Jaume neix a la casa del carrer Arguimbau de Ciutadella el dia de sant Josep de 1943. Son pare és Joan Fedelich Caimaris (Ciutadella, 1912), fuster, i sa mare és Margarita Bosch Marquès (Ciutadella, 1920). De fillet, Jaume rep la influència de l’àvia materna, Catalina Caimaris Prats, excel·lent dibuixant i amant de l’art, per encaminar-se cap al món creatiu. Quan té deu anys, a l’institut de Ciutadella rep classes de dibuix de Joaquim Carretero. Posteriorment, Jaume assisteix a les classes de Pepe Torrent a l’Escola Municipal de Dibuix. Fa el servei militar a Madrid.
L’any 1961 obté el premi en el concurs organitzat per JJ MM de Maó. El 1964 rep la medalla al mèrit al III Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó. En 1965 fa la primera exposició individual a la sala de La Caixa a Ciutadella. L’any 1967 rep durant tres mesos classes del pintor Tàrrega a Barcelona i, en la mateixa època, s’exercita en el dibuix de figura al Cercle Artístic. Jaume, que també és afeccionat a la fotografia, és autor de moltes imatges que il·lustren la vida a Ciutadella en la dècada dels setanta.
En 1971, amb Ignasi Casasnovas, fa les fotografies del llibre “Ciutadella, en text i imatge”. També és dibuixant de mèrit i un exemple són els quaranta dibuixos amb els quals il·lustra “Retaule menorquí amb quaranta figures” de Martí Camps (1972) o els que apareixen al Quadern de Folklore núm., 3, sobre les festes de Sant Joan (1981), entre molts. En la seva trajectòria pictòrica, que tant coneix la feina d’estudi com, sobretot en els primers temps, a l’aire lliure, s’inicia en la creació impressionista-expressionista.
És també un artista generacional i forma part del grup de joves pintors que es donen a conèixer aquells anys. El contacte amb el seu amic, Maties Quetglas, que llavors estudia a l’Escola de Belles Arts de San Ferran a Madrid, el porta a interessar-se pel realisme. El 1968 guanya la medalla al mèrit VII Saló de Primavera de l’Ateneu; el 1976, obté el segon premi en el concurs Ciutat de Maó de l’Ajuntament de Maó. El 1977 guanya el premi internacional de pintura de Calvià i, el 1978, el d’Andratx. Aquest 1978 exposa per primer cop a la galeria Ariel de Palma.
És amb l’experiència de pintar a l’aire lliure que decideix cercar un canvi d’estil cap a un món més expressionista i apareix un altre autor, J. F. Bosch, que compartirà el temps i l’acció creativa amb el nostre Jaume Fedelich.
Qui coneix Jaume Fedelich sap de la seva modèstia i poc interès en fer-se coneixedor, potser per això el seu nom sempre ha estat un referència de culte. Casat i amb un fill, Jaume Fedelich no ha deixat de pintar mai. La darrera gran cita amb el públic va ser la gran antològica que es va exposar a la sala del Roser l’any 2023 i que va servir per homenejar a un dels principals creadors en la Ciutadella contemporània.
L’escrit s’acompanya amb retrat del jove Fedelich, fet per Antoni Picó.
