Bep Al·lès/Ciutadella – Les dues fonts de la plaça des Born no són un simple element ornamental. Formen part de la imatge urbana de Ciutadella des de fa més de mig segle i tenen una autoria i una concepció que les converteixen en una peça singular del patrimoni contemporani de la ciutat. Ara que l’Ajuntament prepara, amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, un concurs d’idees per definir la futura reforma de la plaça, és el moment d’assegurar-ne no només la conservació, sinó també la rehabilitació integral.
Les dues fonts van ser instal·lades el 1969 i són obra de Carles Buïgas i Sans, enginyer i luminotècnic català, autor de la Font Màgica de Montjuïc. La dada apareix documentada explícitament el 2011, quan l’Ajuntament plantejà rehabilitar-les, i la documentació urbanística municipal actual també situa la seva instal·lació devora l’obelisc l’any 1969.
La relació amb Montjuïc, per tant, no és una semblança ni una atribució indirecta, és una relació d’autor. Buïgas havia concebut per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 un llenguatge espectacular basat en la combinació d’aigua i llum. La Font Màgica arribava a oferir fins a trenta jocs d’aigua amb diferents coloracions. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha estudiat aquesta obra sota el concepte d’«art de l’aiguallum», una síntesi entre enginyeria, llum, moviment i escenografia urbana.
Aquesta dada dona una dimensió diferent a les fonts des Born. No són una rèplica de Montjuïc ni s’han de presentar com una Font Màgica en petit. Són, però, una obra tardana del mateix creador i participen del seu univers tècnic i estètic: l’aigua entesa no només com a ornament, sinó com a matèria en moviment transformada per la llum i el color.
I aquí apareix la necessitat de rehabilitar-les amb criteri patrimonial. El 2011, l’Agència Balear de l’Aigua havia previst destinar 130.494 euros a una intervenció que, segons explicà aleshores el regidor de Serveis Generals, Josep Mascaró, havia de deixar les fonts tal com estaven quan s’inauguraren el 1969. La diagnosi feta pública era reveladora: el sistema elèctric havia estat anul·lat, algunes toveres que no funcionaven havien estat tapades i els vidres de colors havien estat cegats. El projecte pretenia recuperar aquests elements i revaloritzar les fonts com a patrimoni municipal.
Quinze anys després, el criteri hauria de ser més ambiciós. No basta conservar les basses o mantenir uns brolladors en funcionament. Caldria recuperar, a partir de la documentació original que es pugui localitzar i amb assessorament especialitzat, el concepte de Buïgas: seqüències d’aigua, llum i color, adaptades a les tecnologies actuals, a l’eficiència energètica i a la racionalització del consum d’aigua. Restaurar no és inventar un espectacle nou, sinó entendre què va projectar l’autor i tornar-li, tant com sigui tècnicament possible, la lectura original.
Aquesta necessitat és especialment oportuna ara que el futur des Born torna a estar damunt la taula. El juny de 2026, l’Ajuntament i el COAIB van signar el conveni per impulsar el concurs d’idees per a la reforma i reordenació de la plaça. És, per tant, un procés encara obert. I precisament per açò la protecció de les fonts hauria de quedar establerta abans que qualsevol proposta urbanística pugui considerar-les elements secundaris o prescindibles.
Existeix, a més, un precedent polític que obliga a estar atents. L’octubre de 2022, el PSOE de Ciutadella —integrat en el govern municipal amb PSM Més per Menorca i Ciutadella Endavant— defensà una proposta per deixar tota la plaça a un únic nivell i suprimir les escalinates de Dalt es Passeig. La mateixa proposta reconeixia que el desnivell afectava la plataforma central on es troben l’obelisc, les fonts i el quiosc, i deixava la viabilitat tècnica en mans dels professionals.
Açò no significa que aquell plantejament sigui avui el projecte del govern municipal: no ho és, perquè el concurs d’idees encara s’està preparant. Però sí demostra que la configuració de Dalt es Passeig i l’entorn immediat de les fonts han estat objecte de propostes de transformació profunda. Una raó més perquè el seu valor patrimonial sigui estudiat i definit abans de decidir qualsevol nova configuració de la plaça.
Hi ha un altre element que reforça la necessitat d’actuar. El conjunt històric de Ciutadella és Bé d’Interès Cultural des del 24 de desembre de 1964. Tanmateix, la fitxa del PEPCHA reproduïda en un informe municipal de 2025 assenyala expressament l’obelisc com l’element singular de la plaça a conservar, mentre permet el redisseny superficial de l’espai. Les fonts, tot i constar-hi com una transformació de 1969, no reben en aquella fitxa una identificació patrimonial individual equivalent.
Açò s’hauria de corregir. Ciutadella té davant seu l’oportunitat de reconèixer una obra de Carles Buïgas abans que una futura reforma obligui a discutir-ne la supervivència. L’Ajuntament hauria d’encarregar un estudi històric, tècnic i documental de les dues fonts, localitzar els plànols i mecanismes originals que encara es conservin i promoure’n la restauració integral.
I el Consell Insular de Menorca hauria d’estudiar la incoació d’un expedient per declarar les fonts de Carles Buïgas de la plaça des Born Bé d’Interès Cultural, amb la categoria que tècnicament correspongui. Protegir-les no significa immobilitzar la plaça. Significa garantir que qualsevol reforma futura parteixi d’un principi elemental: modernitzar Ciutadella no pot voler dir esborrar una obra singular de la seva història urbana.
Les fonts des Born mereixen tornar a mostrar l’aigua, la llum i el color amb què Buïgas les va imaginar i, sobretot, mereixen quedar protegides perquè les generacions futures també les puguin reconèixer com a patrimoni propi.
