Itziar Lecea/Ciutadella – Teresa Comellas, alumna de l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella, ha aconseguit la millor nota de la selectivitat de les Illes Balears amb un 13,878 sobre 14. Després d’un batxillerat científic en què ha combinat talent i constància, al setembre començarà el doble grau de Física i Matemàtiques a la Universitat de Cantàbria. Aquesta setmana, mentre fa feina i procura descansar, explica com ha preparat unes proves que molts estudiants afronten amb nervis, parla de la seva passió per entendre el món a través de la ciència i reivindica que el més important no és el resultat final, sinó la feina feta durant tot el curs.
Qui és Teresa Comellas, abans de tot?
Som de Ciutadella i he estudiat a l’IES Josep Maria Quadrado. He fet el batxillerat científic, però he combinat assignatures tant de la branca tecnològica com de la de salut. Sempre m’han agradat molt les ciències i, sobretot, les matemàtiques i la física.
Quan vas decidir que volies estudiar Física i Matemàtiques?
Feia temps que ho tenia al cap. Sabia que era el que més m’agradava i que era la carrera que més s’ajustava als meus interessos. També sabia que la nota de tall era molt alta i que no era fàcil entrar-hi. Per açò tenia present que, si no hi arribava, acabaria estudiant Física o Matemàtiques per separat.
Què és el que t’atrau tant d’aquests dos camps?
Sempre m’ha agradat resoldre problemes. Les matemàtiques tenen aquesta part molt abstracta que m’interessa molt, mentre que la física permet entendre per què passen les coses i com funciona el món que ens envolta. Crec que les dues disciplines es complementen molt bé.
Sempre has estat una alumna brillant?
Sí, la veritat és que sempre he tret bones notes. Durant tota l’ESO gairebé no necessitava estudiar gaire. Anava a classe, escoltava, arribava a casa, feia vida normal i els exàmens anaven bé. Però quan vaig començar primer de batxiller vaig entendre que el nivell pujava i que havia d’esforçar-me més.
Què va canviar a partir de primer de batxiller?
Vaig decidir posar-m’hi de debò. Vaig començar a estudiar més i a organitzar-me millor. Enguany encara he incrementat aquest ritme perquè sabia que la selectivitat era una prova important.
Com era el teu dia a dia?
Normalment estudiava entre dues i tres hores cada dia. Quan s’acostaven els exàmens o durant les setmanes prèvies a la selectivitat podia arribar a dedicar-hi quatre o cinc hores. Però el més important no era estudiar molt al final, sinó anar fent feina durant tot el curs.
Quin era el teu mètode d’estudi?
Depenia molt de cada assignatura. Per exemple, a Història o Castellà intentava elaborar apunts cada setmana. D’aquesta manera ja anava repassant el temari i després no havia de començar de zero abans dels exàmens. Les matemàtiques i la física són diferents: allà el més important és fer exercicis i practicar.
Quines matèries et costaven més?
Curiosament, les que més temps em feien dedicar eren les de lletres. Història o Castellà m’obligaven a estudiar molt més. Les matemàtiques i la física, en canvi, em sortien d’una manera més natural.
Això demostra que per treure una nota excel·lent no basta dominar les assignatures que més t’agraden.
Exacte. A la selectivitat has de treure bona nota a tot. No serveix destacar només en una matèria. Has de treballar totes les assignatures.
Molts estudiants afronten la selectivitat amb molta pressió. Tu com la vas viure?
Vaig arribar bastant tranquil·la. Pensava que estaria més nerviosa, però la veritat és que confiava en la feina que havia fet durant tot el curs. Sabia que m’ho havia preparat molt bé i això em donava molta seguretat.
No vas seguir cap ritual especial? Meditació, esport o alguna altra tècnica?
No, res de tot això. Simplement tenia la tranquil·litat que dona haver treballat bé. Quan arribes convençuda que has fet tot el que podies fer, els nervis disminueixen molt.
Quan vas veure les notes, què vas pensar?
Em vaig sorprendre molt. Sabia que els exàmens m’havien anat bé, però no m’esperava aconseguir una nota tan alta. Va ser una sorpresa molt gran.
Com ho va viure la família?
Jo era de viatge amb les amigues quan van publicar les notes. Els vaig enviar una captura de pantalla i ma mare em va demanar primer si aquella puntuació era sobre deu o sobre catorze. Després tots ens vam posar molt contents.
Finalment estudiaràs a la Universitat de Cantàbria. Per què aquesta elecció?
Perquè em sembla una bona universitat per estudiar Física i Matemàtiques. A més, cercava una ciutat més tranquil·la que Barcelona i també més assequible econòmicament. Palma acaba d’estrenar el doble grau i Cantàbria em va semblar una molt bona opció.
Vas presentar preinscripció a altres universitats?
Sí. També vaig demanar plaça a Barcelona, València i les Illes Balears. Vaig entrar a totes, però finalment vaig decidir anar cap al nord. És una decisió poc habitual entre els estudiants menorquins. Però vaig valorar diversos factors i Cantàbria era la universitat que més em convencia.
Ja tens clar què voldries fer quan acabis la carrera?
No encara. Primer vull aprendre molt. Després ja decidiré si m’agradaria dedicar-me a la recerca o a una altra sortida professional. El que més m’interessa ara mateix diria que és l’astrofísica i també la física de partícules. Em semblen àmbits fascinants, encara que sóc conscient que ara mateix només en conec una petita part.
Aquesta curiositat també l’alimentes fora de les aules?
Sí. Fa uns anys vaig començar a llegir llibres de divulgació científica i a seguir divulgadors a YouTube. M’agrada molt escoltar persones que expliquen conceptes complexos d’una manera entenedora.
M’has explicat que tens altes capacitats. Creus que això ha influït en la teva experiència educativa?
Sí, però crec que més que amagar-ho, simplement en les al·lotes passa més desapercebut. Està molt interioritzat que una al·lota estigui atenta, tregui bones notes o sigui responsable, mentre que en els al·lots aquestes conductes sovint sorprenen més.
Al teu institut també us han presentat referents femenins en ciència. Han estat importants?
Sí, han vingut antigues alumnes a explicar la seva experiència i sempre està bé conèixer casos reals. Però, sincerament, jo ja tenia clar el que volia estudiar. Que hi hagués més o menys dones no va influir en la meva decisió.
Ara et toca començar una etapa completament nova. Tens més ganes o més respecte?
Sobretot ganes. Evidentment sé que serà molt més difícil que el que he fet fins ara, però també és precisament açò el que em motiva. Sé que hauré d’estudiar molt, però és el que realment m’agrada.
Quin consell donaries als estudiants que l’any vinent afrontaran la selectivitat?
Que no ho deixin tot per al final. La selectivitat no es prepara en dues setmanes, sinó durant tot el curs. Si portes les assignatures al dia i treballes de manera constant, després afrontes els exàmens amb molta més tranquil·litat. Al final, la millor manera de reduir els nervis és saber que has fet tota la feina possible.
