La Policia Nacional ha esclarit a Maó diverses estafes comeses mitjançant la modalitat coneguda com a «fals gestor bancari», un frau basat en tècniques d’enginyeria social amb què els ciberdelinqüents es fan passar per treballadors d’entitats financeres. Les investigacions han permès identificar i, en diversos casos, detenir els presumptes receptors dels doblers procedents de les estafes.
El sistema emprat pels estafadors consisteix habitualment a contactar amb les víctimes mitjançant telefonades —una tècnica coneguda com a vishing— o missatges de text —smishing— en què les alerten de suposats accessos sospitosos als seus comptes o de càrrecs bancaris que no han autoritzat.
Per donar credibilitat a l’engany, els delinqüents empren un llenguatge professional, números de telèfon que aparenten pertànyer a entitats legítimes i, en alguns casos, dades personals de les víctimes obtingudes prèviament. L’objectiu és aconseguir les claus d’accés, dades personals o codis de seguretat, o convèncer la víctima perquè faci directament una transferència amb l’excusa de solucionar una incidència urgent.
Tres víctimes i prop de 5.000 euros transferits
El Grup de Delictes Tecnològics de la Comissaria de la Policia Nacional de Maó ha investigat recentment diversos casos comesos amb aquest procediment.
En un dels casos, ocorregut el mes de març, una jove va rebre diversos SMS que l’alertaven de suposats moviments en el seu compte bancari. Després de telefonar al número que apareixia als missatges, un fals gestor la va guiar pas a pas perquè fes diverses operacions amb les quals li van estafar prop de 1.000 euros. La investigació policial va permetre seguir el rastre dels doblers i detenir-ne el receptor.
Un altre cas es va produir el mes de maig. Una dona d’uns 69 anys va rebre una telefonada en què l’alertaven de presumptes intents d’accés fraudulent al seu compte. Seguint les indicacions d’un suposat departament de seguretat, va fer una transferència de gairebé 1.000 euros. L’entitat financera va detectar posteriorment el frau i va poder cancel·lar la resta d’operacions. El presumpte autor va ser localitzat i detingut.
La Policia Nacional també ha investigat el cas d’una persona de gairebé 87 anys que, durant el mes d’abril, va rebre un SMS que l’informava d’un fals càrrec bancari de 2.000 euros. Després de contactar amb els estafadors i seguir les seves instruccions a través de l’ordinador, va acabar fent transferències per un valor total de 3.000 euros a dos comptes diferents. Els investigadors van aconseguir identificar els dos receptors dels doblers.
La Policia alerta: els bancs no demanen les claus per telèfon
Davant la proliferació d’aquest tipus d’estafes, la Policia Nacional recorda que cap entitat bancària demana contrasenyes, codis d’autorització o claus de seguretat per telèfon o SMS per cancel·lar una operació sospitosa.
Entre les principals recomanacions hi ha no facilitar mai claus ni dades de targetes a través de telefonades o missatges rebuts inesperadament; no fer transferències seguint les instruccions d’un suposat gestor; i no instal·lar aplicacions ni permetre l’accés remot a l’ordinador o al telèfon mòbil.
En cas de rebre una comunicació d’aquest tipus, la recomanació és penjar i contactar directament amb l’entitat financera mitjançant el número oficial que figura a la targeta, al web o a l’aplicació bancària.
Si es sospita que s’ha estat víctima d’una estafa, cal contactar immediatament amb el banc perquè pugui bloquejar les operacions i denunciar els fets a la policia. També és important conservar totes les proves disponibles, com ara els missatges rebuts, els números de telèfon i els correus electrònics relacionats amb el frau.
