Bep Al·lès/Ciutadella – La pesca professional de les Illes Balears va continuar el 2025 immersa en un procés de transformació marcat per la disminució de la flota, la reducció de l’esforç pesquer i unes restriccions cada vegada més exigents. Tot i que el volum de captures manté una tendència descendent, el valor econòmic del producte desembarcat no disminueix en la mateixa proporció, gràcies sobretot al pes d’espècies d’alt preu com la gamba vermella, la llagosta, el calamar i determinats peixos de roca.
Aquest escenari confirma una realitat que ja s’observava en les dades de 2024: es pesca menys, però el producte local és més car i el sector depèn cada vegada més d’un nombre reduït d’espècies de gran valor comercial. Aquesta dependència permet sostenir una part dels ingressos, però també incrementa la vulnerabilitat dels pescadors davant qualsevol canvi en les quotes, les condicions ambientals o la demanda del mercat.
Una davallada de llarg recorregut
La situació de 2025 no és un fet puntual, sinó la continuació d’una tendència iniciada fa dècades. Entre 2002 i 2021, les captures professionals de les Illes Balears varen passar aproximadament de 3.900 a 2.200 tones anuals. El descens va afectar especialment el grup dels peixos, mentre que els crustacis i els mol·luscs varen mantenir una evolució relativament més estable.
La reducció també és molt evident en la dimensió de la flota. Entre 1950 i 2023, el nombre d’embarcacions professionals va passar de 1.265 a 257, una caiguda pròxima al 80 %. Durant el mateix període, les tripulacions varen disminuir de 4.976 a 461 persones, és a dir, prop d’un 91 %.
Aquesta pèrdua de capacitat pesquera no respon únicament a l’estat dels recursos marins. També hi influeixen la manca de relleu generacional, l’envelliment dels professionals, l’augment dels costos de combustible i manteniment, la reducció dels dies de feina i les dificultats administratives i normatives.
La pesca professional local només aporta actualment entre el 15 i el 17 % del peix comercialitzat a les Illes Balears. La resta procedeix principalment de la Península o d’altres països, fet que evidencia una elevada dependència exterior fins i tot en un territori insular amb una llarga tradició marinera.
Peixos, crustacis i mol·luscs
Els peixos continuen representant la part més important del volum desembarcat. Entre les espècies més habituals hi ha el gerret, la sardina, el sorell, l’aladroc i la llampuga, juntament amb espècies demersals i peixos de roca que, tot i tenir un volum menor, poden assolir preus més elevats.
La campanya de la llampuga de 2025 va començar amb bones captures. Diverses embarcacions varen completar ràpidament les quantitats autoritzades durant les primeres jornades. Aquesta pesqueria estacional mobilitza habitualment més d’una trentena de barques i té una notable importància per a la flota d’arts menors.
Entre els mol·luscs, el pop comú continua essent una de les espècies més representatives, juntament amb el calamar i la sípia. Encara que aquest grup té menys pes que els peixos, manté una presència constant a les llotges i una gran demanda entre la restauració i els consumidors.
Els crustacis són el grup que mostra amb més claredat la diferència entre pes i valor. La gamba vermella, la llagosta i l’escamarlà representen una fracció relativament petita de les captures totals, però generen una part molt significativa dels ingressos.
La gamba vermella, condicionada per les restriccions
La gamba vermella o rosada continua essent una de les espècies més valuoses de la pesca balear. Tanmateix, el 2025 la seva explotació va estar fortament condicionada per la reducció de la quota autoritzada.
El límit assignat a la flota balear va passar de 136 tones el 2024 a 105 tones el 2025. La disminució de 31 tones representa una retallada pròxima al 23 %. Durant els primers mesos de l’any, les captures es varen arribar a situar aproximadament un 30 % per davall de les registrades en el mateix període anterior.
Aquestes limitacions formen part del pla europeu de gestió dels recursos demersals de la Mediterrània occidental. La flota d’arrossegament no només està sotmesa a quotes, sinó també a un nombre màxim de jornades de pesca, restriccions de profunditat i modificacions en les característiques de les xarxes.
L’objectiu és reduir la pressió pesquera, evitar la captura d’exemplars juvenils i facilitar la recuperació dels recursos. No obstant això, l’impacte econòmic sobre les embarcacions és considerable. La pesca d’arrossegament requereix una inversió elevada en combustible, manteniment i personal, i una reducció dels quilos desembarcats no sempre pot ser compensada per l’augment del preu de venda.
La dependència d’una espècie tan valuosa també fa que qualsevol retallada de quota afecti directament la viabilitat de les barques que han orientat bona part de la seva activitat a aquesta pesqueria.
La llagosta, essencial per a les arts menors
La llagosta vermella continua essent un dels grans pilars econòmics de la pesca artesanal balear i, de manera molt especial, de Menorca. Durant la temporada de 2025, un total de 162 embarcacions varen capturar i comercialitzar 40.071 quilos de llagosta, amb un valor de primera venda de 2,5 milions d’euros.
Aquestes dades situen el preu mitjà al voltant dels 62 euros per quilo, encara que la cotització varia segons la mida, la confraria, el moment de la temporada i la demanda del mercat.
La rendibilitat de la llagosta permet mantenir actives moltes embarcacions d’arts menors, però obliga també a aplicar mesures estrictes de protecció. El pla de gestió manté una veda anual de set mesos i preveu el seguiment de l’esforç, les captures i la comercialització.
La conservació de l’espècie és essencial no només des del punt de vista ambiental, sinó també per al manteniment d’una part important de la gastronomia i l’activitat marinera de Menorca.
Menorca i el valor de la pesca local
Menorca manté activitat pesquera professional als ports de Maó, Ciutadella i Fornells. Tot i que Mallorca concentra la major part dels desembarcaments del conjunt balear, la pesca menorquina té una importància social, gastronòmica i cultural molt superior al seu pes estadístic.
La flota insular està especialment vinculada a les arts menors, a la captura de llagosta, als peixos de roca i a diverses pesqueries estacionals. També hi té presència l’arrossegament, principalment des de Maó i Ciutadella, amb espècies com la gamba vermella, la gamba blanca, l’escamarlà i altres recursos demersals.
Durant 2025, la convivència entre la pesca professional, les reserves marines, la pesca recreativa i l’activitat turística va continuar centrant bona part del debat sobre la gestió de la mar menorquina.
Les reserves marines del Nord de Menorca i de l’Illa de l’Aire són considerades eines importants per protegir els hàbitats, afavorir la reproducció dels peixos i incrementar la presència d’exemplars de major mida. Aquestes figures de protecció poden beneficiar a mitjà termini la pesca professional a través de l’efecte de desbordament dels recursos cap a les zones adjacents.
No obstant això, perquè siguin eficaces necessiten vigilància, seguiment científic i una coordinació permanent amb els pescadors. També cal controlar la pressió de la pesca recreativa, l’activitat nàutica i el turisme, que durant els mesos d’estiu poden tenir una incidència considerable sobre els ecosistemes costaners.
Menys peix local i més dependència exterior
El fet que la pesca professional balear només cobreixi entre el 15 i el 17 % del peix comercialitzat a les Illes genera una paradoxa. El producte local és presentat com un element central de la gastronomia insular, però representa una proporció minoritària del peix consumit per residents, visitants i establiments de restauració.
La disminució de la flota pot accentuar aquesta dependència i convertir el peix fresc local en un producte cada vegada més exclusiu. L’augment dels preus ajuda els pescadors a compensar parcialment la reducció de les captures, però també limita l’accés de molts consumidors.
A més, mantenir el valor econòmic mitjançant l’encariment del producte no garanteix per si sol la continuïtat del sector. També s’han de valorar el nombre d’embarcacions actives, les jornades de pesca, els costos d’explotació, l’edat de les tripulacions i la capacitat d’incorporar nous professionals.
Un equilibri entre conservació i supervivència
La reducció de les captures no sempre significa que hi hagi menys peix a la mar. També pot respondre a una disminució planificada de l’esforç, a la reducció de la flota o a l’aplicació de quotes i vedes.
Tanmateix, la Mediterrània continua sotmesa a una forta pressió pesquera, al canvi climàtic, a l’augment de la temperatura de l’aigua, a la contaminació, a la degradació dels hàbitats i a l’expansió d’espècies invasores.
Per aquest motiu, la gestió ha de combinar les reserves marines, els vedats temporals, les talles mínimes, la regulació de l’esforç i els plans específics per a cada espècie. Aquestes mesures han d’anar acompanyades de suport econòmic i social, perquè la conservació dels recursos no recaigui únicament sobre els pescadors professionals.
La pesca és molt més que una activitat extractiva. Manté coneixements, vocabulari, oficis, embarcacions, paisatges portuaris i una cultura culinària vinculada a la mar. A Menorca, la caldereta de llagosta, els arrossos mariners, les calderes, els calamars plens i els guisats de peix de roca depenen de l’existència d’una flota local.
Les dades de 2025 mostren un sector petit, envellit i vulnerable, però encara essencial. El gran repte és garantir que la reducció de l’esforç pesquer permeti recuperar els recursos sense provocar la desaparició de les embarcacions i dels professionals que mantenen viu aquest patrimoni.
Les dades que oferim en aquest report corresponen a 2025 i són les darreres estadístiques actualitzades disponibles sobre l’activitat pesquera professional a les Illes Balears. Les xifres confirmen la continuïtat d’una tendència marcada per la reducció de les captures, de la flota i dels dies de pesca. A més, les restriccions, l’augment dels costos i la pressió sobre els recursos fan pensar que els resultats de 2026 podrien ser encara més negatius per al sector.
