El PSM Més per Menorca ha expressat la seva preocupació per les informacions aparegudes aquests darrers dies sobre els estudis encarregats pel Consell Insular de Menorca per fonamentar una eventual declaració del menorquí i de l’article salat com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). La formació menorquinista denuncia que aquests treballs hagin estat encarregats a l’exregidora del Partit Popular Sili Pons Sabater i considera que la iniciativa s’emmarca en una política que, segons el partit, qüestiona la unitat de la llengua catalana.
El PSM sosté que el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, manté des de l’inici del mandat, l’any 2023, una línia política encaminada a «minoritzar el paper del català com a llengua pròpia». La formació considera especialment greu que l’informe filològic s’hagi encarregat, assegura, al marge del Servei d’Assessorament Lingüístic de la mateixa institució insular i sense consultar organismes com l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) o la Universitat de les Illes Balears (UIB).
En aquest context, el PSM reclama al Consell que faci públics els criteris seguits per adjudicar el contracte menor a Sili Pons Sabater. Concretament, demana quin perfil professional i quins requisits de solvència tècnica va establir el departament dirigit per Pons Torres per a l’elaboració dels continguts i les fitxes annexes sobre el menorquí i l’article salat, uns treballs que, segons la formació, també inclouen un informe de caràcter filològic.
«El menorquí forma part de la llengua catalana i defensar la modalitat lingüística no és incompatible amb la unitat de la llengua», afirma el coordinador general del PSM Més per Menorca, Pepe Mascaró, que considera que el Consell hauria de respectar «el marc científic i institucional» i comptar amb els organismes competents abans d’impulsar una iniciativa d’aquest abast.
Mascaró acusa també el conseller de Cultura de «polititzar la llengua pròpia» i vincula la seva actuació actual amb la seva anterior etapa a Sa Fundació Jaume III. «Una cosa és protegir el menorquí i l’altra voler separar-lo del català», assenyala.
La vinculació de Pons Torres amb Sa Fundació
El PSM recorda que Joan Pons Torres figura en la seva declaració d’activitats de juliol de 2023, publicada al web del Consell Insular de Menorca, com a «director de Sa Fundació en excedència». La formació també posa l’accent en el suport que Sa Fundació Jaume III ha expressat públicament a diferents decisions adoptades per Pons Torres en matèria lingüística des de la seva incorporació al govern insular del Partit Popular.
Entre aquestes decisions, el PSM es refereix a la modificació del reglament lingüístic del Consell, una mesura davant la qual Sa Fundació es va posicionar favorablement. La formació menorquinista també al·ludeix a les manifestacions recents de l’entitat en què defensa que el castellà no és el responsable del retrocés de la llengua pròpia.
El PSM Més per Menorca anuncia que continuarà defensant la unitat de la llengua catalana davant el que considera intents del Partit Popular de separar les modalitats insulars del conjunt de la llengua.
Mascaró apel·la, en aquest sentit, a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que estableix el català com a llengua pròpia de les Illes Balears i atribueix protecció a les modalitats lingüístiques insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
«El menorquí no està en perill pel català estàndard sinó per altres llengües que s’imposen al nostre territori», conclou el coordinador general del PSM Més per Menorca.
