A partir de 1756 es van començar a descobrir gasos. Joseph Priestley va ser un dels principals investigadors dels nous «aires».
Els antics grecs (Empèdocles c. 490 aC – c. 430 aC) van introduir la Teoria dels quatre elements: terra, aire, aigua i foc
Al segle XVIII, la teoria del Flogist: les substàncies riques en «flogist» cremaven fàcilment, quedant cendres o calç (òxids) que ja no cremaven per manca de flogist.
En 1756 Joseph Black descobreix el CO2 que desprenen els carbonats quan s’escalfen. Li va dir «aire fixat». Quedaven restes que podien regenerar les sals inicials. Demostrava que els gasos podien intervenir en les reaccions químiques.
En 1766 Cavendish descobreix l’hidrogen. Li va dir «aire inflamable». Semblava que, a més de l’aire ordinari, hi havia altres aires.
En 1774 Priestley comença a publicar la seua obra en sis toms (1774–1777): Experiments and Observations on Different Kinds of Air (Experiments i observacions sobre diferents tipus d’aires), amb la qual volia relacionar la teoria dels quatre elements i la teoria del flogist.
Al primer tom de la publicació va revelar alguns descobriments: monòxid de nitrogen (NO), clorur d’hidrogen (HCl, aire àcid marí), amoníac (NH3, aire alcalí), òxid de dinitrogen (N2O, gas hilarant). Classificà els gasos en tres tipus: els fixos, els alcalins i els àcids.
En principi els gasos es recollien en aigua, però alguns reaccionaven amb l’aigua, per açò, van començar a recollir els gasos en mercuri.
L’agost del 1774 va aïllar un gas que semblava ser totalment nou.
Priestley va experimentar la nova substància amb ratolins de laboratori, els quals el van sorprendre, ja que sobrevisqueren un temps considerable només alenant aquell nou gas i que després també provà amb ell mateix. Acabava de descobrir l’oxigen (O2).
Lavoisier el va identificar com un nou element químic i li donà el nom d’oxigen.
Carl Wilhelm Scheele ja havia descobert abans l’oxigen però no ho havia comunicat.
El gener de 1775, Priestley va continuar amb els experiments i va descobrir el diòxid de sofre SO2.
El 1777, Lavoisier va redactar una memòria que clarament atacava la teoria dels quatre elements i la del flogist.
El 1783 Priestley va dir que acceptava alguns punts de la teoria de Lavoisier, però no estava preparat ni disposat a acceptar alguns altres com: l’extinció de la teoria dels quatre elements, una química conceptualitzada en elements i composts i una nova forma de nomenclatura química.
El 1789 Lavoisier va publicar el Traité élémentaire de chimie, el qual és la base de la química actual.
Eclipsi Total del 12 agost
A la fase total hi va haver alguns nuvolats però les fases parcials anterior i posterior es va poder veure molt bé.
Final de la fase total entre nivolats
Posta durant la fase parcial posterior.
