Ha estat com retrobar uns vells amics, l’Adriana Miralles i el Pau Escudero, després d’una temporada sense saber-ne res. Els vaig tractar a El despertar del navegant, Aquí mano jo i Cartes marcades. I ara amb Et veurà tothom, Maribel Torres els torna a posar a treballar. Una de les grans parelles de detectius del gènere negre en llengua catalana. I com sempre amb un resultat memorable.
Llavors, crec que ja és el moment de conèixer, a grans trets, l’argument.
Uns vídeos íntims comencen a córrer per internet, l’Annia passa de ser una estudiant brillant a convertir-se en l’objectiu de totes les mirades. A més es veu relacionada en una onada de robatoris en què ha participat obligada pel xantatge. Trencar aquest cercle de negoci basat en l’explotació sexual a les xarxes és la tasca que han d’enfrontar.
És evident que la novel·la tracta un tema força actual, una problemàtica que és motiu de debat i controvèrsia, i això podria haver estat un handicap o, pitjor encara, haver donat com a resultat una narració oportunista. Sortosament, Torres supera amb escreix aquests possibles paranys i ho fa tot oferint-nos una trama tan honesta com ben lligada, tan punyent com engrescadora.
Tanmateix, no us penseu que defuig tota la foscor que hi ha rere dels fenòmens de mercantilització sexual ben presents a les xarxes. Així i tot, el que més m’ha cridat l’atenció, i aparentment és contradictori, és que l’autora ens fa veure quant de molt senzill és veure’s enfonsat en aquest univers tenebrós, descontrolat i sense límits.
Així, com sempre, Torres aconsegueix lligar la crítica amb la intriga en un relat dinàmic i engrescador. N’Adriana i en Pau enfronten una situació absolutament enrevessada amb una munió de recursos professionals de tota mena. Tanmateix, no ens són presentats com a herois infal·libles. Ans al contrari, ens desvelen les seves febleses, els dubtes, les pors. El resultat és la versemblança. Ens hi podem identificar i, per tant, malgrat que estigui farcida de riscos i situacions agosarades, la narració se’ns fa propera, creïble.
En aquest sentit, us he de confessar que llegint Et veurà tothom he descobert un món del qual només en coneixia els serrells. Això em fa suposar que l’autora ha hagut d’esmerçar temps i esforç en la recerca. L’important, però, és que això no es nota. Anem descobrint el funcionament de les plataformes digitals de pornografia en directe tot seguint la investigació, i ens sorprenem, preocupam o indignam al ritme de les seves troballes.
No està de més afegir que Torres té la sensatesa, i prou perícia, de no aclaparar-nos amb dades i xerrameca digital. El llenguatge és tan acurat com planer i ens permet endinsar-nos en la història. És un alleujament no haver de bregar amb una allau de neologismes anglesos que sovint disfressen les mancances. No és el cas.
Òbviament, del desenllaç no us diré res. N’hi ha prou amb saber que fa justícia a la resta de la novel·la. És a dir que no estalvia emocions, ni de bon tros.
En conclusió, tot esperant la pròxima trobada amb l’Adriana i en Pau, us recoman que no deixeu de llegir Et veurà tothom. Bona literatura negra.
