant pluges intenses, tempestes i inundacions, amb indicacions clares sobre com actuar abans, durant i després d’un episodi advers per protegir les persones, els establiments i les instal·lacions.
Paral·lelament, Emergències treballa amb la Federació de Futbol de les Illes Balears en un protocol específic d’actuació als camps de futbol davant alertes de protecció civil, que posteriorment es preveu ampliar a altres disciplines esportives a l’aire lliure.
Precisament, coincidint amb l’inici de la temporada de major risc de pluges intenses i tempestes, el Govern posa en marxa una nova campanya institucional de conscienciació i autoprotecció sota el lema «La millor protecció comença abans de la tempesta».
La campanya utilitza il·lustracions i infografies amb un llenguatge senzill i accessible per recordar a la ciutadania quines mesures pot adoptar abans que arribi un episodi meteorològic advers.
«No podem evitar que es produeixin aquests fenòmens, però sí podem fer tot allò que està a les nostres mans per oferir la màxima protecció i seguretat als ciutadans i minimitzar-ne els efectes. El risc zero no existeix. Per això, la nostra responsabilitat és estar preparats», ha conclòs Prohens.
